Mare de Déu de Gràcia (Tossa de Mar)

Situació

Fragment que es conserva de l’extrem nord-est de la nau amb l’inici de l’arrencada de l’absis.

J. Recarens

Aquesta capella en ruïnes és situada a mig camí d’una via imaginària que aniria de la vila de Tossa de mar al santuari de Sant Grau, en una zona de muntanya baixa, propera a la mar.

Mapa: L39-14(366). Situació: 31TDG955214.

És accessible per una pista que passa pel torrent que ve del Puig Nou i que cal deixar per seguir vers al nord-est, fins a arribar a una pista que va cap a la zona residencial de l’Agulla i que es troba amb l’antic camí de Tossa a Sant Grau. Les ruïnes són a pocs metres d’aquest camí. Una altra ruta menys perdedora surt del punt quilomètric 28,5 de la carretera de Blanes a Sant Feliu de Guíxols, d’on cal pujar en direcció a llevant fins a trobar el punt abans esmentat.

Història

Aquesta capella es troba a menys de 2 km en línia recta del lloc de Salionç, la qual cosa ha fet suposar a algun autor que es podia tractar de l’antiga església de Sant Lionç, documentada el 966; aquesta hipòtesi, però, no té, segons l’historiador de Tossa Mario Zuchitello, cap fonament; per contra, creu que són dues esglésies diferents i, d’altra banda, no troba cap referència històrica de la Mare de Déu de Gràcia abans del segle XVII. El seu origen és, per tant, un enigma, i l’atribució a l’època romànica deriva exclusivament de l’estudi o la datació de les seves ruïnes.

Església

Aquestes ruïnes conservades mostren les traces d’una petita esglesiola rural de planta rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular una mica allargat. La unió entre absis i nau és seguida, sense cap tipus de ressalt ni de plegament. L’absis es degué cobrir amb una volta de quart d’esfera, i la nau, amb una estructura de fusta, ja que no presenta cap indici d’arrencada de volta i el mur lateral, a uns 2,2 m d’alçària, s’estreny interiorment una mica, formant un relleix.

Actualment resta sencera la llargada del mur de tramuntana i una bona part de la seva alçada, que no deixa veure com acabava a la pat superior. De l’absis, només se’n conserva un fragment a continuació del mur de tramuntana, amb la mateixa alçària, i n’és visible l’arrencada de la volta. A prop del començament de la nau, a mitja altura, hi ha una fornícula quadrada.

L’església havia estat unida a una altra construcció pel mur de ponent, que també és esfondrada.

L’aparell és format per pedra molt irregular, pràcticament sense treballar, lligada amb fang. Tant a l’interior com a l’exterior presenta restes d’haver estat arrebossada amb morter de calç.

El seu estat actual és de total abandonament i completa ruïna. Si no es consolida aviat, d’aquí a poc temps no serà més que un munt de pedres al costat d’un camí.