Resultats de la cerca

Amb el nom de torrent de la Rotllada , neix a uns 970 m alt, al peu dels cingles d’Aiats, entre els municipis de Pruit i de l’Esquirol En rebre el torrent de Sant Julià segueix en direcció NE-SW S'encaixa entre les calcàries i margues i els gresos de l’Eocè, forma engorjats de 80 a 100 m de profunditat la Foradada de Cantonigròs, la Barra de Ferro, el gorg del Saborell i desemboca a uns 380 m alt davant el monestir de Sant Pere de Casserres

Regidor 1903, 1909, 1913 i 1917, fou a partir de 1912-13 reformista En 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista S'uní pel març del 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers i intervingué en alguns judicis molt populars així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia

A València, els corretgers aparegueren el 1283 eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat Les darreres ordinacions són les del 1772 A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells julià, com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria

Manquen notícies documentals d’època medieval per a poder establir si aquesta fou una de les parròquies que formaven part de la vall Stacione i que s’esmenten en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1790, el lloc d’Aiguabella tenia dues cases, i la seva església era sufragània de la Torre de Cabdella L’any 1904 fou agregada a la parròquia de Sant Julià d’Espui La jurisdicció del lloc fou dels Erill fins a la fi de les senyories, al segle XIX

El lloc de la Bastida de Bellera apareix vinculat a la baronia de Bellera fins a la fi de les senyories al segle XIX La seva església és documentada l’any 1314, en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp L’any 1904 formava part de l’arxiprestat de la Pobla de Segur amb les seves annexes de Sant Julià d’Erdo, Sant Coloma d’Erdo i Larén Actualment depèn de la Pobleta de Bellvei

L’església de Santa Magdalena de Malosa és avui totalment perduda devia ésser una església preromànica que com Sant Julià de Cosp, Sant Esteve de Montner o Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms i Sant Llorenç de Corrubí, depenia de l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà des del segle X, en què fou consagrada la primera església de Frontanyà Devia centrar un petit nucli de poblament d’una certa densitat demogràfica, probablement una antiga vila, i en avançar l’edat mitjana devia perdre importància i quedar sense culte

Es formà musicalment al monestir de Montserrat, on al gener del 1730 prengué l’hàbit de monjo Fou organista del cenobi benedictí quan n’era mestre de capella Benet Esteve i mentre Antoni Soler i Benet Julià hi rebien la seva formació musical El 2 d’abril de 1735, data de la inauguració de l’orgue del presbiteri -construït per Antoni Boscà el 1734-, és probable que acompanyés la Salve que Esteve havia escrit per a l’ocasió Segons B Saldoni, Benet Valls fou un excellent i apreciat organista

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits

Fou veterinari municipal de Sant Julià de Vilatorta, Berga i Barcelona Destacà en els camps de la patologia, immunitat i zootècnia El 1918 descobrí, per primer cop a l’Estat espanyol, la piroplasmosi bovina i féu treballs sobre el tractament de la mamitis contagiosa de les vaques amb antivirus El 1947 obtingué el premi Rossell i Milà de Zootècnia pel treball La mula catalana L’any 1952 publicà una classificació bromatològica dels bolets i llur nomenclatura tècnica i popular El 1953 rebé el premi Farreras per Construcción, organización e inspección veterinarias de mataderos

Fill de Julià de Chia Collaborà a Revista de Gerona , dirigí Las Ciencias Médicas i publicà Contribución a la epidemiología histórica de la provincia de Gerona 1901 Aplegà una important collecció de fòssils de les comarques gironines i publicà estudis sobre malacologia catalana Catálogo de los moluscos testáceos, terrestres y fluviátiles, de la comarca de Gerona 1886, Nota acerca de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona 1887 i els primers fascicles de la Fauna malacològica de Catalunya 1916, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans