Resultats de la cerca

Fou un dels principals representants de la música soul dels anys seixanta i setanta Amb Otis Redding i altres cantants impulsà aquests anys l’anomenat ‘Memphis sound’ El 1971 compongué la banda sonora de la pellícula Shaft , de Gordon Parks, amb la qual fou el primer afroamericà a guanyar un Oscar 1972 Actuà també en diverses pellícules del subgènere blaxploitation films policíacs protagonitzats per actors afroamericans, i de 1997 a 2006 posà veu al personatge de Chef de la sèrie televisiva d’animació South Park, interpretació que el feu molt popular Entre els seus discs hom pot…

Adoptà el nom definitiu el 1978 Formen part del nucli del conjunt Robert Smith veu i guitarra, Simon Gallup baix i Porl Thompson guitarra Altres membres importants són o han estat, a la bateria, Jason Cooper, Lol Tolhurst i Boris Williams, i als teclats Roger O'Donnell i Perry Bamonte Precursors de l’anomenat rock sinistre, són especialment famosos per la seva imatge característica de reminiscències punk Cal destacar els enregistraments Three Imaginary Boys 1979, Seventeen Seconds 1980, Faith 1981, Pornography 1982, The Top 1984, The Head on the Door 1985, Kiss Me, Kiss Me, Kiss…

Començà a collaborar a La Roqueta 1898-1900 amb quadres de costums Fou director de la  Gaceta de Mallorca 1907-10 i del seu continuador El Correo de Mallorca També collaborà a La Veu de Mallorca  1917-19 i al Quadern Mensual  de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923-25, entre d’altres Establí estrets lligams amb escriptors noucentistes del Principat i ell mateix fou un dels membres del nucli inicial de l’anomenada Escola Mallorquina Així, publicà diversos poemes en revistes i diaris, que foren recollits en el volum Clarianes 1917, l’any següent ampliat amb el títol Poesies Són…

Estudià al conservatori d’Isabel II de Barcelona amb Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma, i el 1876 a París, on estudià al conservatori piano i contrapunt El 1879 tornà a Barcelona, on estrenà el 1882, al Liceu, la seva òpera Lo desengany amb llibret de Conrad Roure Després viatjà per la península Ibèrica i per Amèrica dirigint òpera i sarsuela Visqué últimament molts anys a Palma Mallorca, on dirigí l’orfeó La Protectora Escriví nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa i Na Bet-Maria, un poema simfònic titulat Brisas del mar, una cançó de bressol veu…

Sortí a Barcelona del 7 d’abril de 1925 al 5 de setembre de 1927 Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític i reivindicava l’esport popular catalanista i  amateur Nasqué gràcies a la crida que es feu des de les pàgines de  La Veu de Catalunya  i  La Publicitat  S'hi destacaren Antoni Vilà Crítias , amb els comentaris intellectualitzats sobre boxa, Just Cabot, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Manuel Basté, Lluís Meléndez, Carles Sindreu, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Josep A Trabal i Josep M Planas En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la…

Aquesta capella és emplaçada al sud-oest del llogaret de l’Abadia, al límit del terme L’església de Sant Macari és un edifici ruïnós, parcialment colgat de runa i terres, i molt embardissat Es tracta d’una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual només es veu l’arrencada de la volta L’estat de les ruïnes no permet veure’n altres detalls, com les obertures o l’ornamentació de les façanes Els paraments a la part on són visibles presenten un aparell de reble irregular, disposat desordenadament, que palesa una construcció rústega, de datació…

Estudià al Conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1942 a l’Òpera Garnier com a Margaret Le Roy d’Ys Després d’interpretar altres títols del repertori francès i, ocasionalment, petits papers del mozartià, com la primera dama de La flauta màgica , s’especialitzà en R Wagner, de qui interpretà els papers de Kundry Parsifal , Brunilde La valquíria i Sigfried , Senta El vaixell fantasma i Isolda, amb els quals es presentà a Montecarlo i a l’Òpera de Berlín La seva veu de soprano dramàtica li permeté encarnar igualment personatges d’òpera verista italiana, i també el…

Treballà a les bandes de Maynard Ferguson 1959 i George Russell 1961-62, entre d’altres, i posteriorment formà els seus propis conjunts i una gran orquestra que actuà en importants festivals durant els anys seixanta i setanta Ellis creà sempre música molt innovadora, però a la vegada accessible Fou pioner en l’ús de diverses tècniques i recursos compassos d’amalgama, distorsió electrònica del timbre, trompeta amplificada i la veu humana com a instrument També contribuí a l’ús d’estructures melòdiques amb quarts de to Publicà els llibres teòrics The New Rhythm Book 1972 i Quarter…

Inicià la seva formació musical amb D Schnabl al Gimnasium de Breslau i, entre el 1850 i el 1853, estudià piano i orgue a Berlín Segons sembla, també estudià a París amb E Wolff Exercí la docència en diferents centres educatius de Polònia, entre els quals es troba l’Institut de Música de Varsòvia Compongué obres de saló, tant per a piano com per a veu i piano, amb reminiscències populars, en la línia de F Chopin També compongué una opéra-comique , Werbel domowy 'El tambor familiar' A banda de la seva tasca com a professor, fou un pianista amb un gran domini tècnic, i oferí…

Estudià piano al Conservatori de Música del Liceu i composició amb E Morera Compaginà la seva tasca compositiva amb la crítica musical Fundà i dirigí la "Revista Catalana de Música" i collaborà en nombroses publicacions catalanes Formà part de l’anomenada Generació del 27, juntament amb músics com R Gerhard, E Toldrà o R Lamote de Grignon, amb els quals mantingué una estreta relació El seu catàleg és reduït i s’hi troben obres per a orquestra, per a veu i piano, per a piano, per a guitarra i fins i tot una òpera, Laya Destaquen, però, les obres per a guitarra, especialment Fable Petit…