Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
xerojardineria
Botànica
Conjunt de tècniques de jardineria que permeten un estalvi i un aprofitament de l’aigua mitjançant l’ús de cobertures sobre el sòl i de xarxes de reg localitzat, entre altres sistemes, així com plantant a cada ambient les espècies més adequades.
Nasqué als Estats Units a la segona meitat del segle XX amb l’objectiu d’economitzar els recursos destinats al manteniment dels espais enjardinats de les zones semiàrides
gasificant
Alimentació
Nom genèric per a designar diferents additius alimentaris que barrejats amb un determinat producte produeixen un despreniment de diòxid de carboni en ésser escalfat o en entrar en contacte amb aigua, de manera que contribueixen a conferir al conjunt una textura adient.
Els gasificants són utilitzats en productes de confiteria, paneteria pans especials, rebosteria, galetes i masses fregides Els més emprats són els bicarbonats d’amoni i de sodi, els carbonats d’amoni, de calci, de magnesi, de potassi i de sodi, el clorur i el fosfat d’amoni, l’ortofosfat de potassi i de sodi, el polifosfat de sodi, el sulfat d’amoni i també, directament, el diòxid de carboni
fècula
Alimentació
Midó que ocorre en forma de grànuls en les cèl·lules vegetals dels tubercles, els rizomes i d’altres arrels d’algunes plantes, com ara patates, mandioca, sagú, etc, de les quals hom l’extreu en forma de pólvores blanques insolubles en aigua freda.
La distinta qualitat de les diverses menes de fècules és determinada per la proporció amilosa/amilopectina en el midó i és identificada per l’examen microscòpic dels grànuls i la determinació del poder i la temperatura de gelificació Hom obté la fècula mitjançant els processos de mòlta de les arrels 81-85% de midó, 0,82% de proteïnes i traces de greixos i de cellulosa ratllament, rentatge amb decantació, filtració de la llet de fècula en filtres continus, assecatge, polvorització i tamisatge És emprada en la fabricació de productes alimentaris, de dextrina i de fècula soluble per a empeses, i…
crep
Creps
© MPG
Pastisseria
Galeta prima, cuita a la paella, feta d’una pasta de farina, aigua o llet, i ous, amb possibilitat, segons el tipus, d’afegir-hi mantega, licors, formatge o melmelada o, bo i doblegada o enrotllada, de farcir-la amb menges diverses.
espiroqueta
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels espiroquetals, de la família de les espiroquetàcies, de forma helicoide, de 30 a 500 μ de llargària i 0,5 μ d’amplària, que habiten lliurement a l’aigua en presència de matèria orgànica en descomposició.
eolípila
Tecnologia
Primitiva turbina de reacció, descrita per Heró d’Alexandria, que consisteix en una esfera buida que pot girar al voltant del seu eix vertical i que és suportada per un tub que la comunica amb un recipient on hom produeix vapor d’aigua.
L’esfera és proveïda de dos becs situats als extrems del diàmetre perpendicular a l’eix de rotació en direccions tangencials oposades El vapor, en sortir a pressió pels becs, fa girar l’esfera pel principi d’acció i reacció
rigola
Construcció i obres públiques
Faixa longitudinal que es construeix a la vora d’una calçada, especialment quan té al costat una vorada, en prolongació de la superfície del paviment, destinada a conduir cap als embornals l’aigua procedent de la mateixa calçada i de la voravia.
Durant la construcció, forneix una contenció lateral del ferm i un espai lateral de maniobra per a las màquines de pavimentació Se sol pavimentar amb panots especials o amb formigó
desembussador
Ventosa de cautxú proveïda d’un mànec, o un altre aparell anàleg, que hom aplica al desguàs d’una aigüera i amb la qual hom injecta un cert volum d’aigua a pressió per tal de desembussar un sifó o una canonada obstruïts.
sèston
Ecologia
Part sòlida de material en suspensió, obtinguda per filtració o sedimentació de l’aigua marina o continental i en la qual hom distingeix el plàncton, part viva constituïda per organismes, i el trípton, fracció sense vida i formada per detrits i partícules minerals.
vi d'arròs
Alimentació
Beguda alcohòlica simple, típica del Japó, obtinguda per fermentació amb el kóji (mena de llevat a base de grans d’arròs que han estat atacats pel fong Aspergillus oryzae) del suc resultant de la cocció amb aigua de grans d’arròs sencers.
Aquesta fermentació, que dura de 10 a 14 dies, es fa en un recinte temperat i en botes de fusta El seu contingut en alcohol oscilla entre el 14 i el 17% en volum Per destillació del sake hom obté un aiguardent anomenat àrac