Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Carles I de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1467-77).
Fill i successor de Felip el Bo, el qual, el 1465, el constituí lloctinent general seu i li abandonà el govern Participà en la Lliga del Bé Públic contra Lluís XI de França, i, pel tractat de Conflans 1465, aconseguí la restitució de les viles de Somme cedides temporalment al seu pare pel tractat d’Arràs i el protectorat borgonyó sobre Lieja Derrotà definitivament els liegesos ajudats per Lluís XI a Brusthem 1467 pel tractat de Péronne 1468, el rei es comprometé a collaborar en la repressió de Lieja i eximí Flandes de la jurisdicció del parlament de París La rivalitat amb Lluís prosseguí amb…
Bernat de Rocafort
Història
Guerrer.
Feudatari del rei Frederic II de Sicília a Calàbria, per la pau de Caltabellotta cedí els seus castells al rei Robert I de Nàpols, però exigí una forta indemnització i es guanyà l’antipatia d’aquest 1302 Al davant de mil almogàvers i mil dos-cents homes a cavall, en dues galeres, es traslladà a Orient Ramon Muntaner els anà a rebre a Ània i passaren a Efes Roger de Flor el nomenà senescal de la host i el prometé amb la seva filla Combaté valerosament els turcs a la batalla del Taurus i arribà entre els altres catalans a la Porta de Cilícia 1304 Assassinats Roger i l’almirall Ferran d’Aunés i…
Ellery Queen
Pseudònim conjunt dels escriptors nord-americans Frederic Dannay (Nova York 1905) i Manfred Bennington Lee (Nova York 1905 — Roxbury 1971).
Per bé que escriviren algunes obres per separat, tots dos foren coneguts arran de l’èxit de les nombroses novelles policíaques, com The Roman Hat Mystery 1929, Drury Lane's Last Case 1933 o Why So Dead 1966, de factura tradicional i escrites en collaboració El 1941 fundaren la revista Ellery Queen Mystery Magazine , una de les plataformes de llançament més importants dels escriptors del gènere, i on collaboraren autors com J Steinbeck i A Miller
La plaça de Joan Carles I de Barcelona torna a dir-se plaça del Cinc d’Oros
Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se 1939 plaça de la Victòria i s’hi va installar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011 El 1981 se li va canviar el nom…
Jaume Mas i Porcel
Música
Compositor, pianista i clavecinista.
Estudià piano a Madrid amb Josep Tragó i a l’École Normale de Musique de París 1926 amb ACortot i MJuliard de Guéraldi, i clavecí amb W Landowska En tornar a Mallorca 1930 es dedicà a l’ensenyament del piano Els anys trenta féu concerts a les Balears, a la Península i també a França, Suïssa, Àustria i Itàlia Creador del Trio Mallorca i promotor del primer concurs internacional Frederic Chopin de Valldemossa, el 1961 es traslladà a Alacant, on el 1970 ocupà la càtedra de clavecí a l’Institut Musical Òscar Esplà Compongué més de setanta obres, d’entre les quals Suite mallorquina , per a…
la Ciutat Jardí

Projecte d’urbanització de les Corts de Sarrià patrocinat per la societat cívica Ciutat Jardí
© Fototeca.cat
Societat cívica constituïda el 1912 sota la tutela del Museu Social de la Diputació de Barcelona.
Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista, l’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià Montoliu En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M Rubió i Tudurí La primera junta directiva fou presidida per Joan A Güell i en formaren part Josep Puig i Cadafalch i Frederic Rahola, entre d’altres Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura i la protecció del paisatge Creà un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica, i una oficina…
Cantacuzè
Història
Família distingida de l’Imperi Bizantí, enllaçada des del s XII, per matrimonis, als emperadors.
D’origen grec, al s XI era una de les famílies feudals més poderoses de Tràcia Joan Cantacuzè fou coronat emperador de Bizanci conjuntament amb Joan V, casat amb la seva filla Helena Associà a l’imperi el seu fill Mateu Cantacuzè 1354-57 i concedí el despotat de Mistra a un altre fill, Manuel Cantacuzè , al qual succeí l’esmentat Mateu, pare de Demetri Cantacuzè , desposseït el 1384 del despotat, i de Joan Cantacuzè , titulat dèspota de Mistra la filla d’aquest, Helena Cantacuzè , es casà amb Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona Caiguda Constantinoble en poder dels turcs 1453, la família…
ducat de Naxos
Història
Ducat instituït a l’illa de Naxos, la residència dels ducs de l’arxipèlag.
El primer duc, el venecià Marc Sanudo, conquerí l’illa el 1207 El succeí el seu fill Àngel, mort el 1254, el qual prengué Mêlos als grecs El duc Guillem Sanudo, mort el 1323, vassall de la princesa d’Acaia, enemiga d’Alfons Frederic, lluità contra els catalans al Cefís, on fou ferit i pres, i contra Ferran de Mallorca Amb el seu fill Nicolau fou comprès en la treva entre Alfons, el batlle venecià i els senyors de Negrepont 1319 Mentre el duc Nicolau era a Morea, els turcs atacaren Naxos 1325-26 Entrà també en una nova treva entre la Companyia Catalana i el batlle de Negrepont 1331 Extingida…
ducat de Montefeltro
Història
Antiga regió històrica d’Itàlia, emmarcada en els actuals territoris de la Romanya, les Marques i la república de San Marino, que donà nom, a partir del s XII, a un llinatge noble italià de tradició gibel·lina.
Hom té notícia d’un primer comte de Montefeltro, Antonio , que obtingué el títol nobiliari de Frederic I Barba-roja Aquest fou seguit per Buonconte da Montefeltro , que el 1234 annexà a les seves possessions la senyoria d’Urbino Altres membres importants d’aquesta família foren Guido da Montefeltro mort el 1298, condottiere que combaté contra Siena 1271 i vencé els güelfs 1275, i el seu fill Buonconte da Montefeltro , que morí combatent els aretins a la batalla de Campaldino Antonio de Montefeltro restaurà la senyoria d’Urbino 1377 i obtingué noves possessions Gubio 1388 i Cantiano 1393…
Victorià Estorch i Massegur
Economia
Economista.
Feu el batxillerat a Girona, i més tard es traslladà a Barcelona com a comerciant de vi Fou monàrquic, contrari al parlamentarisme, crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, i contrari al moviment vaguista Opinava que calia donar prioritat a l’economia per sobre de la política, i atacà el que considerava la decadència d’Espanya Españolizando , Barcelona, 1913 Partidari tenaç de la industrialització i admirador de H Krupp Hacia la industrialización de Madrid, el centro y el sur de España , Madrid, 16 de juny de 1909, preconitzà la necessitat del proteccionisme El seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina