Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
mixtura
Música
En l’orgue, joc compost de diversos tubs per a cada nota que no fa sentir el so corresponent a la tecla polsada, sinó els seus sons harmònics (quinta, octava, tercera, sèptima, etc.).
Si els tubs són de la talla dels flautats, originen els jocs de címbal, ple o plens, corona, carilló, alemanya, fornitura, gran mixtura, harmonia etèria, progressió harmònica, septinona, etc, amb represes i repeticions Si els tubs són de la talla de les flautes, donen lloc al jocs de corneta, sesquiàltera, tèrcia, etc, sense repeticions ni represes Si són de llengüeta, donen lloc a la potentíssima mixtura de clarins 4', 2’2/3 i 2'
Domènec Font i Morgades
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina Collaborà en diversos periòdics reusencs, entre els quals L’Escut de Reus
,
tifa
Dit d’una persona que no sosté cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació, etc.
privilegi de fur
Dret canònic
Privilegi en virtut del qual cap clergue ni persona assimilada no pot ésser jutjat per un tribunal secular excepte en casos de desaforament.
A l’Estat espanyol fou reconegut dintre certes limitacions pel decret llei d’unificació de furs 1868 i pel concordat del 1953 actualment hi és abolit
inseminació artificial
Zootècnia
Mètode d’inseminació en què l’esperma és dipositat a la vagina de la femella amb diferents tècniques i sense acoblament ni coit.
Hom creu que al s XIV els àrabs feren inseminacions artificials amb ases, però els primers assaigs científics foren fets per Spallanzani l’any 1780, amb gossos Els russos Ivanov i Milavanov feren, al començament del s XX, importants investigacions que possibilitaren materials i tècniques aplicables a un gran nombre d’animals Actualment la inseminació artificial és practicada a tot el món, especialment en el bestiar boví Hom l’aplica també en la reproducció humana
bescuit
El toro Farnesi bescuit procedent d’Alcora (~1850)
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pasta fina i tendra de caolí cuita al forn, la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense pintura ni vernís.
A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora
automatisme cardíac
Biologia
Propietat per la qual el cor es contreu segons un ritme regular que no depèn de la innervació ni de cap influència exterior.
És conseqüència del particular capteniment de les fibres constitutives dels nòduls sinoauricular o de Keith i Flack i auriculoventricular o d’Aschoff i Tawara, del fascicle de His i de les fibres de Purkinje
allisat
Disseny i arts gràfiques
Paper aspre i rugós, no setinat, poc apte per a la impressió de fotogravats directes ni tipus de perfils prims, per procediment tipogràfic.
ostreids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels tetrabranquis, generalment monomiaris o molt anisomiaris, hermafrodites i sense sifons, peu ni glàndula del bissus.
Les dues valves són diferents i la xarnera no té dents
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina