Resultats de la cerca
Es mostren 1500 resultats
música negra
Música
Nom donat a la música de les races melanodermes d’Àfrica (música africana), de les comunitats negres de les Antilles (música afrocubana) i de l’Amèrica del Nord (música nord-americana, jazz).
L’expressió ha estat emprada alguns cops en to despectiu, com a equivalent a música de ritme exagerat o de sonoritat excessiva
raça sílvida
Antropologia física
Raça d’amerindis els representants de la qual són mesocèfals de talla elevada, pell de color bru clar, cabells negres i estirats, llavis prims i tibants, nas prominent i ulls lleugerament oblics.
Ocupava bàsicament les planures del centre i el NE dels EUA des de l’Atlàntic fins a les muntanyes Rocalloses El nom fou proposat per l’antropòleg Evon Eickstedt Alguns la denominen també raça plànida
falzilla
Falzilla
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de rizoma serpentejant i frondes de 10 a 40 cm, de bipinnatisectes, amb els segments flabel·liformes o cuneïformes i amb els pecíols negres i lluents.
Es fa en fontanelles, degotalls, parets humides i brocals de pou, especialment sobre calcària Ha estat emprada com a pectoral i emmenagog
llorer
Llorer florit
© MC
Botànica
Arbre perennifoli dioic, de la família de les lauràcies, de 2 a 15 m d’alt, de fulles oblongues agudes i aromàtiques, de flors petites blanquinoses i de fruits bacciformes, ovoides i negres.
Es troba en barrancs humits, al costat de les masies, etc, plantat o naturalitzat És molt apreciat per les fulles, que són un condiment excellent Fulles i inflorescències del llorer © Fototecacat
ocell de tempesta
Ocells de tempesta
Seo/BirdLife
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes, de la família dels hidrobàtids, de 15 cm, d’un color negrenc i amb el carpó blanc, les potes i el bec negres i la cua quadrada.
És l’ocell marí més petit d’Europa Habita als illots i els penyals del litoral des del golf de Biscaia fins a Islàndia, i a les illes i en alguns punts costaners de la Mediterrània occidental És comú als Països Catalans
torre
Torre
Escacs
Cadascuna de les quatre peces del joc d’escacs, dues de blanques i dues de negres, que en iniciar-se la partida són situades a les caselles corresponents als quatre angles del tauler.
Té figura de torre emmerletada, i pot moure's en totes direccions, en línia recta i seguint les fileres i les columnes És anomenada també roc
cua d’ermini
cua d’ermini
Heràldica
Cadascuna de les clapes negres que imiten la cua d’un ermini, disposades en forma de floc de tres o cinc blens, units a la part superior per tres punts col·locats 1, 2.
Posada sola o en nombre determinat, hom la considera figura d’un escut
àlcids
Ornitologia
Família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors, bastant petits, de colors blancs i negres i que a terra tenen una posició erecta, per tal com les potes s’insereixen molt posteriorment.
Els dits dels peus són units per una membrana, com en tots els ocells nedadors Tenen les ales curtes i no poden volar gaire, però són excellents nedadors i s’alimenten dels peixos que persegueixen sota l’aigua Viuen en societats a les mars de l’hemisferi nord, i alguna espècie penetra, a l’hivern, fins a la Mediterrània occidental El dimorfisme sexual no és gaire acusat No fan nius, sinó que deixen els ous en forats a terra
aeroflotació
Construcció i obres públiques
Procediment per a depurar aigües negres mitjançant la injecció d’un corrent d’aire a la seva superfície; les bombolles formades incorporen la brutícia que sura, i hom separa el conjunt per escumeig.
Quinta del Sordo
Dos vells menjant, un dels catorze murals de la Quinta del Sordo
Museo del Prado
Pintura
Casa de camp que Francisco Goya adquirí als afores de Madrid el 1819, a les parets interiors de la qual realitzà la famosa sèrie de catorze ‘‘pintures negres’’ (1820-23) a l’oli.
Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb…