Resultats de la cerca

Creada el 2005 en forma jurídica de fundació, la FUNDACC realitza estudis que facilitin les polítiques de les institucions publiques i les estratègies comercials del sector de la comunicació La seva principal contribució és el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que apareix tres cop l’any Es financia amb les aportacions de la Generalitat de Catalunya i la venda d’informes als agents dels sectors de la comunicació i la cultura

L’ofici apareix incorporat en la confraria barcelonina dels julians mercers vells, i molt unit amb els guanters, des de la primera meitat del s XV 1439 Formaven un ofici d’importància econòmica i social escassa En produir-se, el 1801, la desintegració de la confraria dels julians, els tireters passaren a formar part del gremi de guanters, també provinent de l’antiga confraria A València estaven units amb el gremi de guanters i bossers

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en masses o cristalls sovint deformats i difícils d’identificar De color de bronze, tirant a groc daurat, té una lluïssor metàllica És el mineral de coure més corrent Conté a vegades quantitats petites —però valuoses— d’or i d’argent Normalment apareix associada amb pirita, esfalerita, bornita, galena, etc És mena molt important del coure Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,2

Es presenta en agregats, o en grans en les sorres És de color verd d’herba o verd fosc, de transparent a translúcid, de lluïssor vítria i de bona exfoliació Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,74-3,78 Òpticament biaxial negatiu Es troba en àrees d’oxidació, especialment en zones de dipòsits de coure deserts de Xile Atacama, Bolívia, Perú i Austràlia Apareix comunament associada amb cuprita i malaquita

Insensible a l’amor de les donzelles i de les nimfes que l’estimaven entre les quals Eco , s’enamorà de la pròpia imatge, reflectida en una font, i morí víctima d’una vana passió i es transformà en la flor que porta el seu nom Aquest mite, originari de la Beòcia, és contat per Ovidi a les Metamorfosis llibre III, i sovint apareix com a tema en diverses obres artístiques pintures pompeianes, etc

Capella rural documentada des del 1511, però que existia de molt abans, perquè el cognom Santromà ja apareix des del 1280 al terme de Buixalleu Es troba a poca distància vers al nord-est de l’església parroquial de Sant Feliu Avui dia es coneix el seu emplaçament original en unes ruïnes conegudes com Sant Romà vell, per a distingir-les de Sant Romà nou, una moderna capella feta fa poques dècades

Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Viladecavalls Tingué categoria parroquial, que conserva en el nou emplaçament de la Colònia Jorba El lloc és documentat des del 965, i l’església apareix citada el 1063 el 1067 la trobem com a parròquia El 1092 trobem una donació per a l’obra de l’església, però l’edifici de l’antiga parròquia no conserva res de l’època romànica

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Monistrol Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que encara conserva anteriorment pogué ser un petit monestir de tradició visigòtica El lloc és documentat des del 978 i l’església apareix esmentada el 1023 El 1292 són esmentats els altars de Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Santa Creu L’actual edifici no sembla que conservi res d’època romànica

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al puig Cardener, al costat de l’església de Santa Maria Degué ser una capella dependent de Santa Maria de Manresa, sense una funció concreta L’església apareix citada el 1169 amb una donació per a l’obra L’edifici d’aquesta església fou enderrocat el segle XIV quan la progressió de les obres de l’església gòtica de la Seu obligà la seva desaparició

Situada dins l’antic terme del castell de Castellgalí No sabem res de la seva categoria religiosa, si bé no deuria passar de capella rural L’església apareix citada el 1285 i el 1298 com a Sant Martí de Castellgalí, però ignorem totalment la seva ubicació Per la manera com és citada no creiem que es tracti de cap altar de l’església parroquial, per bé que no ho descartem del tot