Resultats de la cerca
Es mostren 7226 resultats
Manuzio
Família italiana d’humanistes, editors i impressors del s XVI.
Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou llibreter i…
Pénicaud
Història
Família d’esmaltadors de Llemotges dels s. XV i XVI.
Léonard Pénicaud , conegut també amb el nom de Nardon Pénicaud, fou el fundador de la dinastia Tingué una primera etapa gòtica, però evolucionà vers el gust italià Tríptic de la Nativitat Museo Nazionale Bargello, Florència Jean Pénicaud , el Vell , destacà en la imitació de gravats flamencs i alemanys Flagellació segons un gravat d’ADürer Jean Pénicaud , el Jove , treballà plenament dins l’estil renaixentista Coronació de Maria Musée des Beaux-Arts, Dijon Jean Pénicaud III, fill de l’anterior, estudià a Itàlia, on rebé influències d’Il Parmigianino Té obres seves al Musée du Louvre i al…
Manuel Marín
Música
Orguener castellà.
Membre principal d’una família d’orgueners procedent de Logronyo -un familiar seu, Gaspar Marín ~1540 - d 1600, fou mestre d’orgues de la catedral d’Oviedo i bastí el de la seu d’Osca, entre d’altres-, treballà installat a Valladolid S’inicià amb l’orgue de l’església de la Santa Cruz de Medina del Campo 1583, i continuà amb els de San Juan d’Àvila 1590, San Martín, també de Medina 1591, monestir de La Concepción de Segòvia 1601, Medina de Rioseco 1607, San Lorenzo 1625 i monestir de San Pablo 1630 de Valladolid, entre els més importants Fou un dels constructors castellans més notables,…
Juan Azín
Música
Compositor valencià.
Es desconeix gairebé tot sobre el seu origen i la seva formació Entre el 1596 i el 1598 actuà com a mestre de capella a la catedral de Sogorb, després d’haver estat succentor d’aquesta institució Se’n conserven diverses obres litúrgiques, entre les quals destaquen tres lamentacions i unes vespres de difunts, a quatre veus Totes les obres conegudes es conserven a l’arxiu musical de la catedral de Sogorb
Pere Riquet
Música
Compositor.
Bé que se’n desconeixen les dades biogràfiques bàsiques, hi ha documentació que abraça la seva activitat professional Fou mestre de capella en dues seus catalanes a la Seu d’Urgell del 1598 al 1602, succeint el mestre Gonsalvo, i altra vegada en 1605-16, quan fou succeït per Ignasi Mir i a Tarragona des del final de 1616 fins al gener del 1619 Es coneixen poques obres d’aquest compositor La més important és la missa a quatre veus Susanne un jour , una de les darreres versions d’aquest conegut tema, molt conreat pels organistes i polifonistes europeus També cal esmentar el villancico a…
,
Nicolás Mariner
Música
Compositor aragonès actiu al País Valencià al final del segle XVI.
Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions
colobrina
Militar
Peça d’artilleria de gran abast dels s. XVI i XVII.
És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes
principat de Chalais
Història
Títol senyorial francès emprat des del s XVI pels Talleyrand-Perigord.
Li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1714 El títol passà per enllaç 1890 als Galard de Brassac de Bearn, comtes de Marsan
Cetina
Història
Família d’argenters actius a València als s. XV i XVI.
Francesc Cetina , documentat del 1459 al 1490, era argenter de la catedral 1459, on intervingué en la realització del retaule major d’argent 1471-89 possiblement fou ell qui obrà l’encenser de Portaceli 1474, i no el seu fill Bernat Joan Cetina Aquest darrer, documentat del 1495 al 1513, collaborà també en el retaule de la seu un membre de la família, possiblement ell mateix, fou l’autor de la creu processional de la catedral 1548
Jaume Forner
Pintura
Pintor, actiu al Principat durant la primera meitat del s XVI.
Esmentat a Perpinyà el 1516, el 1524 hi contractà el retaule de Santa Peronella de la catedral de Sant Joan El 1531 collaborà amb Martí Díez de Liatzasolo en un retaule per a la Llotja de Mar de Barcelona i amb Pere Serafí en el de Sant Romà de la parròquia de Lloret, i aquell mateix any féu un retaule per a l’església de Sant Quirc de Colera El 1527 pintà la predella i les taules centrals del retaule de Marcèvol Posteriorment féu el de la parròquia de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat i el 1535 el de l’altar major de la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes actualment al Museu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina