Resultats de la cerca

Alguns papes n'intentaren la restauració al segle XIX Pius IX li donà el nom de Nuovi Lincei , però tingué una activitat molt reduïda Pius XI li donà el 1936 un nou impuls i la seva estructura actual Consta de 70 acadèmics, de nomenament pontifici, que pertanyen a diversos països i comprèn també no catòlics Té com a finalitat l’estudi de les ciències físiques, matemàtiques i naturals, i de llur història

De l’església de Sant Salvador, no n’han pervingut notícies històriques directes Es tracta de la capella del castell de l’Oluja Sobirana i, per tant, s’ha de creure que fou aixecada al segle XI, quan es bastí aquesta fortalesa El temple actual fou edificat sobre el mur de contenció del planell del que fou el castell de l’Oluja Sobirana i no conserva pràcticament res de la construcció medieval

El lloc de Raset, situat al NE del terme, surt documentat des del segle XI amb els noms de Raret, Razet i Rased L’església de Sant Cristòfol és ja citada el 1080 en la venda d’un mas dins la parròquia de Sant Cristòfol de Raset L’edifici actual fou refet al segle XVII i és cobert amb nervadures d’estil gòtic i voltes de rajoleria Ha estat restaurat fa poc temps

Església de la vall de la Barcedana esmentada per primera vegada en els falsos VI i VIII de Gerri , dels anys 930 i 953, que sembla que foren redactats cap al final del segle XI, moment segur d’existència d’aquesta església Més endavant, a partir del segle XV, consta que Sant Cristòfol de la Vall era sufragània de Llimiana L’any 1904 fou unida a la parròquia de Sant Miquel de la Vall

En nombre d’uns tres milions, es distingeixen, segons llur parla, en malinkes, que ocupen el curs alt dels rius Senegal, Níger i Gàmbia, en bambares, en diules, comerciants del sud i la majoria musulmans, i en soninkes Els malinkes, islamitzats des del segle XI, foren els primers a formar un imperi a l’Àfrica occidental Mali Dividits en castes, es dediquen a l’agricultura mill i a l’artesania ferro, cuir i terrissa

Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins El 1593 les seves rendes foren atorgades a la nova canònica diocesana de Solsona En resta la curiosa església romànica, restaurada, composta d’un creuer amb tres absis però sense nau, possiblement inacabada, obra dels segles XI i XII la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898

A l’època romana formà part de la Belgica Secunda i, després, del regne franc de Nèustria Erigit en comtat al segle IX, passà a la casa de Ponthieu, i, per casament o per compra, a diverses cases Pres el 1422 per Felip el Bo, duc de Borgonya, fou incorporat el 1478 per Lluís XI a la corona francesa Formava part, a la vetlla de la Revolució, de la governació de Picardia

Des de mitjan segle IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cella de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal Sembla que era una filial d’Alaó Al segle XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474

L’edifici Del conjunt de l’antic monestir es conserven l’església, que és l’element més important, i una bona part de les dependències monàstiques, totalment transformades en adaptar-les com a masoveria L’església, ben conservada gràcies a diverses campanyes de consolidació realitzades al llarg del segle XX, s’emplaça al sector nord de tot el conjunt És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de mig punt i dividida en tres trams per quatre arcs torals, amb una capçalera de tres absis de planta semicircular i un transsepte entre tots dos espais Una volta de canó de mig punt…

Derivada de l’oriental, en fou un transsumpte fins al segle XI Després conjugà amb aquestes aportacions foranes trets personals que, tot i perdurar la influència oriental, li donaren fisonomia pròpia en el marc de la literatura àrab En la poesia hi hagué dues tendències, moltes vegades cultivades per un mateix autor la clàssica i la popular La poesia clàssica , que seguí els motlles de la poesia clàssica àrab d’Orient, tingué una sola forma estròfica, la cassida Mal coneguts els dos segles inicials de formació, apareix ja perfecta al segle X, en què visqué Ibn Darrāǧ al-Qastallī 1030,…