Resultats de la cerca
Es mostren 26374 resultats
Albert Lortzing
Música
Compositor alemany.
Inicialment actor i cantant 1833-44, fou posteriorment director d’orquestra del Theater an der Wien, de Viena 1846-48 i del Friedrich-Wilhelmstadtleches Theater de Berlín 1849-51 Influït per CMvon Weber i l’òpera francesa, compongué òperes còmiques que obtingueren força èxit Zar und Zimmermann ‘Tsar i fuster’, 1837 estrenada a Barcelona el 1966, Der Wildschütz ‘El caçador furtiu’, 1842, Undiner 1845, Der Waffenschmied ‘L’armer’, 1846, Regina 1848, que per les referències revolucionàries no s’estrenà fins el 1899 Tot i el to sovint lleuger i popular, la seva obra s’inscriu en la tradició de l’…
Marià Llorente
Literatura catalana
Història
Escriptor, historiador i naturalista.
Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució Francesa Traduí a…
, ,
neogramàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística alemanya els representants de la qual foren anomenats Junggrammatiker
.
El seu manifest és el llibre d’Osthoff i Brugmann Morphologische Untersuchungen ‘Investigacions morfològiques’, 1878-90, on hom declara que les lleis fonètiques es compleixen sense excepció, un dels punts sobre el qual polemitzaren més els enemics de l’escola neolingüística Tanmateix, a la pràctica ningú no ha dubtat mai de les lleis fonètiques l’error dels neogramàtics és que volgueren fer-ne un axioma, tot i que mai no han estat més que un postulat S'interessaren també per la llengua parlada, ampliant, en lingüística, la limitació de llurs predecessors a la llengua escrita Obriren, així, el…
Joan Navarro i Ramon
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Sant Carles de València i a Madrid Pertangué al segon grup de l’École de París tot mantenint contactes amb Barcelona Exposà per primer cop al Salon Heraldo, de Madrid 1929, i a les Galeries Laietanes, de Barcelona 1930 Participà en el pavelló de la República a l’Exposition Internationale de París el 1938 Exposà individualment a diversos països d’Europa i Amèrica La seva primera obra és figurativa, però molt influïda pel surrealisme i per Picasso i Miró És interessant la seva evolució cap a l’abstracció concreta, que té un cosmicisme molt personal Posteriorment introduí a…
Nāṣir al-Dīn de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1848-96).
Fill i successor de Muḥammad Shah Després d’un frustrat atemptat 1852 contra ell instigat pels seguidors del Bab executat el 1850, reprimí durament el babisme el foragità pràcticament de Pèrsia Ocupà Herat 1856, d’on la Gran Bretanya l’obligà a retirar-se Així mateix, pel tractat de París 1857, renuncià a les seves reivindicacions a l’Afganistan aconseguí, però, més tard, una part del Sīstān 1872 Procurà el desenvolupament econòmic del país construcció del ferrocarril, establiment de l’Imperial Bank of Persia, establiment del telègraf, explotació minera, etc, sovint frenat per la manca de…
Narsès
Història
Estrateg bizantí.
Fou successivament comes sacri cubiculi i prefecte del tresor El 532 contribuí a sufocar una revolta que s’originà a Constantinoble contra Justinià Enviat a Itàlia 538, comandà una gran expedició contra els gots 551 Derrotà Totila a Taginae 552, i tot seguit, als peus del mont Lactarius, desféu els rengs gots guiats per Teies Amb la caiguda de Compsa 555 i la derrota dels alamans, posà fi a la dominació goda d’Itàlia Nomenat patrici, s’encarregà de l’ordenament administratiu d’aquest país i reparà les devastacions de la guerra Morí a la vetlla de la invasió dels longobards Segons una llegenda…
Pere de Montcada i d’Aragó
Història
Senyor de la baronia d’Aitona (Pere I de Montcada).
Fill de Guillem Ramon I de Montcada, de qui heretà la senescalia 1228-67 Prengué part en la conquesta de València i fou recompensat amb la torre dita, per això, de Montcada després Montcada de l’Horta, que vengué al rei el 1240 El 1253 cedí a la seva filla Constança de Montcada , en casar-se amb el comte Àlvar d'Urgell , les viles de Seròs i Mequinensa Anullat el matrimoni i casat aquest amb Cecília de Foix 1256, s’originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual fins i tot intervingué el rei Jaume I el 1258 Pere arribà a envair el comtat i s’apoderà de Ponts L’afer no acabà fins…
Marc Minuci Fèlix
Literatura
Escriptor llatí cristià d’origen africà.
Exercí d’advocat a Roma i escriví l' Octavius , un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes formulades per Cecili, el seu interlocutor, que acaba convertint-se Per mitjà de testimonis i d’aspiracions expressades pels autors pagans i sense fer esment de la Bíblia ni d’altres fonts cristianes, Octavi mostra la racionalitat de la nova fe i els bons costums dels cristians i fa una apologia de l’existència d’un sol déu Presenta moltes semblances amb l' Apologeticum de Tertullià, bé que no posseeix la volada ni la força d’aquest…
Agrupació Astronòmica de Sabadell

Seu de l’Agrupació Astronònica de Sabadell al Parc Catalunya de la ciutat
© Agrupació Astronòmica de Sabadell
Astronomia
Entitat dedicada a la recerca i a la divulgació de l’astronomia dins el camp amateur
.
Fundada el 1960, establí la seva seu social a Sabadell, però el seu àmbit d’actuació comprèn tot l’Estat espanyol Es dedica principalment a l’estudi amateur dels diferents astres i fenòmens de l’univers Recull les observacions, analitza els resultats i els fa arribar als organismes corresponents Publica la revista bimensual “Astrum” Des de 1993 té com a seu un modern edifici construït, segons les necessitats de l’entitat, al Parc Catalunya, i des del 2001, l’observatori compta amb un conjunt de quatre telescopis que funcionen com un de sol de gran potència L’any 2003 fou guardonada amb el…
Acuña
Una de les famílies més importants de la península Ibèrica per la quantitat de mayorazgos que li recaigueren, pels títols nobiliaris que acumulà i pel nombre de càrrecs elevats que ostentaren molts dels seus membres.
Senyors de Cunha Alta, localitat prop de la Serra da Estrêla, a Portugal, prengueren aquest nom a la primera meitat del s XIII La línia major de la casa s’establí a Castella al final del s XIV i rebé el comtat de València de Don Juan Al s XV les principals línies establertes per tot Castella i per Navarra deixaren l’apellatiu d’Acuña per raons de vinculació i adoptaren els de Carrillo de Toledo, Pacheco, Peralta, Téllez-Girón i Fernández de Velasco A Portugal, unes branques, que continuaren anomenant-se da Cunha , reberen els comtats d’A Cunha, de Vilanova, de Povolide i de São Vicente i el…