Resultats de la cerca

Fundat el 1908 per iniciativa de Joan Montllor i Pujal, el seu objectiu era fomentar l’excursionisme a partir de l’estudi natural, històric i cultural de Catalunya Des del 1918 realitzà ascensions als principals cims pirinencs entre la Maladeta i el Canigó Al principi dels anys trenta, destacà l’escalador Jaume Tiana, amb importants escalades a Sant Llorenç del Munt i els Pirineus, a més d’algunes ascensions als Alps El 1931 creà la secció d’esquí i a mitjan anys trenta incorporà la secció de cinema Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el Centre…

Alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona, aconseguí el títol de pilot el 1931 Fou el fundador i professor de la segona Escola Catalana d’Aviació de l’Aeroclub de Catalunya 1935 Guanyà unes quantes competicions, com el Ralli de Reus o la prova de velocitat del Festival Internacional 1936 Fou president de la Federació Aeronàutica Regional Catalana FARC Després de la Guerra Civil reorganitzà l’escola de vol de l’Aeroclub de Barcelona 1942, dirigí l’Escola Provincial de Vol Sense Motor al Prat de Llobregat i l’Escola Elemental de l’Aire Des del 1956 dirigí les seccions de vol a vela…

Vida Es formà a la collegiata de Gandia amb Josep Cabo, un home d’esperit clàssic Substituí el seu mestre, i amb tretze anys guanyà la plaça de mestre a Cullera El 1825 guanyà la plaça de mestre de capella i organista a Algemesí, que abandonà el 1830, pel fet de no ser prevere Des del 1831 exercí d’organista a la parròquia de Sant Nicolau de València Els aldarulls de la guerra carlista provocaren que perdés aquesta plaça, i que el 1840 fos expatriat a França, on es dedicà a l’ensenyament del piano i el cant A Garait, Occitània, feu diferents concerts Viatjà a París, on conegué F…

Vida Es formà al seminari de la Seu d’Urgell i el 1914 ingressà a l’Escola Pia Fou introduït al cant gregorià per Gregori M Sunyol, a qui succeí el 1936 com a professor del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Milà, centre que arribà a dirigir Després de la Guerra Civil retornà a Barcelona, on tingué un important protagonisme en la divulgació del cant gregorià mitjançant el seu mestratge al seminari i al Conservatori Municipal Entre la gran quantitat d’escrits dedicats a la popularització del cant litúrgic, destaca el llibre El cant gregorià, un model de música religiosa 1971…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1937 guanyà el Concurs Nacional de Composició per a piano de Bolonya Tres anys més tard inicià la seva tasca com a director orquestral a la Universitat de Milà 1940 Després de combatre a la Segona Guerra Mundial, fou director de ballet a la Scala de Milà 1946-53 Del 1951 al 1989 dirigí òperes i concerts arreu d’Itàlia i també a l’estranger, especialment a Portugal, on des del 1964 fou director artístic resident de l’Orquestra de Cambra de la Fundació Gulbenkian de Lisboa, i a Suïssa, on els anys 1957-81 fou director habitual de…

Estudià a la seva ciutat natal i, després, a Milà i Basilea, on tingué com a professor F Weingartner Posteriorment fou deixeble de F Busch, a Dresden El 1930 debutà a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i cinc anys després dirigí La Traviata a Torí, amb gran èxit Entre el 1935 i el 1939 dirigí a Glyndebourne, tasca que compaginà amb actuacions al Festival de Salzburg El 1939 debutà a Nova York i després de la Segona Guerra Mundial treballà 1945-46 amb l’Orquestra de Ràdio Torí, abans de tornar a Anglaterra, on dirigí la New London Opera Company 1946-48 Actuà ininterrompudament…

De petit es traslladà a Xile amb la seva família i a tretze anys tornà a Alemanya, després de la mort del seu pare A Berlín, seguint els consells del seu padrastre, estudià música a la Universitat Humboldt Parallelament es formà al Conservatori Stern, on fou deixeble d’A von Fielitz, amb qui estudià direcció d’orquestra Més tard anà a Viena per estudiar composició amb H Kauder El 1932 fundà una orquestra de cambra, amb la qual, a causa de les circumstàncies polítiques i de la Segona Guerra Mundial, mantingué una activitat irregular El 1946 el govern nord-americà li encarregà la…

La comprensió tardana del seu personal estil interpretatiu i una greu afecció a la columna vertebral marquen l’existència d’aquesta pianista Inicià els estudis a set anys amb R Roberts a Viena i posteriorment, a París, es formà sota la direcció d’A Cortot, Lazare Lévy i G Fauré El 1907, any que alternà l’estudi del piano i del violí, no fou admesa al Conservatori de París Afectada d’escoliosi, passà vuit anys sense actuar, fins que reaparegué l’any 1920 En aquesta època el món musical parisenc li negà el reconeixement i durant molts anys només fou contractada a Suïssa, on es refugià durant la…

Fou un gran dinamitzador de la vida musical de Tarragona durant els anys previs a la Guerra Civil Espanyola Començà a estudiar a la seva ciutat natal amb J Ayné, que al mateix temps era propietari d’una botiga d’instruments musicals i partitures Alguns anys més tard Ricomà acabà essent propietari de l’empresa, que prosperà i tingué representació també a Barcelona, on es convertí en una de les cases més importants del ram Des del seu negoci, visqué molt de prop l’ambient musical del moment i entrà en contacte amb músics com J Gols, R Bonet, Echegoyen, Josep Català, Francesc Tàpies…

Rebé les primeres lliçons del seu pare, el també pianista Franz Rummel Quan aquest morí, es traslladà als Estats Units, on adquirí la nacionalitat nord-americana Establert a Washington, continuà els seus estudis musicals amb SM Fabian El 1904 tornà a Berlín per ampliar els coneixements de piano i composició De Berlín passà a París, on establí una sòlida amistat amb C Debussy, del qual estrenà diverses obres Entre el 1918 i el 1921 fou el pianista acompanyant de la ballarina Isadora Duncan, amb la qual visità diversos països europeus Durant els anys vint visqué a Londres i s’hi guanyà una…