Resultats de la cerca
Es mostren 4559 resultats
Riumors
Façana de l’església de Sant Mamet de Riumors
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Riumors, de reduïda extensió 6,54 km 2 , es troba a la plana alluvial situada entre els cursos baixos del Fluvià i de la Muga, fins a èpoques recents coberta d’aiguamolls i estanys que foren acabats de dessecar als segles XVIII i XIX i que ara són fèrtils conreus Els estanys de Riumors, de Copons i Robert eren situats totalment o en part dins el terme, que, a llevant, era a tocar amb l’estany de SantPere i enllaçava amb la zona d’aiguamolls més pròxima al litoral, mentre que a migdia formaven continuïtat amb els estanys…
Sant Joan de Sineu
Sant Joan de Sineu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de Mallorca.
Les margues vindobonianes hi dibuixen un paisatge ondulat, amb turons a la perifèria del terme es Cugulutx 185 m alt, al límit amb Porreres i Montuïri, Sant Onofre 255 m, limítrof amb Sineu, puig de Bonany 317 m, ja dins Petra Els torrents es decanten, sense gaire decisió, cap a llevant, al S de Vilafranca de Bonany, el nucli de la qual voreja el terme de Sant Joan El 1982 la terra útil ocupava 2875 ha el 72% del terme de les quals 2574 ha el 89,5% de la terra útil eren cultivades Predominen els cultius dels cereals 1766 ha, d’alt rendiment, i els fruiters de secà 778 ha La ramaderia comprèn…
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…
El arte escénico en España
Literatura catalana
Obra de Josep Yxart, en dos volums, publicats respectivament el 1895 i el 1896.
Apleguen trenta-set articles en llengua castellana sobre el teatre espanyol, amb poques variacions respecte als que van ser publicats a les pàgines de La Vanguardia entre el 1892 i el 1895 L’obra ofereix una panoràmica de l’escena espanyola del s XIX que encara és de consulta obligada El primer volum és dedicat al drama, i el segon, que quedà interromput per la seva mort, a la comèdia i al sainet El mètode seguit per Yxart combina la visió històrica amb la voluntat d’interpretació No es queda en la visió externa dels fets, sinó que proposa una lectura global de la significació sociològica de…
Jean-Georges Noverre
Música
Ballarí, coreògraf i teòric francès.
Alumne de Louis Dupré, primer ballarí de l’Òpera de París, deixà de ballar el 1747 per dedicar-se a la coreografia El 1752 coreografià Les fêtes chinoises , a Lió, i el 1754 fou nomenat mestre de ball a l’Òpera Còmica de París L’any següent rebé la invitació del cèlebre actor anglès David Garrick per a dirigir una companyia de ballet al Drury Lane Theatre de Londres, on presentà Les fêtes chinoises El 1760 entrà a la cort del duc Carles Eugeni de Württemberg a Stuttgart, i hi escriví el seu tractat de reformes del ballet Lettres sur la danse et sur les ballets , publicat el mateix any El…
Bernat de Ventadorn
Música
Trobador occità.
Vida Sembla que era d’origen humil i, segons la seva Vida , estigué al servei del vescomte de Ventadorn Després passà a servir Elionor d’Aquitània, que el 1152 es casà amb Enric Plantagenet, futur Enric II d’Anglaterra Més tard entrà al servei del comte de Tolosa Raimon V 1148-94 i, un cop mort el comte, ingressà al monestir de Dalon, on és probable que morís Ventadorn és considerat el trobador més important, entre altres raons per l’alta qualitat de la seva música Se li atribueixen quaranta-cinc composicions poètiques, divuit de les quals es conserven encara amb la melodia completa i d’una…
Royal Films
Cinematografia
Productora fundada el 1916 per Ricard de Baños i els socis Carles Montañès, Albert Compte, Lluís Riera i Soler, Joan Navarro Reverter i Gomis, Raimon Colomer i Daniel Boixeda, amb el nom complet de Manufactura Cinematográfica Royal Films.
Installada a Gràcia, R de Baños en fou el gerent i el director de la producció, i el seu germà Ramon fou l’operador i cap de laboratori El mateix any Ricard també promogué la creació d’una empresa bessona, la productora i distribuïdora Magna Films, un projecte que no anà més enllà de la seva constitució Tot just després de la fundació es rodaren les primeres produccions El idiota 1916, una modesta cinta que no tingué gaire ressò La cortina verde 1916, que intentà aprofitar l’èxit teatral de l’obra de Julio Dantas en la qual es basa, i la desconeguda La sombra del polaco 1916 Més ambiciosa fou…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina