Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
autoportant
Transports
Dit de la carrosseria o l’estructura d’un vehicle que constitueix un tot rígid i que es recolza directament sobre la suspensió i les rodes sense necessitat de bastidor.
brama
Mot emprat en les expressions córrer la brama
, que significa ’córrer la veu, la notícia, ésser dit’ i tenir en brama de
, que significa ’tenir en fama, en reputació de’.
batocròmic | batocròmica
Química
Dit de l’efecte de desplaçament d’una banda d’absorció a una regió de longitud d’ona més llarga, provocat per un auxocrom en ésser introduït en una molècula.
antifricció
Tecnologia
Dit dels aliatges destinats sobretot a coixinets, que aguanten arbres en rotació, i també a altres peces i òrgans de màquines subjectes a fregament en virtut d’un desplaçament relatiu.
Els aliatges antifricció han d’ésser durs, per a reduir el fregament, i llurs característiques han de minimitzar la possibilitat d’enferritjament del sistema mecànic, és a dir, han d’ésser plàstics a fi d’assegurar l’ajustament automàtic de les peces que freguen, compensar petits defectes d’alienació o irregularitats de superfície i obtenir la incrustació de partícules estranyes i han de tenir bona conductibilitat tèrmica per a evitar escalfaments excessius Segons les aplicacions, hom els demana que no siguin fràgils, que resisteixin al desgast i a la fatiga, que a la temperatura de treball…
anhidre | anhidra
Química
Dit de la substància o del producte destituït d’aigua, especialment dels sòlids sense aigua de cristal·lització, quan poden cristal·litzar amb aigua, i dels composts inorgànics líquids que dissolen aigua.
Dels líquids orgànics, els gasos i els sòlids sense aigua absorbida, hom sol dir que són secs, no pas anhidres
anàtrop | anàtropa
Botànica
Dit del primordi seminal que ha sofert un girament de 180°, de manera que el micròpil mira cap a la base del funicle, el qual resulta soldat pel tegument extern.
aculat | aculada
Canons aculats
Heràldica
Dit de dos canons posats en una mateixa línia, l’un mirant a la destra i l’altre a la sinistra, i amb la culassa més avall que les rodes.
cefeida
Astronomia
Dit d’un tipus d’estel variable caracteritzat per la regularitat de les seves variacions de lluminositat i per la curta durada dels períodes corresponents, de menys de 60 dies.
Hom en coneix uns 700 a la Galàxia i uns quants centenars al Grup Local El nom prové del δ de Cefeu, representant de la classe, que fou descobert el 1787 En totes les corbes lluminositat-temps dels cefeides hi ha un augment brusc de la lluminositat des del mínim fins al màxim, seguit d’una disminució suau cap al següent mínim Parallelament es produeix un augment de la velocitat radial de l’astre seguida d’una disminució, fet que hom creu degut a una compressió de l’estel seguida d’una expansió N'hi ha dos tipus els cefeides clàssics o del tipus I, que pertanyen a la població I, i els estels W…
l’Encobert
Història
Nom donat a un popular personatge de les Germanies del País Valencià, dit també el Rei Encobert o l’Home de la Bèrnia, i posteriorment aplicat també a seguidors seus.
Es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre Es feu espectacularment famós per un discurs politicoteològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522, que responia a la necessitat soteriològica de les abatudes Germanies valencianes, reduïdes ja aleshores, rendida València i mort Vicent Peris, a Xàtiva i Alzira Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics Sandoval i Santa Cruz li atribueixen l’anacronisme d’autoconsiderar-se el mateix príncep Joan, víctima de les intrigues de Felip el…
manuelí
El monestir dels jerònims de Belém, mostra representativa de l’estil manuelí
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre la fi del s XV i el començament del XVI, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.
És un estil bàsicament ornamental que aporta poques novetats estructurals L’esquema general és el següent sobre una base goticoflamígera, addició d’elements renaixentistes i d’influència oriental, tot això presidit per un gust per l’ornamentació densa que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic Cal citar com a monuments més representatius el monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francès Boytac i João de Castilho, en el qual es destaquen les capelhas imperfeitas i el claustre el monestir dels jerònims de…