Resultats de la cerca
Es mostren 1937 resultats
Feocromocitoma
Patologia humana
Hom anomena feocromocitomes els tumors formats per teixits secretors de catecolamines —adrenalina i noradrenalina—, generalment localitzats a la medulla suprarenal, que es caracteritzen pel fet que provoquen hipertensió arterial permanent o crisis hipertensives En general, els feocromocitomes corresponen a tumors de la medulla suprarenal la major part d’aquests tumors són benignes, i solament en una proporció molt petita són malignes, és a dir, capaços d’infiltrar-se pels teixits propers i propagar-se a distància Amb una freqüència inferior, els feocromocitomes es poden…
Productors Audiovisuals de Catalunya
Cinematografia
Associació que es constituí el 1978 amb el nom d’Agrupació Catalana de Productors Cinematogràfics Independents, i que té l’objectiu de consolidar i projectar la indústria audiovisual de Catalunya, tant en l’aspecte cultural com en el d’entreteniment, a més de crear un marc d’entesa amb els agents econòmics, administratius i institucionals del sector.
El 1987 canvià el nom per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, que el 1992 tornà a canviar per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals ACPCA, fins que el 2001 es convertí finalment en PAC N’han estat presidents J A Pérez i Giner 1978-80, 1982-85,1987 Josep Maria Forn i Costa 1980-82 Jordi Tusell i Coll 1985-87 Enrique Viciano Bellmunt 1987-89 Helena Matas i Vallabriga 1989-91, 1996-97 Carles Jover i Ricart 1991-92 Pere Ignasi Fages i Mir 1992-95 I Passola i Vidal 1997-2001 A Llorens i Olivé 2001-03, i Carles Balagué i Mazon 2003 L’associació és membre…
Les fosses de Bicorb i de la Canal de Navarrés
Les fosses de Bicorb i de la Canal de Navarrés tenen una orientació ortogonal mútua, ENE-WSW la de Bicorb i NNW-SSE la de la Canal de Navarrés enllacen als voltants de Quesa Ambdues tenen un fons de materials triàsics deformats diapíricament, que integren una banda central a banda i banda de la qual es van sedimentar els materials neògens, fortament deformats pels moviments diapírics Si la fossa de Bicorb és reblerta de materials neògens d’origen continental, la de la Canal de Navarrés conté també materials d’origen marí i, a la zona S, enllacen amb les successions neògenes implicades en els…
La conca del Racó d’Ademús
La falla de la Val de la Sabina Racó d’Ademús, d’orientació N-S, posa en contacte les calcàries vallesianes aixecades a l’esquerra, en la fotografia i els materials detrítics vermells del bloc enfonsat a la dreta, que hom considera del Vallesià superior o Turolià Pere Anadón La conca del Racó d’Ademús, la part S de la depressió de Terol, és d’orientació NNE-SSW, condicionada per una falla normal d’aquesta orientació la falla de Torre Baja, que s’estén entre Libros Aragó i Casas Altas, amb una extensió de 14 km i un salt vertical de pocs centenars de metres D’aquí que sigui una conca clarament…
rave de mar
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 15 a 50 cm d’alt, de fulles carnoses, pinnatífides o sinuades, de flors liles o blanques, en raïm, i de fruits siliquosos formats per dos articles monosperms, l’inferior amb dos corns.
Creix en platges i en terrenys sorrencs litorals, més o menys ruderals
El marc geogràfic del romànic d’Andorra
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa d’Andorra amb les principals vies de comunicació El petit territori independent de les Valls d’Andorra és situat a la zona del Pirineu axial i ocupa una superfície de 468 km 2 repartida entre les parròquies d’Andorra la Vella, Canillo, Encamp, Escaldes-Engordany, la Maçana, Ordino i Sant Julià de Lòria A l’oest és limitat per la comarca del Pallars Sobirà, al sud-oest i al sud per l’Alt Urgell, al sud-est i a l’est per la Cerdanya, i pel nord té frontera amb el País de Foix La capital és Andorra la Vella i l’idioma oficial és el català Els relleus muntanyosos del…
La fossa del Rosselló
És una fossa tectònica limitada principalment per dues falles normals, la de la Tet al N que continua cap a l’W i determina les fosses del Conflent i de la Cerdanya i la del Tec al S La primera separa la fossa del Rosselló dels massissos de l’Aglí i de les Corberes la segona la separa del «horst» del roc de Frausa i l’Albera, que és un gran bloc de materials del sòcol hercinià, basculat cap al S, entre les fosses del Rosselló i l’Empordà A més, relacionades amb la fossa, hi ha un conjunt de fractures d’orientacions variades NE-SW, NNE-SSW, NNW-SSE que van generar, durant l’Oligocè superior…
aigua blanca
Farmàcia
Química
Solució aquosa a l’1-2% d’acetats bàsics de plom, anomenada així perquè en preparar-la diluint amb aigua natural una solució concentrada, s’obté una suspensió lletosa de carbonat i sulfat de plom, formats a partir dels anions presents en l’aigua utilitzada.
L’aigua blanca era emprada externament com a astringent i com a sedatiu contra inflamacions superficials i contra contusions sense ferida
idiòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit dels instruments musicals que produeixen el so per la vibració de tot el material de què són formats, i no per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.
D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig caixa de música, de fregament làmina vibrant, de bufament piano chanteur o de percussió Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa , en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si castanyoles, platerets, etc, bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà xilòfon, tam-tam, i de percussió indirecta , en els quals hom agita o grata l’instrument cascavells, matraques
vela

A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina