Resultats de la cerca

Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730 Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el Diario de los Literatos de España , que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica sols sortí dos anys 1737-39 Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española

Professor a la Universitat de Lisboa, es dedicà a les edicions de texts, a la història de la cultura medieval i a la història general de la llengua Edità la Crónica Geral de Espanha de 1344 1951-61 i estudià la llengua dels furs galaicolleonesos de Castelo Rodrigo 1959 En el camp de la dialectologia i de la geografia lingüística cooperà en les enquestes de l’ Atlas lingüístico de la Península Ibérica Publicà diversos treballs sobre àrees lexicals, i s’orientà cap a temes de sociolingüística

Catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del laboratori de fonètica de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha especialitzat en fonètica i dialectologia Autor, entre altres, d' Estudi comparatiu de la fonètica segmental del català i de l’anglès 1984, Temes de lingüística del català 1990, Fonètica descriptiva del català 1991, Fonètica i fonologia 1993 i De la fonètica a la fonologia 2001, ha participat en els projectes d’investigació bàsica de la Unió Europea ACCOR i SPEECH MAPS

Formà part del grup modernista de Reus el seu teatre, que s’inicià amb temes típics d’aquesta estètica, se centrà després en l’estudi de la menestralia Aubada i posta 1905, La terra 1918, Els germans Ferrerons 1918, etc Fundà i dirigí els periòdics reusencs Lo Ventall , Lo Lliri  i La Palma Com a polític negocià la fusió, a Reus, de la Lliga Catalanista i la Unió Catalanista en una nova organització Foment Republicà Nacionalista Fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1923

Inicià els seus treballs amb temes de lingüística Die Mundarten Südlukaniens ‘Els dialectes de la Lucània del sud’, 1939, que mai no abandonà, amb importants obres de síntesi Romanische Sprachwissenschaft , ‘Lingüística romànica’, 1972, però insistint cada vegada més en les relacions entre llengua i literatura Handbuch der literarischen Rhetorik ‘Manual de la retòrica literària’, 1973, Elemente der Literarischen Rhetorik ‘Elements de la retòrica literària’, 1977 Treballà molt sobre Dant Saggi danteschi , 1977 i l’himnologia llatina Hymnus Ave maris stella , 1976 Hymnus Veni…

De formació autodidàctica, treballà de vinyater Fortament arrelat a la terra, de la qual extreia els temes i la força poètica, s’expressà en un llenguatge directe de fort impacte popular Escriví poesia i contes, obra en gran part inèdita Publicà  Defensa i pèrdua d’Altariba 1973, D’une terre la manière 1974, Ribesaltes fa temps 1976, Bestiari i bestieses 1979 i Coloms entorn 1982 Collaborador assidu de L’Indépendant  de Perpinyà, la cantant Gisela Bellsolà li musicà vuit poemes al disc Salut amb poesia 1979

Fill d’un petit funcionari, la vida del poble rus i la dels religiosos foren els temes fonamentals de les seves obres Ledi Macbet Mcenskogo ujezda ‘Lady Macbeth del districte de Mcensk’, 1865, sobre la qual Šostakoviz compongué l’òpera homònima 1934, Sobor'ane ‘Gent d’església’, 1872 Reelaborà llegendes populars i escriví relats i novelles polèmiques contra els nihilistes Per raó de la seva actitud ideològica independent i eclèctica, l’atacaren els progressistes, els conservadors i les autoritats Estilista qualificat, posteriorment ha estat revalorat

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Exiliat el 1939, s’installà a Cuba i hi donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les ↑ formes de la vida catalana 1944, premi d’assaig Concepció Rabell 1943, obra en la qual…

Té poc a veure amb l’exposició on line d’obres d’art tradicionals, ja que es tracta de la creació artística específica que explora les possibilitats del mitjà en el qual es desenvolupa, i que alhora contribueix a definir-la de manera temàtica, formal i metodològica En aquest sentit, doncs, cal distingir-lo de l’art a internet A partir de 1989-91, amb l’obertura de la xarxa internet fora de l’àmbit militar i l’entorn acadèmic, començaren les experiències d’artistes que utilitzaren el medi i proposaren usos específicament estètics En quinze anys d’història, els net-artists investigaren, crearen…

Fill de Bernardo Tasso, seguí el seu pare per diverses corts del nord d’Itàlia Estudià a Pàdua i Bolonya i s’establí a la cort dels Este, a Ferrara, on serví successivament 1565-75 el cardenal Luigi d’Este i el seu germà el duc Alfons II Des del 1575 començà a manifestar-se-li una crisi de consciència, que l’hauria de portar a la bogeria Reclòs diverses vegades la darrera a Ferrara, 1579-86, passà els últims anys amb intervals a Roma, on morí poc abans de la seva coronació poètica Les seves poesies, designades genèricament com les Rime , constitueixen una obra oberta, sempre retocada, al…