Resultats de la cerca

Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…

S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…

D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…

Doctor en dret i en filosofia i lletres Exercí l’advocacia a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Fou professor d’aquesta matèria a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, i publicà l’obra de divulgació Normes del comerciant 1928 A partir del 1931 fou secretari del Comitè Industrial Cotoner i, després, delegat del port franc de Barcelona Des de jove milità en el moviment catalanista, primerament en la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i, després, en Acció Catalana, partit del qual fou un dels fundadors 1922 El 1920 havia estat elegit regidor de…

Fill d’un duaner austríac, residí, successivament, a Linz, a Viena —on s’impregnà de l’antisemitisme i del nacionalisme pangermànic de la petita burgesia— i a Munic, i el 1914 s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit bavarès El 1919 s’adherí al Partit Obrer Alemany, grup d’extrema dreta creat aquell mateix any aviat n’esdevingué membre de la junta directiva i redactor del seu setmanari, el Völkischer Beobachter , i el 1921 assolí la direcció del partit, el qual prengué el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei NSDAP, vulgarment conegut com a partit nazi El 1923, influït per l’…

El relleu generacional a la veïna Corea del Nord va induir el Govern conservador de Myung-bak a reintentar l'apropament al règim comunista al llarg del 2012, tot i que de manera indirecta El Ministeri de la Unificació sud-coreà, amb un nou viceministre més moderat, Ahn Ho-young, va afirmar que el país continuava disposat al diàleg i la negociació i va anunciar, alhora, que es destinarien 465 milions de dòlars a ajuda humanitària per a Corea del Nord Tot i així, el Govern va veure com l'oposició congelava, amb el seu veto a la comissió d'Afers Estrangers de l'Assemblea Nacional, la partida…

Foren molt freqüents des del segle X al XII a Provença, al Llenguadoc i a la Llombardia i especialment a Catalunya, d’on passaren després a Aragó La convinença no té precedents ni en el dret romà ni en el germànic Eren aplicades a promeses de casament, a beneficis d’abadies comtals, a percepció de rendes, a successions de rendes, a successions d’herència, però sobretot a relacions de lligam feudal entre els senyors i llurs vassalls o fidels

Sessió parlamentària al Parlament de Catalunya, Barcelona, 2007 Parlament de Catalunya La política catalana ha viscut, al canvi de segle, un terratrèmol l’abast del qual, tot i que és difícil de predir, pot comportar una nova cultura de govern, fonamentada més en el pacte entre partits i els governs de coalició que no pas en el presidencialisme centrat en un fort lideratge personal El «pujolisme» va tenir l’hegemonia de la política catalana des de l’accés de Jordi Pujol i Soley a la presidència de la Generalitat el 1980 i, especialment, entre el 1984 i el 1995, amb tres…