Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
Els preceptes per als barcelonins
Document de Carles el Calb en què agraeix la fidelitat dels barcelonins i concedeix al seu bisbe Frodoí diners per a reparar la catedral, 875-77 ACB / RM Els ciutadans de Barcelona entenent la paraula “ciutadà” en l’antic sentit romà del terme homes amb la plenitud dels seus drets polítics van obtenir com a mínim tres preceptes dels sobirans carolingis De fet només se n’ha conservat un, el més tardà, però per les referències que s’hi feia en els documents anteriors, Ramon d’Abadal aconseguí reconstruir en gran part el primer d’aquests preceptes, obra de Carlemany, i considerà el…
La immigració, problema i esperança de Catalunya
Cartell electoral del Pacte Democràtic per Catalunya en referència als immigrants, 1977 ANC-Fons R Ramírez Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya sense interrupció des del 1980, ja havia manifestat els anys seixanta una clara preocupació envers la immigració, amb la qual cosa connectava amb la tradició del pensament demogràfic català, especialment representada per les formulacions de Josep A Vandellòs i Solà, que en les seves obres La immigració a Catalunya 1935 i Catalunya, poble decadent 1935 considerava la immigració, juntament amb el descens de la fecunditat, en el marc d’…
tifa
Dit d’una persona que no sosté cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació, etc.
privilegi de fur
Dret canònic
Privilegi en virtut del qual cap clergue ni persona assimilada no pot ésser jutjat per un tribunal secular excepte en casos de desaforament.
A l’Estat espanyol fou reconegut dintre certes limitacions pel decret llei d’unificació de furs 1868 i pel concordat del 1953 actualment hi és abolit
inseminació artificial
Zootècnia
Mètode d’inseminació en què l’esperma és dipositat a la vagina de la femella amb diferents tècniques i sense acoblament ni coit.
Hom creu que al s XIV els àrabs feren inseminacions artificials amb ases, però els primers assaigs científics foren fets per Spallanzani l’any 1780, amb gossos Els russos Ivanov i Milavanov feren, al començament del s XX, importants investigacions que possibilitaren materials i tècniques aplicables a un gran nombre d’animals Actualment la inseminació artificial és practicada a tot el món, especialment en el bestiar boví Hom l’aplica també en la reproducció humana
bescuit
El toro Farnesi bescuit procedent d’Alcora (~1850)
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pasta fina i tendra de caolí cuita al forn, la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense pintura ni vernís.
A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora
automatisme cardíac
Biologia
Propietat per la qual el cor es contreu segons un ritme regular que no depèn de la innervació ni de cap influència exterior.
És conseqüència del particular capteniment de les fibres constitutives dels nòduls sinoauricular o de Keith i Flack i auriculoventricular o d’Aschoff i Tawara, del fascicle de His i de les fibres de Purkinje
allisat
Disseny i arts gràfiques
Paper aspre i rugós, no setinat, poc apte per a la impressió de fotogravats directes ni tipus de perfils prims, per procediment tipogràfic.
ostreids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels tetrabranquis, generalment monomiaris o molt anisomiaris, hermafrodites i sense sifons, peu ni glàndula del bissus.
Les dues valves són diferents i la xarnera no té dents
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…
, ,