Resultats de la cerca

La presència inesperada d’un exèrcit regular i el repic de campanes que convocava a sometent feren suposar a Schwartz unes forces molt superiors a les que en realitat hi havia i manà de recular les baixes franceses, però, foren unes 300 La victòria popular, la primera des de la invasió francesa, desvetllà l’esperit de resistència, amb àmplies repercussions per al futur de la guerra La presència real de sometents, dirigits de fet per una minoria rectora predominant, eclesiàstica i gremial, i impellits possiblement també pel malestar social i econòmic, donà lloc a una llegenda en la qual la…

De molt antic el bastó fou sempre un signe de comandament o un atribut de dignitat, no solament militar, sinó també judicial Homer ja parlava dels bastons militars portats pels capitants Els primitius magistrats de Roma portaven bastonets d’or, de vori o d’alzina, segons llur dignitat El ceptre mateix no és sinó un bastó que indica l’autoritat sobirana Els primers reis francesos portaven un bastó recobert de làmines d’or, que al s XIV fou substituït per la mà de la justícia En forma curta el bastó és distintiu, en diferents països, dels més elevats graus militars mariscals,…

Fill i successor de Lluís XI Estigué sota la regència de la seva germana Anna de França 1483-91, que ultimà el matrimoni del rei amb Anna I de Bretanya 1491 Carles, ja regnant personalment, intentà de reivindicar els drets francesos, heretats dels Anjou, a Nàpols Cercà la neutralitat d’Anglaterra pel tractat d’Étaples 1492 la de Catalunya-Aragó i Castella, amb la cessió de Rosselló i Cerdanya, pel tractat de Barcelona 1493, i la d’Àustria, amb la cessió de l’Artois i el Franc Comtat, pel tractat de Senlis 1493 Però els ràpids èxits en l’avançada per Itàlia i la seva entrada a…

S'inicià a París amb Rde Cotte i el seu pare, escultor, amb el qual i Le Blond anà a Peterburg el 1716 La tsarina Elisabet Petrovna el nomenà arquitecte de cort i el 1741 li confià la transformació arquitectònica i urbanística de la ciutat La dugué a terme amb models occidentals, sobretot italians i francesos d’inspiració renaixentista i manierista Solia fer els exteriors a escala colossal i els policromava vivament, i decorava els interiors amb profusió i gust rococó La seva obra millor és a Peterburg el Palau d’Estiu 1741-44, destruït a la Segona Guerra Mundial i posteriorment…

Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de capitular i passà a França El 1830 intentà una penetració al País Basc contra el règim de Ferran VII, però hagué…

Noble i militar, fill de Ferran d’Aragó-Gurrea i de la comtessa de Luna, Joana d’Aragó i d’Alagó Fou governador dels Països Baixos 1675-80 i lloctinent de Catalunya 1688, on continuà la política d’apaivagament de les lluites entre els soldats de l’exèrcit reial i els pagesos, iniciada pel comte de Melgar Tanmateix es reproduïren les friccions, agreujades per la seva actitud despòtica Iniciada de nou la guerra amb França abril del 1689, el duc de Noailles entrà al Principat alhora que esclatava a la muntanya la commoció dels Gorretes la invasió agafà el lloctinent desprevingut i els …

Del lloc “Medinianus” hi ha una referència a partir de l’any 1017, però de l’existència d’aquesta església, no se’n sap res fins l’any 1098, que apareix al testament sacramental de Dalmau Vidal, en el qual llegà a la canònica de Girona un alou situat a les parròquies de Sant Julià, Sant Genís de Cervià i “Sancti Saturnini de Medimiano” , i un saltin a l’església parroquial Aquesta església, que ocupa una part de l’antic recinte fortificat, fou primerament la capella del castell de Medinyà abans d’esdevenir parroquial Fou refeta al segle XVIII, tal com consta en una inscripció de la porta “…

S’establí cap al 1750 a Leipzig, on havia estudiat teologia i filologia Bé que no visqué de la literatura era recaptador d’impostos, portà una intensa activitat com a poeta, llibretista, editor i crític A partir de models anglesos i francesos, escriví llibrets dins el gènere de la komische oper influïts per Charles-Simon Favart i tenyits d’un sentimentalisme rousseaunià, amb els quals obtingué una bona acollida de públic però comentaris desfavorables de la crítica, motiu pel qual el 1774 abandonà l’activitat de llibretista Gairebé totes aquestes operetes foren musicades per…

La documentació situa gairebé totes les seves activitats a París Com a virtuós del violoncel, gaudí de la protecció del príncep de Carignan a la capital francesa També estigué sota el patronatge del duc d’Orleans El 1714 abandonà França i passà algun temps al servei de l’elector Max Emmanuel de Baviera El 1718 fou nomenat ordinaire de la musique du roy de Lluís XIV de França Stuck compongué òperes, cantates i música religiosa Com a membre del Concert Spirituel, la seva música fou interpretada assíduament del 1727 al 1729 Les seves obres més importants són les vint cantates franceses 1706-14,…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, François-Vincent Pasdeloup, violinista i director de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1829 ingressà al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano 1833 Esdevingué professor de solfeig del conservatori el 1841, i de piano i de cant coral posteriorment El 1851 fundà la Société des Jeunes Artistes du Conservatoire A partir de llavors es dedicà intensament a la direcció d’orquestra, centrant-se especialment en el repertori simfònic alemany i en les obres dels nous compositors francesos L’any 1861 creà els Concerts…