Resultats de la cerca
Es mostren 1491 resultats
Mare de Déu de Rocamora (Sopeira)
Art romànic
Situació Petit santuari, totalment envoltat pel bosc, prop del punt de confluència del torrent de l’Aulet amb l’embassament d’Escales ECSA - MÀ Font El santuari de la Mare de Déu de Rocamora és situat en un coster que domina la confluència del torrent d’Aulet amb la Noguera Ribagorçana, prop de l’embassament d’Escales Mapa 32-10213 Situació 31TCG145911 Entre els punts quilomètrics 116 i 117 de la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, a 100 metres de la boca sud del túnel que travessa les Roques de Cosdevia, surt una pista en direcció a l’embassament d’Escales que en un parell…
carro
Carro
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle de tracció animal per a transportar càrrega, que consisteix en un marc o caixa, amb baranes o sense, proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes.
La part destinada a la càrrega és constituïda per un marc format per dos braços mestres units en els extrems pels capçals anterior i posterior d’un marc proveït de baranes, en poden penjar unes barres, un bossat o unes cofes carro de pagès o una plataforma unida al marc per unes cadenes disposició, aquesta darrera, que permet d’augmentar la càrrega en altres models, però, com en els carros emprats per al transport de material en orri o en el carro de trabuc , el marc és substituït per una caixa amb el sòl d’empostissat en els de trabuc, la caixa va articulada damunt una estructura rígida…
La Trinitat de la Tor (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Interior de la capçalera de l’església amb l’absis cobert amb un quart d’esfera i unit a la nau mitjançant un parell de peces R Viladés Aquesta església, difícilment localitzable per trobar-se amagada per la vegetació, es dreça al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la carretera de Puig-reig a Merlès, prop de la masia de Can Tobella Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,0 — y 49,2 31 TDG 140492 Per anar-hi cal agafar la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès…
Del Crèdit Corporatiu a Caixabank (1976-1992)
El Banc de Crèdit Corporatiu, el banc dels metges 1976-1980 El 1962 es constituí a Barcelona la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de la II Agrupació Mèdica, que integrava la major part d’aquests professionals a Catalunya i les Illes Balears Com totes les entitats d’aquesta naturalesa, la Cooperativa recollia dipòsits dels seus associats i els atorgava crèdit en condicions favorables El 1975, aquesta cooperativa tenia uns fons propis de 490 milions de pessetes i uns dipòsits de prop de 6 000 milions en 24 000 comptes oberts El 1976, la Cooperativa, presidida pel Dr Manuel Girona, arribà a un…
Les convolvulàcies
Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…
Santa Cecília d’Odèn
Art romànic
Situació Un dels murs de l’antiga església de Santa Cecília d'Odèn L Prat L’església parroquial de Santa Cecília és emplaçada en un territori de boscos i prats naturals, al municipi d’Odèn, prop de la ribera d’Odèn, que davalla del Pedró dels Quatre Batlles Al seu voltant i resseguint un tram de la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys hi ha el poblet d’Odèn, sota l’esguard de les serres d’Odèn i del Port de Comte Mapa 291M781 Situació 31TCG725664 Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys En arribar a la font de coll de Jou cal trencar a mà…
Sant Pere de Castellar de la Ribera
Art romànic
Situació L’església i el castell, tal com eren a mitjan segle passat, segons un dibuix de C Langlais En un turó a l’esquerra de la ribera Salada, al peu de la carretera de Solsona a Basella, hi ha l’església de Sant Pere i, enganxada a aquesta, cal Jalmar, on en guarden les claus En aquest mateix indret encara hi ha vestigis de l’antic castell Mapa 291M781 Situació 31TCG689537 S’hi arriba per la carretera de Solsona a Basella Vora la carretera, i a mà dreta, queda el poble de Castellar, format per la rectoria, la casa del comú i un parell de cases de pagès, edificis presidits…
Sant Jaume de Fenollet (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme Rambol L’església de Sant Jaume de Fonollet, és situada al costat de migjorn del terme municipal de Sant Bartomeu del Grau Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 29,5 —y 49,2 31 tdg 295492 Per anar-hi cal prendre la carretera que des de Sant Bartomeu va en direcció a Perafita i després de recórrer uns 1 500 m, hi ha un camí a mà esquerra el primer camí a mà esquerra que es troba després del rètol “Mas…
Santa Eulàlia de Serra (Lladorre)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, avui dia capella del mas Serra, situada al centre de la bonica Vall de Cardós J Tous La capella de Santa Eulàlia és al costat del mas Serra, una gran casa aïllada que hi ha a 1 km de Lladorre, a la riba esquerra del riu de Cardós JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH565197 Història El lloc de Serra, a l’igual que els altres pobles de la Vall de Cardós, figura en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, del 1146, amb una contribució anual de mig modi de cereal Segons el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri, redactat vers l’…
Els rafidiòpters
Característiques de grup Els rafidiòpters constitueixen un petit grup de neuropteroïdeus de dimensions mitjanes o petites aproximadament 2 cm de llargada, fàcils de reconèixer per la forma del cos, amb el cap gros i pla, triangular o quadrangular, continuat pel primer segment del tòrax, que és exageradament allargat i adquireix l’aspecte d’un coll llarg això fa que hagin pres el nom vulgar d’insectes girafa o insectes serp en diverses llengües Posen els dos parells d’ales, membranoses i transparents o groguenques, amb el pterostigma ben diferenciat, que pleguen fent teuladeta sobre el cos Són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina