Resultats de la cerca

L’actual castell de Cornellà és un edifici gòtic dels segles XIV i XV, restaurat recentment pel seu propietari Tanmateix, els orígens d’aquesta fortalesa són anteriors al 1300 El domini sobre aquest castell era de la família Cornellà, el primer membre conegut de la qual és Pere Bernat de Cornellà, que testà el 1087 L’any 1205, Ramon de Cornellà va vendre a l’Hospital de Pobres de Perpinyà el castell i la vila de Cornellà de Bèrcol L’Hospital de Perpinyà fou senyor del castell de Cornellà fins al segle XV, en què els seus drets passaren a l’Almoina de Perpinyà, senyora del lloc fins a la…

Fou el tercer fill d’ Armand-Louis Couperin i Elisabeth-Antoinette Blanchet, dels quals obtingué tota la seva formació musical Seguint la tradició familiar, fou organista a diversos centres parisencs, com ara la Sainte Chapelle i les esglésies de Saint-Gervais, Saint Jean i Sainte Marguerite També substituí el seu pare a Notre-Dame El 1792 esposà la cantant Hélène-Narcisse Frey, deixebla seva Arran de la reobertura de l’òpera el 1793, interpretà aires patriòtics amb un petit orgue, i després de la revolució compartí, des del 1810, les funcions d’organista de l’església de Saint…

Fundada el 1925 pel general Rida Khān, a conseqüència de la deposició del xa Ahmad, la seva instauració amb el nom de Reza I significà la fi de l’antiga Pèrsia modernització i industrialització general del país, construcció d’escoles i hospitals, lleis d’emancipació de la dona, etc Obligat a abdicar arran de la Segona Guerra Mundial, el succeí 1943 el seu fill Muḥammad Ridā Muḥammad Reza de l'Iran , el qual aconseguí finalment descendència masculina 1960 amb el tercer matrimoni Farah Diba, però fou derrocat per la revolució islàmica 1979 i morí a l’exili el 1980 El seu fill es…

Fill d’Antoni Sartine, comte d’Albi, que fou intendent general de Catalunya 1727-44 Uns estudis de dret a París el portaren a exercir diversos càrrecs a la magistratura francesa fou, successivament, conseller al Châtelet, lloctinent criminal, lloctinent general de policia 1759 i conseller d’estat La seva administració fou remarcable en millores urbanístiques i socials Adquirí fama d’integritat i liberalisme, especialment quan s’encarregà de la direcció general de llibreria Ministre de marina 1774-80, reorganitzà la flota francesa per a la guerra amb Anglaterra La revolució del…

Ingressat a l’exèrcit imperial rus 1914, amb la Revolució Russa del 1917 es passà a l’exèrcit roig A l’hivern del 1940-41 contribuí a la derrota dels alemanys, que intentaven apoderar-se de Moscou Tingué una participació decisiva en la batalla de Stalingrad Mariscal 1944, fou proclamat heroi nacional de l’URSS 1949 Nomenat mariscal de Polònia, adoptà la nacionalitat polonesa Vicepresident del consell de ministres de Polònia 1952, comandant en cap de les forces del Pacte de Varsòvia 1955, després de la reacció nacional polonesa que tingué com a conseqüència la pujada de Gomułka al…

Reeixí a entrar en la camarilla de Ferran VII gràcies a la seva amistat amb l’ambaixador rus Titiščev Intervingué en la compra dels vaixells russos que havien d’integrar les expedicions de conquesta i pacificació d’Amèrica 1817, però que, inservibles, es podriren a la badia de Cadis Empresonat a Segòvia, arran de la revolució del 1820, anà a l’exili Després de la restauració de l’absolutisme 1823 fou nomenat secretari del consell d’estat, amb uns poders gairebé de ministre hom l’anomenava popularment “Antoni II” Allunyat de la cort per Zea Bermúdez, fou nomenat ambaixador a Torí…

Intervingué en la guerra russoturca 1877-78 i a la russojaponesa 1904-05, en la qual assolí el grau de general Nicolau II el nomenà cap de l’estat major general durant la Primera Guerra Mundial, càrrec que continuà exercint durant el govern provisional març-maig del 1917 i més tard —bé que per molt poc temps— durant el mandat de Kerenskij Després de la revolució bolxevic s’uní a Denikin i treballà a Ucraïna en l’organització de l’exèrcit blanc que havia de lluitar contra els soviètics 1917-18 Fou nomenat 1918 membre del directori d’Ufa govern provisional antibolxevic organitzat…

Emigrà l’any 1919, i visqué a París i als EUA Escriví novelles històriques, influïdes sobretot per Tolstoj, on atacà amb acritud el sistema polític soviètic destaca la tetralogia Myslitel ‘El pensador’ sobre la Revolució Francesa i el primer imperi Sv'ataja Jelena, malen'kij ostrov’ ‘Santa Elena, petita illa’, 1921, Dev'atoje Termidora ‘El nou de Termidor’, 1923, Cortov most ‘El pont del diable’, 1925 i Zagovor ‘El complot’, 1927 Ha escrit també diverses biografies novellades com Des’ataja simfonija ‘La desena simfonia’, 1931, sobre Beethoven, Mogila vojny ‘La tomba de la guerra…

Químic i catedràtic a la Universitat de Madrid 1928 S'oposà a la dictadura de Primo de Rivera i participà en la fundació d’Acción Republicana En ésser proclamada la República, el 1931, fou conseller d’estat, rector de la Universitat de Madrid i ministre de marina 1931-33 Ministre també amb el Front Popular 1936, fou cap de govern 19 de juliol — 5 de setembre, però no pogué impedir que la revolta militar s’estengués i que esclatés la revolució a la zona republicana Fou ministre amb els governs de Largo Caballero i Negrín, i el 1939 s’exilià a Mèxic, on presidí el govern republicà…

El 1830 entrà a l’escola normal superior, però en fou expulsat perquè participà en la revolució d’aquell any Republicà fervent, fou arrestat i condemnat a presó Morí a conseqüència de les ferides rebudes en un duel d’honor Els seus treballs matemàtics són d’una gran importància en el desenvolupament de l’àlgebra En la seva teoria d’equacions hom pot apreciar que ja utilitzà els conceptes de grup i de cos, bé que no en donà cap definició formal en particular, inicià l’estudi dels cossos finits Actualment hom anomena teoria de Galois la part de l’àlgebra que estudia les extensions…