Situació
Petit santuari, totalment envoltat pel bosc, prop del punt de confluència del torrent de l’Aulet amb l’embassament d’Escales.
ECSA - M.À. Font
El santuari de la Mare de Déu de Rocamora és situat en un coster que domina la confluència del torrent d’Aulet amb la Noguera Ribagorçana, prop de l’embassament d’Escales.
Mapa: 32-10(213). Situació: 31TCG145911.
Entre els punts quilomètrics 116 i 117 de la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, a 100 metres de la boca sud del túnel que travessa les Roques de Cosdevia, surt una pista en direcció a l’embassament d’Escales que en un parell de minuts duu fins a les proximitats del santuari. (JBP-MAF-XFG)
Història
No se sap res del cert sobre el passat medieval d’aquesta antiga església per manca de referències documentals. Hom suposa que la seva fundació fou impulsada per la família Erill i l’abadia de Santa Maria d’Alaó. (JBP)
Església
Planta de l’església, on s’observa a la capçalera la possible fonamentació d’un absis ultrapassat anterior a l’actual.
X. Fresneda i M.À. Font
El santuari de la Mare de Déu de Rocamora, en avançat estat de ruïna, és un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Va ser bastit aprofitant el substrat rocós que aflora al costat de tramuntana, on uns estrats verticals calcaris fan que el conjunt quedi arrecerat, mentre que a migdia es pot veure el treball d’anivellament del terreny.
La nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i reforçada al bell mig per un arc toral que descansa sobre les dues impostes de l’arrencada. Es poden veure, però, empremtes de la primitiva coberta d’embigat de fusta en els murs laterals, on encara resten fragments de fusta encastats. La capçalera, una mica deformada, és constituïda per un arc presbiteral i un absis amb volta de quart d’esfera obrada amb carreus de pedra tosca, igual que la resta de la coberta del santuari. És aquí, a la capçalera, on es poden observar les possibles restes de fonamentació de l’edifici primitiu, que suposem que era coronat per un absis d’arc de ferradura.
Al sector de ponent, amb afegits posteriors, un cor esfondrat dona una imatge lamentable de la construcció. Unes escales, ara barrades, permetien pujar al cor al qual avui s’accedeix per una porta oberta als peus del santuari.
L’absis presenta una finestra d’esqueixada simple i més esbiaixada vers el sud. En el mur de migdia s’obre una espitllera, i a la part superior de l’arc triomfal, un petit ull de bou. Sobre un banc de carreus de pedra que recorre el mur de migdia i pròxim al tram presbiteral, així com al brancal de l’arc triomfal, hi ha dos petits reconditoris. També al mur perimetral nord hi ha una fornícula encastada.
L’accés a l’interior s’efectua pel mur de migdia, on s’obre una porta refeta i coronada per un arc de mig punt. Dos esglaons que recorren la nau en sentit transversal permeten d’accedir a la seva part més baixa, i cal salvar també un petit ressalt per arribar a la zona absidal on es conserva part de l’altar.
De factura austera i senzilla, la fàbrica presenta un tipus d’aparell rústec, molt més acurat a l’interior. Els carreus, travats amb morter de calç i col·locats en filades horitzontals, són executats amb blocs de pedra calcària (incloent-hi algun travertí) i algun fragment d’ofita. A l’interior, alguns dels trams queden amagats per un arrebossat recent amb pintura que imita la disposició dels carreus.
El teulat, en molt mal estat, és fet amb lloses i recobert més tard amb teula àrab. En el ràfec es pot veure un fris articulat de peces bisellades.
L’obra original amb embigat de fusta podria datar del segle XI, mentre que la substitució de la coberta podria ser obra del segle XII. (MAF-XFG)
Casa
A pocs metres a l’est de l’església de la Mare de Déu de Rocamora veiem les restes d’una construcció. És situada al costat de l’església i a pocs metres d’una gran penya que segurament era la base d’una fortificació. Les restes d’aquest habitatge possiblement medieval fan uns 5 m de llarg per uns 4,5 m d’ample. Els seus murs, fets amb pedres sense treballar, tenen un gruix d’uns 60 cm.
Pel costat d’aquest edifici passa un camí que baixava cap al riu (actualment cap a l’embassament). A la vora d’aquest camí veiem, al llarg d’uns metres, munts de roques que han de correspondre a restes d’altres construccions.
Segurament, en època romànica, en aquest indret hi havia no sols l’església, sinó també una roca fortificada i un conjunt d’habitatges, que només una acurada excavació arqueològica podria permetre de saber com eren. (JBM)
Bibliografia
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 45-46