Resultats de la cerca
Es mostren 7540 resultats
Sant Feliu de Riu (Montagut de Fluvià)
Situació Una perspectiva de l’església, enmig de la naturalesa a dalt una vista exterior des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme J M Melció L’església de Sant Feliu és emplaçada a la Vall de Riu, lloc on s’havien explotat jaciments de coure, i s’obre pas entre l’encinglerada serra de Gitarriu, a migjorn, i la de Martenyà, que és a tramuntana El temple és erigit al bell mig d’un serrat, damunt la riba esquerra de Sant Aniol Mapa 257M781 Situació 31TDG666829 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de…
Rafael Altamira i Crevea

Rafael Altamira i Crevea
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia
Dret
Jurista, historiador, pedagog i polígraf.
Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…
,
Alfons IV de Catalunya

Alfons el Magnànim, retrat de Juan de Juanes
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58).
Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella Hi havia, però,…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre nord-americà.
El significat extramusical més important de la paraula blues fa referència a un estat d’ànim, ja que des del segle XVI l’expressió blue devils 'dimonis blaus' s’ha emprat en llengua anglesa per a descriure un estat de malenconia o depressió El terme blues , però, no s’incorporà a la parla popular dels Estats Units fins després de la guerra civil 1860-65, i no fou fins cap al 1900 que els afroamericans del sud del país començaren a utilitzar-lo per a anomenar la música que expressava l’esmentat estat d’ànim Així, s’ha d’entendre que l’intèrpret canta o toca per alliberar-se del blues Es parla…
L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
Amb dotze anys de retard Pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, projectat per l’arquitecte L Mies van der Rohe ECSA Si l’Exposició Universal de Barcelona es va convocar, es desconvocà i es tornà a convocar, de manera que tot van ser presses a la darrera hora, l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 es va obrir dotze anys més tard del moment en què s’havia previst i la seva convocatòria va estar condicionada una vegada més per la política i els esdeveniments internacionals Es pot assegurar que en 150 anys –entre el 1800 i el 1950– no hi hagué cap…
Els Pons, a Puig-reig
Josep Pons i Enrich 1811-1893 Josep Pons i Enrich La Colònia Pons, de Puig-reig, 1875-1987 Josep Pons nasqué a Manresa el 1811 El seu pare era un perxer, un menestral que teixia cintes o galons de seda, dintre de la més estricta tradició manresana La generació de Josep Pons és la que descobreix el cotó com a material tèxtil que s’imposa, i passa sense problemes de la seda o la llana al cotó La tradició tèxtil es mantindrà a la família dels seus tres germans, un —Lluís— collaborà amb ell en els seus negocis un altre, Antoni, es casarà amb Paula Pla, filla d’un fabricant i la…
Cotó i carbó. El ferrocarril de Manresa a Berga
L’alt Llobregat, de Manresa cap amunt, conté algunes de les més importants colònies industrials catalanes Els manresans i els berguedans tenen un paper essencial en la història de la indústria cotonera catalana Uns i altres buscaren l’aprofitament energètic que els podien donar les aigües del Llobregat i establiren les seves fàbriques a la vora del riu, a prop de casa Estació de Fígols Les mines Els interessos carboners de la conca de l’alt Llobregat, units als dels cotoners, actuaren a favor de la continuïtat del ferrocarril fins a Guardiola de Berguedà, amb perjudici de la ciutat de Berga A…
Climent de Solanell i de Foix, paborde d'Àger (1698-1701)
El 22 de juliol de l’any 1698, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Climent de Solanell i de Foix Segle XVII – Barcelona 1701, benedictí, paborde d’Àger i monjo de Santa Maria de Ripoll diputat militar Aleix de Miravall i de Chivellí, noble de Tortosa diputat reial Josep Llopis, catedràtic de Lleida oïdor eclesiàstic Rafael Nadal i Domènec, benedictí, sagristà major de Santa Maria de Ripoll oïdor militar Joan d’Olmera i de Bianya, de Barcelona oïdor reial Josep Boer, mercader de Girona Segons F de Castellví, Climent de Solanell va morir el 9…
Benet Ignasi de Salazar, bisbe de Barcelona (1689-1692)
El 22 de juliol de l’any 1689, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet Ignasi de Salazar Baños de Río Tobía 1615 – Barcelona 1692, bisbe de Barcelona, benedictí diputat militar Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms, quart comte de Plasència, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona i Girona oïdor eclesiàstic Miquel Joan Bosc, canonge de Vic oïdor militar Joan de Vivet i de Rasset, donzell de Girona oïdor reial Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, ciutadà de Lleida Benet…
Esteve Mercadal i Dou, ardiaca major i canonge de la catedral de Vic (1674-1677)
El 22 de juliol de l’any 1671, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Esteve Mercadal i Dou Segle XVII, ardiaca major i canonge de la catedral de Vic diputat militar Josep d’Amigant i de Ferrer, domiciliat a Barcelona diputat reial Joan d’Alòs i Serradora, doctor en medicina, domiciliat a Barcelona oïdor eclesiàstic Josep Mainer, canonge de la seu de Tarragona oïdor militar Jeroni de Gassià i Guerau, donzell domiliciat a Tortosa oïdor reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Girona Esteve Mercadal i Dou era…