Resultats de la cerca
Es mostren 1502 resultats
orde de Sant Jaume
Militar
Orde militar i hospitaler originat quan vers el 1170 s’aplegaren uns catorze cavallers amb la comunitat augustiniana de San Loyo i sota la regla de sant Agustí acordaren d’hostatjar i defensar els pelegrins compostel·lans.
Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…
Orfeó Lleidatà
Música
Agrupació coral de la ciutat de Lleida, que té el seu precedent en l’anomenat Orfeón Leridano, creat el 1861 per Francesc Vidal i Codina.
El 1895 fou fundada la Societat Coral La violeta, que el 1915 es fusionà amb l’Orfeó Lleidatà El 1902 ressorgí com a Orfeó Lleidatà, ja amb el nom en català, de la mà del mestre Gelambí i seguint l’ideari de l’Orfeó Català Amb algunes interrupcions, restà actiu fins a la Guerra Civil de 1936-39 El 1951 Lluís Virgili i Farrà n’impulsà la represa El 1958 fou creada la secció infantil, a la qual seguí la fundació el Patronat del Centre d’Art Juvenil amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament de la música El 1964 l’entitat inicià les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals del país El…
Jorge Semprún Maura

Jorge Semprún Maura
© Bundesministerium für Unterricht, Kunst und Kultur
Cinematografia
literatura castellana
Literatura francesa
Política
Polític, cineasta i escriptor castellà en llengua francesa i castellana.
Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…
‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova
"Abd al-Rahman III de Còrdova Dirhem encunyat a Madinat al-Zahra’ (948-969)
© Fototeca.cat
Història
Califa de Còrdova.
Net i successor 912 de l’emir ‘Abd Allāh, portà Al-Andalus a la seva màxima puixança El seu caràcter realista i tenaç i la seva tolerància religiosa li permeteren de trobar solucions de compromís amb els seus adversaris i d’enfortir la seva autoritat Successivament, posà fi a la rebellió de l’aristocràcia andalusina, atiada per Ibn Hafsūn i els seus fills 928, a l’autonomia del principat de Sevilla i del territori de Badajoz governat per Ibn Marwān 930 i a la revolta de Toledo 933, estimulada pels reis lleonesos La victòria de Valdejunqueras 920 sobre Ordoni II i el saqueig de Pamplona,…
Jordi Gras i Riera
Medicina
Metge.
Fill i net de metges, es llicencià en farmàcia l’any 1934 Després de treballar durant dos anys a la farmàcia familiar, començà a cursar medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 Llicenciat el 1941, el 1945 es doctorà en medicina i el 1951 en farmàcia Deixeble d’ Agustí Pedro i Pons , en acabar la carrera s’incorporà al laboratori de bioquímica de la Clínica Mèdica a l’ Hospital Clínic , on romangué fins el 1976 L’any 1951 amplià estudis sobre proteïnes al Laboratori d’Investigació Bioquímica de Zuric El 1945, conjuntament amb el microbiòleg…
Guillem Ramon
Història
Magnat conegut fins fa poc per Guillem Ramon de Montcada.
Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…
El canvi
Literatura catalana
Llibre miscel·lànic de contingut assagístic i poètic de Miquel Bauçà publicat l’any 1998.
Amb estructura de diccionari, aplega alfabèticament una gran quantitat d’entrades, que recullen anotacions de dietari, observacions morals i poemes Des del seu retir solitari a l’Eixample de Barcelona, Bauçà contempla estupefacte el formiguer humà de l’exterior, examina minuciosament els gestos i les conductes quotidianes del veïnat, que responen a lleis tribals i a l’obediència estulta de rols de casta Una obra desmesurada i delirant, que escapa a qualsevol control i defuig el tòpic, l’amabilitat social, alhora que es malfia de l’intellectualisme i de qualsevol subtilesa retòrica, i reïx pel…
tara
Allò que cal rebaixar del pes brut d’una mercaderia per a obtenir el pes net, i que és el pes de l’embalatge, de la caixa, del vehicle, etc, que la conté.
marquesat de Benavente
Història
Títol concedit el 1607 a Juan de Zúñiga y de Requesens, fill de Juan Alonso Pimentel, comte de Benavente, i de Mencia de Requesens i Zúñiga, i net del governador Lluís de Requesens.
principat de Viana
Història
Títol creat el 1423 pel rei Carles III de Navarra, per als hereus de la corona, a favor del seu net Carles d’Aragó, fill primogènit de la seva filla, la infanta Blanca.
Després d’uns quants anys de la mort del concessionari, el seu pare, el rei Joan II de Catalunya-Aragó, el donà 1464 a la filla Elionor, muller del comte Gastó IV de Foix, que després 1470 fou reina de Navarra Durant molt poc temps el portà el fill hereu d’Elionor, Gastó de Navarra mort el 1470, pare del rei Francesc I Restaurada la monarquia a l’Estat espanyol, aquest títol nobiliari en desús d’ençà de la incorporació de Navarra a Castella l’any 1515 fou restablert per la Constitució del 1978
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina