Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
Navalcán
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat a la vall del riu Tiétar i limitat al N per la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Les activitats del sector primari hi són força importants hi ha agricultura i ramaderia La indústria es basa en l’elaboració de productes alimentaris i de materials de la construcció
baronia de Cortes de Pallars
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Cortes de Pallars i els llogarets de Roaia i Boixet (Vall de Cofrents), vinculada, prèvia facultat reial, pels Pallars, el 1232.
Passà als Pasqual de Verònica, als Frígola i als Escrivà
baronia de Montmagastre
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d’Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera.
El 1570 Miquel Josep de Vilalba i de Guinard mort vers el 1583, senyor del castell de Vilalba, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre Dels Vilalba passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac òlim de Meca, barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola
canal submarí
Hidrografia
Vall poc encaixada i abrupta, lleugerament sinuosa, que entalla el glacis continental i els ventalls submarins, o que ocupa el tàlveg en la intersecció de dos glacis oposats.
El seu eix té un gradient de pendent molt petit i en ambdós vessants solen formar-s’hi motes mota submarina o dics naturals
Pamukkale

Pamukkale
miss ohara (CC BY-NC 2.0)
Riu
Formació geològica de 2.700 m de longitud i 160 m d’altitud situada a la vall del riu Menderes, al sud-oest de la província de Denizli (Turquia).
L’origen geològic de la formació, caracteritzada pel color blanc brillant, són les nombroses fonts d’aigües termals existents a la zona sorgides arran dels moviments tectònics que tingueren lloc en el Pliocè, i que successius terratrèmols han fet aparèixer i desaparèixer Foren aquestes aigües termals, amb el seu alt contingut en minerals, especialment creta, les que crearen Pamukkale Les aigües contenen grans quantitats d’hidrogencarbonats i calci que produeixen una precipitació d’hidrogencarbonat de calci cada segon brollen de les fonts 250 l d’aigua, que produeixen un precipitat de 2,2 g de…
castell de l’Aguda
Església
Antic castell del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), convertit en masia, aturonat al costat de l’església de Sant Miquel de Valldàries sobre la vall homònima.
El Baix Empordà
Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…
Sant Feliu de Veri
Poble
Poble (1 415 m alt) del municipi de Bissaürri (Ribagorça), al sud del terme, al nord del massís del Turbó, a la vall del riu de Gavàs, dita vall de Sant Feliu (que comprèn, a més, els pobles de la Múria, Buielgues, Dos, Veri, Sant Martí d’Estet i Gavàs), que aflueix, per l’esquerra, a l’Éssera, al congost del Ru.
Bocairent
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al centre de la vall de Bocairent
, la qual, encerclada per les serres d’Ontinyent (Alt de la Creu, 955 m) i la serra de Mariola i els seus contraforts (serra de Fontfreda o del Somo, 1 093 m), constitueix la divisòria d’aigües entre les conques dels rius Vinalopó, d’Albaida i Xúquer.
Els rius Vinalopó i Clariana neixen dins el terme Hom conrea només el 20% del territori, a causa del seu caràcter muntanyós la resta és coberta de boscs de pins i alzines 5 284 ha i d’extenses àrees de matolls 2 388 ha, en part aprofitades per pasturatges L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius hi ha 1 453 ha de secà i 493 ha de regadiu, que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts Els conreus més estesos són els cereals i els arbres fruiters, especialment la pomera, a les àrees de regadiu, i els cereals i l’olivera i la vinya associades, a les…
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Té una forma allargassada de NE a SW i confronta al N amb els termes de Llorac i Talavera aquest darrer, de la comarca de la Segarra, al NE amb Argençola, a l’E amb Sant Martí de Tousi, al SE amb Bellprat tots tres municipis, de l’Anoia, a l’W amb Savallà del Comtat i amb Conesa i al S amb les Piles La vila de Santa Coloma de Queralt és emplaçada en plena vall del Gaià, riu que travessa el nucli Aquesta vall és tancada a tramuntana pel cim de la Moscallona 791 m i per les serres de Montargull i de Montfred entre els 791 i els 834 m a ponent, pel coll de Rauric 780 m i l…