Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
classificació
Arxivística i biblioteconomia
Ordenació sistemàtica de llibres o de documents que en facilita una millor utilització.
Deixant a part les seccions de reserva i els llibres rars de les biblioteques, que poden ésser ordenades de maneres diverses, els fons bibliogràfics han d’ésser agrupats per matèries Des dels temps antics fins als actuals, la història de la classificació bibliogràfica és un intent continuat de dividir sistemàticament els coneixements universals agrupant els temes que tenen relació o afinitat i excloent automàticament els que difereixen Moltes grans biblioteques d’Europa utilitzen sistemes propis de classificació, inspirats generalment en les classificacions filosòfiques del…
literatura sarda
Literatura
Literatura conreada en llengua sarda.
Lligada a les diverses sorts polítiques que han subjectat Sardenya a diverses colonitzacions, és escassa Dels segles XI-XIV, de relativa independència política, resten nombrosos documents de caire jurídic, interessants des del punt de vista lingüístic, com els codaghes i la carta de logu Successivament hom escriví en català o en castellà, fins i tot després de passar a dependre del Piemont i fins el 1760 Al segle XVI Gerolamo Araolla escriví poesies i rimes de caràcter religiós de valor escàs fou, en canvi, important el seu intent de crear un sard illustre comparable a les…
Joan Caro
Història
Dirigent agermanat.
Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza,…
Rudolf Carnap
Filosofia
Filòsof alemany.
Començà la carrera com a professor a Praga i a Viena, i el 1938 passà als EUA, on fou professor a la Universitat de Chicago, a Princeton i a Califòrnia En el desenvolupament del seu pensament hi ha una sèrie de períodes constitució lògica del món, refús de la metafísica, sintaxi lògica del llenguatge, semàntica, inducció, per citar només els principals que deriven l’un de l’altre i constitueixen una de les aportacions més importants del s XX als problemes d’una filosofia metodològicament dominada per la idea d’exactitud i de correcció logicoformal, i que té com a tema central el coneixement…
Carles Martell
Història
Majordom de palau dels reis merovingis.
Fill bastard de Pipí d’Héristal, assumí el poder a la mort d’aquest 714, desbancant els seus nets legítims Teodebald, Arnulf i Hug Derrotà els neustrians a les Ardenes 716 i al Cambrésis 717, i vencé Eudes, duc d’Aquitània, que els auxiliava, a Soissons 719 Els anys 722-24 emprengué campanyes contra els saxons de Hessen i de Turíngia i suprimí el ducat d’Alamània 730 Poc després 732, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gafiqī, emir d’Al-Andalus, dirigí una expedició musulmana que, després de derrotar Eudes, d’ocupar Bordeus i d’atacar Poitiers, que resistí, es disposava a avançar cap a Tours…
Carles XII de Suècia

Carles XII en un retrat realitzat per Johan David Swartz
© European Library
Història
Rei de Suècia (1697-1718).
Fill de Carles XI i d’Ulrica-Elionor de Dinamarca, a 15 anys fou declarat major d’edat El domini suec sobre la Bàltica promogué contra ell l’aliança de Dinamarca, Rússia i Saxònia-Polònia i una llarga guerra que durà tota la seva vida Atacat alhora febrer-març del 1700 en les seves possessions de Holstein-Gottorp, de Narva i de Riga, es girà primer contra Dinamarca i obligà Frederic IV a signar la pau de Trevendal agost del 1700 després derrotà els russos a Narva novembre del 1700 i els saxonopolonesos vora el Dvina juliol del 1701 féu substituir en el tron de Polònia August II per Estanislau…
Miquel Ribot i Serra
Arquitectura
Filosofia
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte.
Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva activitat dins l’…
Hans Fallada
Literatura alemanya
Pseudònim de l’escriptor alemany Rudolf Ditzen.
La seva infantesa i joventut estigueren marcades per les desavinences amb el seu pare, jutge, el fracàs escolar i un caràcter inestable El 1911 prengué part en un intent de suïcidi mutu en el qual matà un amic seu, de resultes del qual fou internat en un centre psiquiàtric L’addicció a l’alcohol i a les drogues el portà reiteradament a delinquir, a la presó i a centres de desintoxicació, però mai no aconseguí rehabilitar-se Després d’una primera novella expressionista, Der junge Goedeschal ‘El jove Goedeschal’, adoptà el punt de vista de la Nova objectivitat , i la seva atenció…
Bloc Obrer i Camperol

Cartell del Bloc Obrer i Camperol
Història
Organització política catalana, de caràcter marxista, fundada a Barcelona (1930) com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (independent) i la Federació Comunista Catalanobalear, oposada a la direcció del Partido Comunista de España.
Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’Esquerra…
Castell de Puigdelfí (Perafort)
Art romànic
L’antic castell de Puigdelfí, aixecat al capdamunt d’una de les cingleres que dona al Francolí, en un lloc amb clars antecedents d’època romana, ocuparia el replà que integren l’actual plaça de l’església, el temple parroquial de Sant Sebastià i els carrers que hi porten Avui no hi ha més restes del castell que la mateixa estructura dels carrers —estrets, costeruts i amb formes sinuoses—, la toponímia dels carrers i cases, i fragments d’edificacions reaprofitades i incorporades en construccions posteriors La primera donació que inicià la colonització de les terres veïnes de la ciutat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina