Resultats de la cerca

Una de les característiques més acusades d’aquest conjunt de pobles és el gran desenvolupament de la literatura popular i la tardana aparició de les produccions de caràcter clàssic, així com la formació contemporània d’una literatura de facció moderna, en general de grans valors artístics, l’exponent més notable de la qual és la literatura produïda a l’actual Turquia i la dels diversos pobles turcs d’Àsia fins el 1991 inclosos en l’URSS D’entre el conjunt de literatures turqueses preislàmiques destaca la uigur , desenvolupada des del segle VIII, de forta inspiració budista i maniquea que, més…

L’hebraic fou la llengua del famós Pentateuc samarità, obra dels s XI-XIV, però que ells consideren del temps de la conquesta de Canaan s XIII aC i que serveix de llengua litúrgica Tingué una revifalla literària al s XIV Ya'acob ben Ismael, Pinḥas ben Yosef, Ele'azar i Abiša i una altra al s XIX En arameu samarità foren escrits el Targum samarità targum del s IV i la majoria de composicions exegètiques i litúrgiques, com el Memar Malḳhah i el Defter , llibre principal de la litúrgia samaritana, moltes de les oracions del qual són obra d’'Amram Dara s IV També hi foren escrites algunes obres…

En llatí, morfològicament, és un substantiu de la quarta declinació, constituït pel sufix - tu - afegit a l’arrel del verb Pot tenir la forma en - um , amb funció d’acusatiu i acompanyant ordinàriament verbs de moviment eo dormitum , ‘me'n vaig a dormir’, i la forma en - u , amb funció d’ablatiu i acompanyant adjectius que signifiquen possibilitat, facilitat, dificultat facile dictu , ‘fàcil de dir’

Per a les escoles estructuralistes, i en primer lloc la del Cercle Lingüístic de Praga 1920-38, hom parteix de la noció de fonema, del qual són analitzats els trets distintius que permeten de copsar l’estructura fonològica de cada llengua Tot just determinada la capacitat funcional dels fonemes, a través del criteri de commutacions, en són establertes les propietats combinatòries per a formar unitats més complexes, com ara la síllaba, el mot, el sintagma i l’expressió o, en termes fonètics, l’emissió fònica normal limitada per dues pauses Així, al nivell de seqüències que ultrapassen la…

En un sentit ampli es pot dir que fan una immersió lingüística els adolescents o joves que durant les èpoques de vacances viatgen a un altre país per a estudiar-hi i aprendre’n la llengua El mètode d’immersió lingüística té, però, unes altres dimensions pedagògiques i sociolingüístiques Hom en parla específicament quan fa referència a determinats programes utilitzats amb nens de parvulari o dels primers cursos de l’ensenyament primari en països o territoris on coexisteixen dues llengües És aquí on pren relleu la immersió lingüística com a mètode pensat per a garantir que els…

Doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 i en llengües i literatures estrangeres a la Universitat de Roma 1977, ha estat professor en diverses universitats italianes i a Berkeley Califòrnia Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona 1989-92 i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual fou el primer rector 1992-98, i posteriorment catedràtic emèrit Ha estat president del consell supervisor del TERMCAT 1999-2002 És membre fundador del Grup Català de Sociolingüística , membre de l' Associació Internacional de Llengua i…

És una mena de quòdlibet, obra de miscellània de la fi de l’edat mitjana conreada a Alemanya Segurament té relació també amb el fricassé francès dels s XV i XVI De metre lliure i sense forma estròfica fixa, hi alternen diferents llengües, entre les quals el llatí, el català, el castellà, el portuguès, l’italià i el gascó L’obra és formada per diferents números, i a vegades té una extensió de més de dos-cents versos Segons Juan Díaz Rengifo, en la seva Arte poética española 1592, és una composició de cobles redondillas en les quals es barregen totes les diferències de…

El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra la vall del Roncal ja és lingüísticament basca El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt marcada, però no troba enfront ja el dialecte aragonès arcaic, sinó…