Resultats de la cerca
Es mostren 17489 resultats
consonància
Literatura
Identitat dels sons vocàlics i consonàntics a partir de la darrera vocal tònica entre dos o més mots.
Es dóna sempre que hi hagi identitat de sons, bé que les grafies siguin diferents, i no es dóna, bé que la grafia sigui la mateixa, si els sons són diferents Així, hi ha consonància entre dansa/esperança/enyorant-se, i no n'hi ha entre comprendre/entendre Característica de la mètrica culta i de les cançons folklòriques goigs, etc, hom l’ha anomenada rima perfecta, en contrast amb la rima imperfecta assonància És utilitzada també per a efectes estètics i memorístics, i en els escrits en prosa constitueix un defecte
conflicte lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Cas específic de conflicte intergrupal en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme.
La relació conflictiva coincideix, bé que no sempre, amb l’hostilitat existent, dins un estat de base plurinacional, entre els diversos grups, i sol incidir amb diferències de classes i estatus L’idioma constitueix l’element de cohesió primària, en aguditzar la consciència i la visibilitat de l’antagonisme El conflicte lingüístic sol ésser subjacent en els fenòmens de bilingüisme coactiu o de diglòssia feta tradicional Els seus termes últims són la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups…
pintura
Tecnologia
Operació de revestir alguna superfície amb pintura.
Comprèn tres etapes la preparació de la superfície a pintar, la pintura pròpiament dita i l’assecatge La primera pot consistir en una simple neteja o bé tractar-se d’un desgreixatge o un decapatge sorrejament, decapatge electroquímic, etc L’aplicació de la pintura pot fer-se a mà amb brotxa o amb corró o, més generalment en la indústria, amb pistola, per immersió, per deposició electroestàtica, etc L’assecatge pot ésser per evaporació natural dels constituents volàtils o bé per escalfament, sia en túnels d’aire calent o per radiació amb infraroigs, ultraviolats, etc
idiòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit dels instruments musicals que produeixen el so per la vibració de tot el material de què són formats, i no per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.
D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig caixa de música, de fregament làmina vibrant, de bufament piano chanteur o de percussió Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa , en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si castanyoles, platerets, etc, bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà xilòfon, tam-tam, i de percussió indirecta , en els quals hom agita o grata l’instrument cascavells, matraques
nematohelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics acelomats i amb simetria bilateral.
Tenen el cos cilíndric o bé filiforme, no segmentat i exteriorment recobert d’una forta cutícula quitinosa no disposen d’apèndixs locomotors ni tampoc d’aparell circulatori ni respiratori diferenciat Els sexes es presenten generalment separats, i en el desenvolupament postembrionari tenen una sèrie de mudes normalment quatre Els representants d’aquest grup es troben arreu del món, i, malgrat que molts són paràsits, hom els pot localitzar tant en el medi aquàtic com en el terrestre Comprèn els nematodes i els gordiacis, bé que alguns zoòlegs també hi inclouen el grup dels…
proposició disjuntiva
Gramàtica
Proposició integrada per dos períodes que tenen una relació de coordinació disjuntiva.
Així, Vindré o telefonaré és una proposició disjuntiva que coordina vindré i telefonaré a través de la conjunció o Hom parla de proposicions disjuntives pròpies i impròpies , segons que el caràcter d’incompatibilitat entre els elements coordinats sigui més o menys evident Així, Menja o llegeix és una proposició disjuntiva pròpia, puix que o bé hom n'efectua la primera part menjar o bé la segona llegir , però no totes dues alhora Nens o infants és el mateix , per contra, és una proposició disjuntiva impròpia, puix que una part no exclou l’altra
corrupció
Dret penal
Delicte consistent en la subornació de funcionaris.
Pot revestir dues formes activa , comès per la persona que indueix un funcionari públic, amb regals, oferiments o promeses, al compliment o a l’omissió d’un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions pasiva o concussió , comès pel funcionari que demana o rep presents o regals, o n'accepta la promesa, per executar una acte relatiu a l’exercici del seu càrrec i que, o bé constitueix delicte, o bé és un fet injust no delictuós, o també, simplement, acceptant retribució per un acte que no hauria d’ésser retribuït
cànon
Economia
Pagament a empreses estrangeres (o també, de vegades, entre empreses d’un mateix país) que es deriva de contractes d’assistència tècnica, de cessió de tecnologia, per a l’ús d’una patent, d’una marca comercial, etc.
Conegut internacionalment pel terme original anglès royalty , la quantia total de les regalies que paga un país pot ésser interpretada com un índex de la seva dependència tècnica Les regalies tenen un paper important en les relacions entre els països en vies de desenvolupament i repercuteixen negativament sobre la balança de pagaments Contractualment, la regalia s’estableix bé a base d’una quantitat única determinada patents d’invenció, en una sèrie de pagaments periòdics cessions de marques comercials, o bé aplicant ambdues formes de pagament cessió de tecnologia o…
timpà

1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui
© fototeca.cat
Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
aglutinació
Medicina
Aglomeració de determinats corpuscles en suspensió (gèrmens, eritròcits) portadors d’un antigen per la presència, dins el líquid de la suspensió, de l’anticòs específic corresponent.
Aquest fenomen simple ha estat utilitzat per tal d’identificar gèrmens, de determinar els antígens dels eritròcits, o bé per tal d’aconseguir un diagnòstic mèdic, en detectar els anticossos no naturals presents en un sèrum humà, indici segur d’una malaltia o bé d’una immunització En determinats casos com en la recerca d’anticossos incomplets, el fenomen de l’aglutinació ha estat perfeccionat amb artificis pels investigadors, i n'han resultat procediments més complexos, però molt eficaços com és el cas de les hemoaglutinacions i del test de Coombs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina