Resultats de la cerca
Es mostren 1709 resultats
guarnir
Transports
Posar (a un aparell, a un arbre, etc, d’un vaixell) tots els caps i accessoris necessaris per al seu funcionament.
tola
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles pinnaticompostes i de fruits en llegum samaroide, propi de l’Àfrica tropical.
Proporciona fusta i un bàlsam
canó
Fructicultura
Tros d’escorça de forma tubular que se separa d’un arbre a fi de practicar-hi l’empelt de canó.
Les fulles reconfortants
El príncep Dharma, descendent de Buda, es consagrà a la meditació i a l’ascesi Però un dia el cansament vencé Bodhi-Dharma fins a fer-lo caure en un son profund En despertar, s’indignà de la seva feblesa i, en un gest definitiu, s’arrencà les parpelles, que foren acollides per una terra ja xopa de les amar-gues llàgrimes de l’asceta En aquell indret nasqué un arbre de fulles estimulants i molt eficaces contra la fatiga Ho descobrí Shennong, emperador mític de la Xina, quan era al bosc i unes fulles d’aquest arbre li caigueren a l’olla on bullia aigua Fou la primera…
l’Armentera
L’Armentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió 5,6 km 2 , és situat a la plana alluvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí…
Capitell i base d’Artesa de Segre
Art romànic
De marbre, trobats en un camp prop d’Artesa, el capitell és una adaptació del model corinti © Delegació Dioc Patrim Cultural Lleida Aquestes peces, segons recull F Fité vegeu Millenum , 1989, pàg 102, foren trobades en un camp proper al poble d’Artesa de Segre i actualment es conserven al fons, no exposat al públic, del Museu Diocesà de Lleida amb el núm d’inventari 582 1 base i 582 2 capitell Es desconeix a quin edifici devien pertànyer probablement ambdues peces no formaven part de la mateixa columna, ja que no coincideixen les mides, encara que les dues siguin del mateix tipus de marbre El…
Rescloses de troncs
Devers l’any 4000 aC s’aixecà a Egipte la primera resclosa de pedra de terra, ja n’hi havia de més antigues Les primeres rescloses foren construïdes per satisfer les necessitats d’aigua per a la irrigació, però més tard es començaren a emprar per a abastar la població d’aigua de beure, per a regular el nivell de les aigües dels rius i fer possible la navegació fluvial, o per a frenar les riuades destructores A l’edat mitjana, les rescloses alimentaven els molins, i avui dia són a la base de la producció hidroelèctrica, però molt abans de tot plegat ja hi havia animals que aixecaven rescloses…
figuera de les pagodes
Botànica
Arbre de la família de les moràcies, de fulles amb una prolongació terminal, natural de l’Índia, on hom el considera sagrat.
floc
Transports
Nom genèric de totes les veles triangulars que hom fa fermes entre l’arbre de proa i el bauprès o els botalons.
Generalment hom empra només tres flocs, el floc gros , el floc segon i el floc petit o menjavents Circumstancialment hom hissa el floc volant , en temps de bonança, i el floc de capa , d’unes reduïdes dimensions i molt resistent, en cas de mal temps en les regates, hom empra el veló o espinàquer Hom ha emprat, a vegades, focs quadrilaterals, que no s’han generalitzat
icac
Botànica
Arbre de fulles alternes i ovades, de la família de les rosàcies, de flors pentàmeres i hipògines i de fruits drupacis comestibles.
És propi de l’Amèrica tropical
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina