Resultats de la cerca
Es mostren 68648 resultats
avicultura
avicultura Cria de gallines en bateria (granja Castelló, Arenys de Mar)
© Fototeca.cat
Avicultura
Tècnica de la cria d’ocells en general i, més especialment, de l’aviram (gallines, oques, ànecs, i també coloms, guatlles, perdius, pintades, faisans, indiots, etc).
Pot tenir interès per a l’obtenció d’individus ornamentals algunes races d’ànecs, oques i cignes o aptes per a algun tipus d’exhibició galls de combat, però la seva finalitat principal és l’obtenció d’ous, carn i plomes La gran demanda d’aquests productes avícoles ha comportat la necessitat d’una gran producció i d’un rendiment òptim de l’aviram, aconseguits per selecció dels millors reproductors, i per creació d’híbrids que reuneixin unes característiques de qualitat i de rendiment superiors a les de les races originals Les bones condicions d’allotjament, higiene, juntament amb la selecció…
Vall-de-roures
Vista de la Vall-de-roures
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Matarranya, a la vall d’aquest riu, des del congost obert després de la confluència amb el riu d’Ulldemó, entre els tossals del Periganyol (1.033 m alt), a l’esquerra (dit, per la seva forma, la Caixa, que dona nom a la rodalia de Vall-de-roures i a la Caixa de Vall-de-roures), i d’en Querol (786 m alt), a la dreta, fins a l’aiguabarreig amb el Tastavins.
El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…
Württemberg
Dinastia que regí el territori homònim.
El genearca fou Conrad de Bentelsbach , que vers el 1083 bastí el castell de Wirtinisberg o Württemberg, a la riba del Rotemberg, prop de Stuttgart, i esdevingué comte Conrad I de Württemberg El succeí el seu nebot fill d’una germana, el comte Conrad II de Württemberg mort vers el 1137, que fou rebesavi del comte Ulric I de Württemberg , dit el Fundador mort el 1265 Aquest posseí una gran part del territori entre els rius Neckar i Rems, que guanyà a expenses de la davallada dels Hohenstaufen, i el seu fill, el comte Eberard I de Württemberg mort el 1325, dit l’Illustre , donà suport al rei…
El marc geogràfic del romànic del Donasà
Mapa de les comarques del Capcir i el Donasà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Donasà, al nord de la comarca del Capcir, representa, encara actualment, un cas singular És una particularitat geogràfica, una originalitat històrica i una incongruència administrativa Des d’un punt de vista geogràfic, certament, el Donasà pertany a la conca de l’Aude i per tant es relaciona amb les comarques de la conca d’aquest riu i amb el departament del mateix nom en canvi la història l’ha convertit administrativament en una excrescència o apèndix del departament de l’…
Sant Llorenç de Cerdans
Aquesta església, esmentada per primer cop en una butlla de l’any 1011, era una sufragània de Santa Maria de Costoja i a través d’aquesta depenia del monestir de Santa Maria d’Arles Aquesta subjecció a la parròquia de Costoja es comprova en l’acta de consagració de Santa Maria de Costoja de l’any 1142 Més endavant, al segle XVII, s’independitzà de l’església matriu L’any 1159 l’església de Sant Llorenç fou consagrada de nou per Artau, bisbe d’Elna, després d’haver estat reconstruïda per l’abat d’Arles, i el rector, els fidels i els prohoms de Costoja Durant la cerimònia, l’abat d’Arles va…
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Relació sistemàtica, diversament ordenada i sovint crítica o raonada, d’obres relatives a una o diverses matèries.
Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb la invenció de…
Grup de capitells del Castellterçol al Museu d’Art de Catalunya
Art romànic
Al Museu d’Art de Catalunya hi ha una sèrie de capitells d’origen desconegut que tenen en comú certes característiques i que s’han relacionat amb Castellterçol Capitell que ha estat considerat sovint com a procedent de Castellterçol MNAC núm inv 24004 Rambol Fins ara n’hi havia quatre exposats a la sala 10 amb el següent número d’inventari 24 003, 24 004, 24 018, 24 019 el cinquè forma part del fons del museu amb el número 113 731 Tots ells es podrien relacionar entre si perquè presenten bastantes de les característiques fonamentals dels capitells anomenats de tipus califal…
Santa Maria de Vilamajor d’Agramunt (Cabanabona)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, amb l’absis ornat d’un fris d’arcuacions llombardes ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és dins el nucli urbà de Vilamajor, petit poble situat a 6 km de Ponts per la carretera de Cervera JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG523335 Història Els primers esments documentals d’aquesta antiga església parroquial, ara dependent de Sant Joan de Cabanabona, són de la segona meitat del segle XI L’any 1077 es jurà el testament sacramental d’Adelaida, muller de Bernat Senmir, senyor de Vilamajor, sobre l’altar de sant Ponç de l’església de Vilamajor, en…
Montserrat Carulla i Ventura

Montserrat Carulla i Ventura
© Teatre Nacional de Catalunya / David Ruano
Teatre
Actriu.
Estigué casada durant setze anys amb l’actor Felip Peña , amb el qual tingué un fill i tres filles, dos dels quals s’han dedicat també al món de l’espectacle l’actriu Vicky Peña i el director, actor, doblador i adaptador Roger Peña Cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona 1970-76 Als deu anys debutà en una emissió radiofònica benèfica a Ràdio Barcelona Provinent del teatre amateur , completà la seva formació amb cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys quaranta Però no fou fins el 1959 que començà a treballar en el teatre professional amb Soparem a casa, de…
,
Sacre Imperi Romanogermànic
Història
Geografia històrica
Denominació encunyada al segle XV per a designar l’imperi fundat per Otó I el 962 en ésser coronat pel papa Joan XII.
Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l' imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…