Resultats de la cerca
Es mostren 41625 resultats
Aprovada per decret la reforma laboral a França
El president francès, François Hollande, signa el decret que imposa la polèmica reforma laboral impulsada pel primer ministre, Manuel Valls, impugnada fins i tot per una facció del Partit Socialista A causa d’aquesta oposició, Valls evita portar la reforma a votació i fa ús de la prerrogativa constitucional que li permet aprovar una llei sense passar per l’Assemblea Nacional a canvi de sotmetre’s a una moció de censura, que supera el dia 12 per 42 vots no s’arriba als 288 necessaris per a la destitució No obstant això, les protestes i les mobilitzacions continuen La…
tipus nomenclatural
Botànica
Exemplar o element constitutiu d’un tàxon al qual és permanentment associat el nom d’aquest.
L’aplicació de noms als tàxons de categoria inferior o igual a la de família és feta sempre mitjançant tipus nomenclaturals L' holotip és l’exemplar que l’autor del tàxon designà o utilitzà com a tipus nomenclatural mentre existeix regula l’aplicació del nom corresponent El lectotip és l’exemplar elegit entre el material original com a tipus nomenclatural quan l’autor no designà holotip o quan aquest ha desaparegut L' isotip és un exemplar duplicat de l’holotip, pertanyent a la recollecció original El sintip és un dels exemplars esmentats originalment per l’autor, quan aquest…
oscil·lació

A dalt oscil·lació d’amplitud A en un sistema aïllat (els eixos t i y mesuren, respectivament, el temps i la magnitud considerada); a baix, oscil·lació amortida d’amplitud A decreixament
© Fototeca.cat
Física
Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba.
En el cas ideal que el sistema físic estigui aïllat del seu entorn, una oscillació, un cop iniciada, perdura indefinidament amb l’amplitud inicial Quan el sistema no està aïllat, com és el cas més corrent, l’oscillació és amortida i la seva amplitud decreix exponencialment amb el temps amortiment L’expressió formal de l’oscillació d’una magnitud u és en què t és el temps, T el període i B la constant d’amortiment, que és igual a zero si l’oscillació no és amortida Quan l’agent exterior que provoca l’oscillació varia amb el temps, té lloc una oscillació forçada , en…
petitori
Farmàcia
Llista de medicaments que poden ésser emprats dins una determinada organització.
Acostumen a incloure tots els medicaments necessaris i suficients per a tractar o prevenir les malalties que hom preveu que poden presentar-se en els dispensaris o hospitals de l’organització Així hom parla del petitori de farmàcia militar, de la beneficència municipal , etc Els petitoris són sempre limitatius perquè hi són exclosos els medicaments que hom considera de luxe o no imprescindibles Aquest caràcter limitatiu els ha fet com més va més impopulars i cada vegada són menys les organitzacions que els tenen, car l’aplicació de qualsevol mitjà o medicament que el metge creu…
descàrrega
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi, que pot ésser conductor (descàrrega conductiva), però, més correntment, es tracta d’un dielèctric (descàrrega disruptiva).
Un dels casos de descàrrega més importants és la descàrrega a través de gasos més o menys enrarits produïda entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial elevada, caracteritzada sovint per una emissió de llum Per a iniciar la descàrrega en un gas, cal una ionització prèvia, però un cop iniciada pot continuar indefinidament gràcies a un procés d’ionització per xoc aquest tipus de descàrrega és anomenat descàrrega automantinguda , com és el cas de l' arc , la guspira , el llamp , la descàrrega luminescent , etc Si la descàrrega no pot continuar sense la font d’…
xoriguer petit

xoriguer petit
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 30 cm, semblant al xoriguer, però amb les parts superiors més vermelles i les inferiors rosàcies.
El mascle no té taques a les parts superiors, les de les parts inferiors són més escasses, no presenta llistes fosques sota els ulls i el blau del cap és més intens La femella té les parts superiors més densament tacades i les llistes suboculars poc marcades S'alimenta principalment d’insectes i és força gregari, sobretot a l’època de cria Habita al N d’Àfrica, el S i el centre de la península Ibèrica, el SE de França, la Itàlia meridional, Sardenya, Sicília, el S dels Balcans i Grècia, i des de Palestina, l’Àsia Menor i la Sibèria sud-occidental fins al Turquestan i…
fill | filla
Dret
Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials Les definicions de fill adulterí, illegítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill , per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona descendents de primer grau o de grau ulterior Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels…
estel nan marró
Astronomia
Objecte estel·lar gasós, ric en hidrogen i de massa inferior a 0,08 masses solars i superior en unes poques desenes a la massa de Júpiter.
Els nans marrons s’originen d’aquells protoestels que, en tenir una massa inferior a un 8% de la massa solar, no han pogut desenvolupar la pressió i la temperatura necessàries al seu interior per a iniciar reaccions de fusió d’hidrogen La contracció del protoestel produeix un objecte ric en hidrogen que radia en infraroig, però que no es pot considerar un estel pròpiament dit per la manca de reaccions nuclears internes El llindar entre un nan marró i un planeta gasós gegant és confús De totes maneres, es considera que els planetes de gas provenen de núclids sòlids que han acretat…
sistema d’interfície per a petits sistemes
Electrònica i informàtica
Interfície estàndard en paral·lel utilitzada pels Macintosh, els PC i molts sistemes UNIX per a la connexió de perifèrics.
Les interfícies SCSI donen una alta velocitat de transferència i permeten connectar diversos dispositius a un mateix port gràcies al fet que l’SCSI és un autèntic bus d’entrada/sortida, i no pas una simple interfície A diferència de l’ESDI, que és una interfície entre el controlador i el dispositiu extern, l’SCSI és una interfície entre el sistema informàtic i el controlador això exigeix que els perifèrics connectats a la interfície SCSI hagin de portar cadascun d’ells el controlador SCSI corresponent El problema rau en el fet que tot i tractar-se d’un estàndard ANSI hi ha moltes…
gran altitud i alta resistència
Vehicle, normalment avió o zepelí, usat com a satèl·lit estratosfèric.
El seu ús fou iniciat als EUA, amb plataformes com les denominades Pathfinder, Helios, Centurion, Halo o Sky Station, unes vegades amb finalitats militars i d’altres d’observació mediambiental o de suport als sistemes de comunicacions En aquest darrer cas suporten velocitats de transmissió de dades de 10 Gbps a 100 Gbps, i respecte als satèllits LEO o GEO presenten els avantatges de menys retard en les comunicacions, menys cost de llançament i la possibilitat de fer aterrar els vehicles per al manteniment La primera plataforma europea és la Heliplat Quan els vehicles no són…