Resultats de la cerca

Estudià filosofia, germanística i història a les universitats de Munic i Hamburg Catedràtic de filosofia a la Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe El 1983, el seu llibre Kritik der Zynischen Vernunft ‘Crítica de la raó cínica’ el convertí en un dels filòsofs més importants de la filosofia alemanya actual L’obra citada s’inscriu en la teoria crítica de l’Escola de Frankfurt Adorno, però sense puritanismes estètics, afirmant que el cinisme és la falsa conciència illustrada, la moderna conciència infeliç sobre la qual la Illustració ha treballat amb èxit Realitza una desconstrucció radical —en…

Marquès de Santillana Fill de l’almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària A favor de Joan II de Castella o en contra, combaté sense treva la privadesa d’Álvaro de Luna, a la caiguda del qual contribuí Intellectualment, fou un home afeccionat a les novetats, colleccionà una biblioteca particular important i encarregà la traducció de nombroses obres clàssiques La seva producció palesa clarament totes les seves inquietuds renovadores A la Carta Prohemio al Condestable Pedro de Portugal —escrita en prosa— defensà el…

Casa forta o domus medieval del terme de Montpalau i del municipi de Pineda, situada en un petit serrat a l’interior del terme i vers el turó de Montpalau El seu nom deriva d’ Amindola o Amigdola , topònim que trobem els anys 984 i 1109 Els seus amos, els aloers i cavallers cognomenats Menola, formen una dinastia ben documentada des del segle XII, que fan donacions al veí priorat de Roca-rossa 1177 i 1214 o bé adquireixen un vuitè del delme de Sant Esteve de Tordera 1279 Ben aviat els trobem vinculats als Cabrera, senyors de Montpalau, al moment d’establir el mercat i la carta de…

L’església parroquial de la Sentiu apareix documentada a la segona meitat del segle XII concretament en una carta enviada pel papa Alexandre III des de Montpeller, el 13 d’agost de 1165, per la qual encarregà a Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, que obligués l’ardiaca Arnau a restituir, abans de trenta dies, la meitat de les primícies de l’ ecclesie de Sentiz , sostretes per aquest contra justícia, i reclamades per Guillem, prior de la Seu d’Urgell Poc després, el 1180, el mateix prior Guillem, amb el beneplàcit del bisbe Arnau de Preixens, donà a Guillem Ponç l’església…

Molt a prop del puig de Privàlloc conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell—fou fundada, abans de l’any 1166 i pel comte Ermengol VII d’Urgell, la Villam Novam de Privadano , que correspon a l’actual poble de Vilanova de les Avellanes o de la Sal L’existència d’una carta de poblament, que no s’ha conservat, s’infereix de l’acta fundacional del monestir de Bellpuig de les Avellanes, instituït pels comtes d’Urgell Ermengol VII i Dolça el 1166 en aquest document, entre moltes altres donacions, els esmentats comtes i fundadors del cenobi li cediren la…

És documentada per primera vegada el 978 en una donació que fan Sunifred i Ermengod, prop de la muralla d’Olèrdola Al segle X és esmentada altres vegades Especialment remarcable és la de l’any 992, en la consagració de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola A partir d’aquesta data es troba repetidament documentada fins al segle XVII Així, apareix en una permuta de l’any 1001, en la carta de poblament del castell d’Olèrdola de l’any 1108 i en molts d’altres documents No se’n sap exactament l’emplaçament, però devia situar-se al sector on ara hi ha el molí d’en Rovira, a la zona…

El terme de Vilanova de Prades no fou repoblat de manera efectiva fins després del 1163, en què el rei Alfons I concedí Vilanova a Pere de Savallà perquè repoblés aquest lloc i hi bastís una fortalesa L’església parroquial es degué construir poc després, i ja devia estar acabada l’any 1175, quan el mateix Alfons I va atorgar una carta de franqueses als habitants de Vilanova, presents i futurs Amb tot, la primera referència directa de l’església parroquial de Sant Salvador de Vilanova es troba en la butlla que el papa Celestí III va enviar el 1194 a l’església de Tarragona en què…

El primer esment de Vilalba dels Arcs és de l’any 1224, en què el comanador templer de Ribera va atorgar una carta de poblament del lloc de Vilalba, amb el seu terme, a un grup de quatre pagesos i a qui s’hi volgués afegir En aquest document sembla que el comanador es reserva l’indret per a construir el castell Quan el 1236 es dissolgué el districte de Ribera i s’independitzaren de Miravet les comandes filials, Vilalba passà a formar part de la casa d’Ascó En els sumaris sobre les causes entre els Entença i els templers, queda ben palesa la dependència de Vilalba respecte a…

La vila de Rasquera és situada damunt un dels contraforts septentrionals de la serra de Cardó Del seu antic castell medieval, del qual no resta cap vestigi, hi ha una primera referència l’any 1153 quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà als templers el castell de Miravet amb tots els seus termes, dins els quals es trobava la fortalesa de Rasquera A partir, doncs, d’aquell moment, l’indret formà part de la comanda templera de Miravet De l’església parroquial de Rasquera no s’han localitzat fins ara referències d’època medieval, però és versemblant suposar que la feren bastir els…

Vida Estudià música a Barcelona i el seu principal mestre fou Anselm Barba Fou organista i mestre de capella de l’església barcelonina de Santa Maria de Betlem Fou autor de Repertorio de Música Sacra , per a una, dues, tres i quatre veus i acompanyament d’orgue O sacrum convivium un Tantum ergo a quatre veus i una Salve Regina a dues veus Amar o morir —càntic al Sagrat Cor de Jesús per a solista— Motet al Santísimo Sacramento , a dues veus Letrilla per al mes de Maria , a dues veus Despedida pastoril a la Virgen , per a veu solista i cor Gradual comú de sants , a tres veus Trisagio Mariano…