Resultats de la cerca
Es mostren 1915 resultats
Arnau de Mercader i de Zufía
Meteorologia
Meteoròleg i museògraf.
Segon comte de Bell-lloc Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch Es casà amb Paulina Pozzali i Crotti El 1899 finançà i fundà l’observatori Belloch, a les muntanyes del Far Llinars del Vallès, i amb el seu amic i collaborador, Antoni Llorens i Clariana, fundà Hojas Meteorológicas , primera publicació catalana de meteorologia 1901 Posteriorment, fou diputat provincial i president 1924-30 de la Junta de Museus de Barcelona Durant la seva gestió, la Junta adquirí les pintures romàniques de les esglésies catalanes del N del Principat, que formaren part del patrimoni de l’actual Museu d’Art de…
Sant Esteve de Cercedol (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Cercedol, actualment despoblat, figura en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, del 912, entre les poblacions amb què fou dotada la nova església i en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost, del 1040, a qui es donà una vinya situada a Sercedol En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, també del 1040, la parròquia de Cercedoll consta entre els béns amb què fou dotat el monestir, com també un mas a Sercedol La vila apareix de nou l’any 1093, quan l’alou de Cercedol fou llegat per Guillem Arnau, bisbe electe d’Urgell, a Santa…
Sant Esteve de Lletó (Alàs i Cerc)
Art romànic
Aquesta capella és situada en l’actual despoblat de Lletó Data de l’any 867 una de les primeres mencions documentals del lloc, quan Nonbolenda i Matrona vengueren als esposos Malangec i Jacinta una peça de terra in villa Letone De fet, però, tot i l’antiguitat constatada en el poblament, no és fins al segle XI que certs instruments palesen l’existència del temple de Sant Esteve Un d’ells, datat el 1044, notifica la venda que Seniofred i Guinedelda feren d’una mansió situada al terme de Sancti Stefani in villa Leton per sis argenços a Gicita i Ermengarda, els quals, el 1055, els veiem actuant…
Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó (Alàs i Cerc)
Art romànic
El primer esment de la vila d’Artedó data de l’any 902, en la venda d’una terra Altres notícies relatives al lloc o terme d’Artedó són dels anys 929, que foren comprades unes terres situades al terme per part d’Ermemir, vescomte de l’any 982, en què es documenta la serra d’Artedó, com a límit, a migdia, de la vila d’Alàs o dels anys 1039, 1055, 1070 o 1087 El lloc era domini de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell En el llibre de la dècima del 1391, inclosos al deganat d’Urgellet, estan relacionats el capellà d’Artedó i el seu rector Bernat Roger, beneficiat de Sant…
Torre de Vilaclara (el Bruc)
Art romànic
Aquesta torre es trobava dins el terme del castell de la Guàrdia de Montserrat, a prop de l’església de Sant Miquel de Vilaclara El terme del castell es troba documentat a partir de l’any 931 En aquest any, Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien a Collbató, en el terme del castell de la Guàrdia, a Almodavar En una data desconeguda un membre de la família dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès el lloc de Vilaclara amb l’església de Sant Miquel i una torre Encara que el document d’aquesta…
Castell de Rebolhet
El poble de Rebolhet es troba a 750 m d’altitud, a la capçalera de l’Adasig Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 1188, quan Hug de Sornià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li cedí, entre d’altres béns, la seva honor de villa Reboleti , juntament amb l’església de Sant Estève així, els templers del Masdéu esdevingueren mestres de tot aquest territori Rebolhet és, sense cap mena de dubte, una vila formada a redós d’un castell, que era situat al costat de l’església parroquial i del qual no roman cap vestigi en l’actualitat Fins ara no han estat localitzades…
Purgatori de Sant Patrici
Llegenda que recull una de les visions medievals més difoses, d’origen irlandès.
Se'n conserven diverses versions llatines la més antiga de les quals és atribuïda a Enric de Saltrey, benedictí del s XII, franceses, provençals i italianes A la península Ibèrica, la primera difusió de la llegenda correspon a una versió lleonesa del s XIII Aquesta llegenda fou també molt coneguda a Catalunya Hi ha una traducció catalana del Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii de Saltrey vers el 1189 feta per Ramon Ros, jurista de Tàrrega, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, i datada el 1320, d’un cert interès lingüístic Joan I, home de temperament…
,
Alfons Serra i Baldó
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poesia , La Publicitat , El Matí ,…
,
Berenguer de Vilademuls
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc 1185 També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili…
Folquet de Marsella
Literatura
Trobador provençal.
Documentat des del 1178 i fill d’un mercader genovès, Folc, literàriament conegut com a Folquet , és un típic representant de la rica burgesia marsellesa que conreà les lletres La seva obra poètica dinou composicions evidencia una notable formació llatina, palesada en influències d’Ovidi i de Sèneca, sobretot, i un cert coneixement de l’escolàstica exposa els conceptes més típics de la fin'amor , o amor cortès, en argumentacions lògiques, amb sillogismes i paradoxes, en forma elegant, d’una gran riquesa estròfica, però en una actitud més sàvia que no pas sentida Era un mercader ric que es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina