Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
alcohol desnaturalitzat
Química
Alcohol etílic al qual ha estat afegit, per raons fiscals, un desnaturalitzant que el fa organolèpticament inadequat a l’ús de boca.
Els alcohols desnaturalitzats són destinats als usos industrials en els quals no és indispensable d’utilitzar alcohol pur usos com a dissolvent, com a primera matèria de síntesi, com a combustible, etc i poden ésser de diversos tipus segons la legislació de cada país En molts llocs el desnaturalitzant és escollit especialment en cada cas, a fi que la seva presència no pertorbi l’aplicació industrial considerada
fes
Agronomia
Aixada que té el ferro amb punta o boca estreta per una altra banda i amb escarpell o tallant per l’altra.
portacarrabina
Militar
Bossa de cuir sostinguda per dues corretges que baixen de la sella, a la qual hom fica la boca de la carrabina.
closell
Construcció i obres públiques
Desguàs d’un camí o d’una carretera que es compon d’arqueta de recollida, de conducte i de boca de sortida.
vomitiu
Farmàcia
Dit del medicament que produeix fortes contraccions gàstriques, les quals provoquen l’expulsió del contingut de l’estómac (vòmit) per la boca.
El vomitiu més conegut en medicina és l’apomorfina L’aigua o el cafè salats i calents són vomitius casolans
careta
Tros de vellut, setí, etc, amb què hom es tapa la cara, amb forats corresponents als ulls i a la boca; carota.
boquejat | boquejada
Heràldica
Dit del peix, o més sovint del dofí, amb la boca oberta, sense llengua, barba ni aletes, i amb els ulls aclucats.
roseta
Roseta de llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element decoratiu circular situat a la boca o obertura acústica de la taula harmònica d’alguns cordòfons, principalment en llaüts i clavicèmbals.
La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI apareix…
astringent
Farmàcia
Cosmètica
Nom genèric dels productes químics de natura orgànica i inorgànica que tenen la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer pólvores per a…
Carlota Subirós i Bosch
Teatre
Directora d’escena.
Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre 1991 i en filologia italiana per la Universitat de Barcelona 2001, amplià estudis a Londres i a Berlín 1999-2001 inicià la seva carrera amb La lliçó 1996, d’Eugène Ionesco Posteriorment dirigí al Teatre Grec El malaguanyat , una recreació escènica de la novella de Thomas Bernhard 1997, i El vuitè sentit 1998, dramatúrgia basada en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti, amb direcció musical d’Ernest Martínez Izquierdo El 1999 estrenà la seva pròpia obra Dies de Festa , i Ària del diumenge , dramatúrgia…