Resultats de la cerca
Es mostren 4389 resultats
Elizalde
Automobilisme
Marca d’automòbils creada per Arturo Elizalde el 1913 a Barcelona.
Des de ben aviat es dedicà a la competició Afrontà el repte Barcelona-Madrid el 1914 i guanyà la seva categoria en la I Volta a Catalunya A més d’èxits esportius, n’aconseguí de tècnics, ja que fou la primera marca de l’Estat que equipà els cotxes amb frens a les quatre rodes Fabricà models que participaren en totes les curses de l’època, ja fos oficialment o de la mà de pilots privats Els més destacats foren Arturo i Salvador Elizalde, fills del fundador, i els germans De Vizcaya La mort del fundador el 1925 posà fi a les activitats esportives i el 1928 a les activitats industrials
Nikolaj F’odorovic Findejzen
Música
Musicòleg, historiador i periodista musical rus.
Fou alumne del Conservatori de Sant Petersburg, on estudià fins el 1888 Aviat assolí un gran prestigi en el món del periodisme rus, al qual contribuí amb nombrosos articles biogràfics i crítics sobre música i músics russos Traduí al rus la Illustrierte Musikgeschichte 'Història Illustrada de la Música' d’Emil Naumann 1897 i fou responsable de dues edicions russes del Musik Lexikon d’Hugo Riemann 1901 i 1906 El seu treball més important fou un estudi sobre la música russa del segle XVIII, que posà els fonaments sobre els quals es construïren tots els estudis posteriors que…
primera guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 264-241 aC.
Començà amb la intervenció de Roma a Sicília, quan s’alià amb els mamertins, que lluitaven contra els cartaginesos a Messina La guerra passà al mar, originàriament dominat pels cartaginesos, fins que l’èxit de la flota nova comandada pel cònsol Duili àdhuc permeté una expedició sobre la costa cartaginesa a Tunis 256 aC Fracassat aquest assaig, la guerra se centrà novament a Sicília, on els romans es consolidaren La pau 241 aC posà fi als dominis púnics sicilians, i l’illa esdevingué la primera província romana Poc després 238 aC Roma aprofità la revolta dels mercenaris a Cartago…
Jean-Louis Scherrer
Indumentària
Modista francès.
A l'inici de la seva carrera es dedicà al disseny de vestuari teatral Treballà en diverses cases d’alta costura i el 1962 posà casa pròpia També es dedicà al prêt-à-porter Les seves creacions, que es presentaren a Barcelona, destacaren pel gran refinament i sofisticació, molt sovint inspirades en l’art de països exòtics o d’èpoques passades L'any 1992 la propietat i la direcció de la seva empresa passaren al grup japonès Seibu, bé que mantingué la marca Adquirida 2000 per l'home de negocis francès Alain Duménil, tancà definitivament el 2008 Fou també molt conegut per les celebritats que…
Andreu d’Albalat
Cristianisme
Bisbe de València (1248-76).
Era germà de Pere d’Albalat Fou dels primers dominicans del convent de València Canceller del regne i confessor de Jaume I, celebrà durant el seu bisbat set sínodes diocesans El 1259 subvencionà la fundació d’una escola de gramàtica a la catedral El 1262 posà la primera pedra de la nova catedral, i el 1274 intervingué en la fundació de la cartoixa de Portaceli Assistí al concili II de Lió 1274 i des d’aleshores residí a Roma, però les seves despulles foren portades a València Teodorico Borgognoni , després bisbe de Cervia, a precs seus compongué i li dedicà el tractat de Chirurgia , traduït…
Fernando Garrido y Tortosa
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Periodista a Cadis, el 1845 se n'anà a Madrid, on collaborà en la societat secreta Los Hijos del Pueblo Exiliat a Londres 1851-54, es posà en contacte amb el socialisme internacional Exiliat novament 1865-68, a París, en tornar-ne fou elegit diputat per Cadis i per Sevilla 1872, i se n'anà com a intendent a les Filipines 1873 La Restauració l’exilià fins el 1879 Entre les seves obres, d’inspiració fourierista i marxista, cal destacar La república democrática federal universal 1855, Historia de las persecuciones políticas y religiosas 1863-66, Historia de las asociaciones obreras en Europa…
Francesc II
Història
Emperador romanogermànic (1792-1806) i d’Àustria (Francesc I) (1804-35) i rei de Bohèmia i Hongria (Francesc II) (1792-1835).
Fill i successor de Leopold II i de la infanta Maria Lluïsa d’Espanya Conseqüent amb la seva actitud política conservadora i antireformista, prengué part en diverses coalicions europees contra la Revolució Francesa i hagué de cedir territoris considerables en les paus de Campoformio 1797, Lunéville 1801, Bratislava 1805 i Viena 1809 L’abdicació de la corona imperial 1806 posà fi a la història de l’imperi Romanogermànic, però aconseguí de salvar la monarquia austríaca casant la seva filla Maria Lluïsa amb Napoleó, el qual després vencé a Leipzig 1813 i a Waterloo 1815 A l’interior la seva…
Pedro Díaz de Valdés
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1798-1807).
Treballà amb Campomanes a Madrid després fou rector d’Aramunt, canonge i provisor d’Urgell, i conservà sempre lligams d’estreta collaboració amb el seu condeixeble Jovellanos Amb articles al “Memorial Literario” i uns altres treballs La física del clero, El padre de su pueblo testimonià un afany de regeneració del clericat i de l’ensenyament i una fe en el progrés científic com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina illustrada que posà en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències 1788, i en el govern de la diòcesi, on es distingí,…
maneta

Maneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori que hi ha en alguns instruments cordòfons o mecànics per a accionar un mecanisme de rotació.
En alguns casos, situada en un extrem de la caixa, fa voltar una roda que fricciona les cordes viola de roda, cosa que permet una continuïtat de so semblant a l’efecte de l’arquet En molts instruments mecànics, l’acció de la maneta posa en funcionament un mecanisme de producció de sons programats mitjançant corrons amb punxes, plaques o cintes perforades, les quals activen els sons de diversos generadors, làmines caixa de música, tubs d’orgue o cordes d’una cítara En altres instruments mecànics, serveix per a donar corda al ressort que subministra l’energia per al funcionament de…
Arnaldo da Brescia
Cristianisme
Canonge augustinià.
Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens 1140 per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri Anteriorment 1139, el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’Arnaldo, que fou empresonat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina