Resultats de la cerca

La seva església parroquial dedicada a  Santa Maria , és romànica del segle XI S'hi venera una imatge de la Mare de Déu de les Cabanasses, procedent de l’hostal de les Cabanasses La jurisdicció pertanyia al monestir de Lavaix

El sector nord és accidentat pel vessant meridional de la muntanya d’Alberic Hi ha 380 ha de regadiu, que aprofita en gran part 298 ha la séquia reial del Xúquer hom hi conrea 263 ha de tarongers, arròs, hortalisses i blat de moro El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i ametllers Al sector muntanyós hi ha 27 ha de pinedes i 270 ha d’erms i de pasturatges Hom explota una pedrera de calç La ramaderia és poc important bestiar boví, de llana i porcí hi ha apicultura El desenvolupament del regadiu permeté un fort creixement de la població fins el 1960, per a iniciar després una suau…

Es formà prop de l’antic castell de Castellbell l’església de Sant Vicenç és romànica s XII L’antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic

Les pèrdues poden ésser lineals , causades pel frec amb les parets del conducte i proporcionals a la llargada d’aquest, i singulars , causades per pertorbacions locals del corrent provocades per la forma del conducte eixamplaments, escanyaments, girades, confluències Unes i altres són calculades mitjançant fórmules experimentals El valor de les pèrdues lineals depèn de la mida del conducte, de la velocitat del corrent, de la viscositat del fluid i de la rugositat de les parets, i el de les pèrdues singulars depèn principalment de les proporcions geomètriques i poc de la viscositat i la…

Visió de la pica de Canigó des dels gorgs de Cadí Els petits estanys glacials del massís són els més orientals de tota la serralada pirinenca Ernest Costa El massís de Canigó 110, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Canigó és situat a l’extrem oriental de l’alta cadena axial pirinenca El seu cim, la Pica del Canigó 2785 m és només a 45 km de les platges del golf de Lleó El massís integra una veritable península muntanyenca que domina la plana rossellonesa limita al nord per la vall de la Tet i al sud per la del Tec A part el seu valor simbòlic per…

Situació Vista aèria del turó de Puigcercós amb les restes del castell i el poblat, que un esllavissament de la muntanya va fer traslladar al pla l’any 1892 ECSA - M Catalán Les restes d’aquest castell són situades al cim d’un puig a la plana de la Conca de Tremp, des del qual es poden veure quasi tots els castells d’aquest pla i alguns dels de la Conca Dellà És situat al costat de l’església Tant la torre com l’església —i una part del poble vell, d’època moderna, situat al nord— restaren partits per la meitat al segle passat, a causa d’haver-se esllavissat tota la meitat occidental del turó…

Situació Vista exterior de l’església des de migjorn, mur en el qual hi ha oberta la porta d’entrada Hom pot apreciar els senyals inequívocs que indiquen que el temple fou sobreaixecat L Prat L’església de Sant Martí de Guixers, que dona nom al municipi, anomenada també de la Trinitat o de Velianes, és situada vora uns camps al peu del camí, entre la rasa del Sastre a llevant, i el torrent de Castelltort a ponent, les aigües del qual donen al riu l’aigua de Valls, que corre 1 km més avall, parallel a la carretera Mapa 292M781 Situació 31TCG881659 Als 6 km de la carretera de Sant Llorenç a…

Del gran i polifacètic artista xinès Wang Wei 699-759 es diu que els seus poemes eren quadres i les seves pintures poemes En una poesia impregnada de sentiment místic envers la natura, deixà escrit a propòsit de l'esclat primaveral de les boscanes florides “El pescador navegà riu amunt, s'enamorà de la primavera als turons Els presseguers que en flor vorejaven els ribatges es perdien en la distància Assegut, mirà els arbres de carmí No sabia quant havia navegat S'acostà a les aigües verdejants, tot sol al bell mig del paradís“ Si res caracteritza les boscanes als ulls de qualsevol observador…

Situació i presentació Limita amb Foixà N, Parlavà E, Corçà S-SW i la Pera W El terme, pla al centre i al N, és en bona part ondulat per serrats i pujols que tenen llurs màximes elevacions 180 m al sector de ponent, on es localitza la Toia i Terra Negra, nom, aquest darrer, originat pels afloraments volcànics que abunden al terme i que han donat lloc a l’explotació de pedreres de basalt La riera de Rupià, vora la qual és emplaçat el poble, afluent de la Riera Nova en la conca del Daró, rega el territori juntament amb altres torrenteres El terme és travessat, d’E a W, per la carretera que…