Resultats de la cerca
Es mostren 1801 resultats
campanar

Campanar de Sant Pere de Rodes
© JoMV
Arquitectura
Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i Catalunya…
Els Cups de Cal Rabassaret (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Vista dels cups cup I a dalt i cup II a baix excavats a la roca, que conserven els reguerons i els forats per a suportar una coberta M Solà Es tracta de dos cups excavats a la roca, situats en un petit serrat amb bosc de pins, prop de Cal Rabassaret Mapa 35-14362 Situació 31TCG807163 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei, i a l’altura més o menys de Cal Passada cal agafar un bon camí a mà esquerra que mena a la Manresana Forat a la pedra Els dos cups estan distanciats l’un de l’altre un centenar de metres són uns dipòsits cilíndrics buidats…
Roderic d’Osona
Epifania, de Roderic d’Osona, dit el Jove
© Fototeca.cat
Pintura
Nom que hom ha donat tradicionalment a l’autor d’una sèrie de pintures considerades obra d’un fill de Roderic d’Osona el Vell.
La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…
Santa Llúcia d’Abella (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana M Anglada L’església de Santa Llúcia d’Abella resta enmig del poblet homònim, situat al sector de la dreta del riu Ter, a ponent de la Roca de Pelancà, arrecerat a la serra de Sant Bernabé, a la vall de Pelancà, en una solana Mapa 256M781 Situado 31TDG436857 Per anar-hi cal sortir de la carretera de Camprodon a Setcases al punt quilomètric 3 Després de passar la Roca s’hi arriba al cap de poc més de 3 km MAB Història L’antiga parròquia de Santa Llúcia d’Abella pertanyia al castell del Catllar Comença a aparèixer en la…
Sant Joan de Campmajor (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Vista de la façana de ponent des de l’interior d’aquesta malmesa capella ECSA – M Anglada Situació Les restes de Sant Joan de Campmajor són en un descampat abans d’arribar al poblet de Campmajor, per sobre de la cota de 1 200 m i a migjorn de la collada de la Torre 1 757 m d’altitud, junt al barranc de la Verge Trobada Campmajor pertany al municipi d’Arcavell Mapa 34–10215 Situació 31TCG702945 S’hi va per una pista que comença davant del punt quilomètric 129 de la C 1313, punt que és davant de Castellciutat per la banda de tramuntana Aquesta pista passa per Bellestar a 3 km del trencall i…
Mare de Déu de Gràcia (Tossa de Mar)
Art romànic
Situació Fragment que es conserva de l’extrem nord-est de la nau amb l’inici de l’arrencada de l’absis J Recarens Aquesta capella en ruïnes és situada a mig camí d’una via imaginària que aniria de la vila de Tossa de mar al santuari de Sant Grau, en una zona de muntanya baixa, propera a la mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG955214 És accessible per una pista que passa pel torrent que ve del Puig Nou i que cal deixar per seguir vers al nord-est, fins a arribar a una pista que va cap a la zona residencial de l’Agulla i que es troba amb l’antic camí de Tossa a Sant Grau Les ruïnes són a pocs…
Sant Romà del Castell de Rocabertí (la Jonquera)
Art romànic
Situació Són les restes de l’església del castell de Rocabertí emplaçades dintre el recinte fortificat La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que els indicats per al castell Història Les ruïnes de l’antiga capella del castell, que segons F Monsalvatje era dedicada a sant Romà, sense aportar cap notícia concreta que hi faci referència, són al costat de tramuntana del conjunt de construccions, vers ponent Aquesta capella encara tenia culte i un benefici a la segona meitat del segle XIV En ésser constituïda parròquia Santa Maria de la Jonquera l’any 1362, en fou nomenat…
Medul·la espinal
Anatomia humana
El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona que innerva…
força del gradient horitzontal de pressió
Geografia
Força associada a les diferències de pressió existents en punts situats a la mateixa altura, que actua en direcció horitzontal, dels punts amb més pressió cap als que en tenen menys.
En hidrodinàmica, el component horitzontal del gradient de pressió genera una força per unitat de volum que, en dividir-la per la densitat, expressa la força per unitat de massa o acceleració associada a aquest gradient Als oceans o grans llacs, la magnitud d’aquest terme és del mateix ordre que el terme de Coriolis 10 - 4 m s - 2
pèrdua de càrrega
Física
Disminució de l’altura de càrrega en tot fluid en moviment, entre un punt corrent amunt i un punt corrent avall, causada per la dissipació d’energia per frecs i remolins.
Les pèrdues poden ésser lineals , causades pel frec amb les parets del conducte i proporcionals a la llargada d’aquest, i singulars , causades per pertorbacions locals del corrent provocades per la forma del conducte eixamplaments, escanyaments, girades, confluències Unes i altres són calculades mitjançant fórmules experimentals El valor de les pèrdues lineals depèn de la mida del conducte, de la velocitat del corrent, de la viscositat del fluid i de la rugositat de les parets, i el de les pèrdues singulars depèn principalment de les proporcions geomètriques i poc de la viscositat i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina