Resultats de la cerca
Es mostren 5910 resultats
pauròpodes
Zoologia
Subclasse d’artròpodes de la classe dels miriàpodes, caracteritzats pel fet de tenir el cos tou i una talla molt petita (de 0,5 a 2 mm).
Presenten, al cap, antenes bífides i amb llargues sedes, un parell de maxilles i un parell de mandíbules El tronc consta d’onze segments a més del pigidi, amb un parell de potes cadascun, i tots ells porten llargues sedes laterals No hi ha aparell respiratori ni circulatori diferenciats i els òrgans sexuals es troben al tercer segment Habiten en els sòls humits, entre la fullaraca, dels boscs de les regions tropicals i temperades Es divideixen en pauropòdids i euripauropòdids
uretra

Situació de la uretra masculina humana
Anatomia animal
Conducte membranós per on l’orina acumulada a la bufeta és expel·lida per la contracció vesical; s’estén del coll de la bufeta a l’obertura del meat.
En l’home dóna pas també a l’esperma i és, doncs, alhora un canal ejaculador i rector de l’orina En la dona té uns 4 cm de longitud i és de trajecte recte, i en l’home fa uns 16 cm, presenta una doble curvatura i consta de les parts prostàtica en la qual s’obren els conductes ejaculadors i prostàtics, membranosa entre la pròstata i el cos cavernós i esponjosa situada en el solc inferior dels cossos cavernosos del penis
taigà

Distribució geogràfica de la taigà
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bioma propi de les terres boreals d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, caracteritzat pel predomini del bosc de coníferes perennifòlies (pícees, avets, pins boreals) o caducifòlies (làrixs).
Les temperatures hivernals són baixes i les precipitacions són moderades i en bona part cauen en forma de neu El sòl típic és un podzol El sotabosc és pobre i consta d’ericàcies subarbustives, d’algunes herbes humícoles i de molses Als llocs entollats hi ha torberes d’esfagne Als indrets més afavorits es desenvolupen comunitats megafòrbiques També s’hi troben bosquets de bedolls i salzes El bosc subalpí pot ésser considerat com una irradiació extrema, cap al sud, de la taigà
càpsida
Biologia
Coberta proteica del nucli d’un virió, que conté l’ADN o l’ARN.
Les càpsides són formes regulars, amb simetria icosaèdrica o helicoidal Les icosaèdriques són formades per capsòmers, cadascun dels quals consta de 5 a 6 unitats proteiques monòmers les helicoidals no icosaèdriques no són constituïdes de capsòmers, sinó que els monòmers proteics formen estructures cilíndriques simples que envolten l’àcid nucleic Els adenovirus i els picornavirus presenten encara una coberta externa a la càpsida, constituïda de lípids, glúcids i proteïnes El pes molecular de les càpsides va de 13000 a 60000 daltons
Museu de la Ciutadella de Roses

Restes de les casernes de cavalleria del segle XVII de la Ciutadella de Roses
© Museu de la Ciutadella de Roses
Museu
Equipament museístic inaugurat l’any 2004 a la Ciutadella de Roses.
Presenta un recorregut didàctic des dels inicis grecoromans de la vila, passant per la Roses medieval i l’evolució del recinte fortificat, fins a arribar al s XX La visita acaba amb una sèrie d’itineraris in situ per les excavacions arqueològiques de la mateixa Ciutadella L’edifici del museu consta de dues naus que inclouen els diferents espais destinats a acollida de públic, exposició, audiovisuals, botiga, cafeteria i serveis En té cura de la gestió l'ajuntament de Roses
Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat
Museu
Museu inaugurat el 2001 i edificat sobre l’antic Hospital de València.
Fou dissenyat per l’arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consuegra El museu és dependent de la Diputació de València i disposa de 8 000 m 2 Consta d’una exposició central L’aventura del coneixement , on mitjaçant imatges, sons, decorats i jocs de llum, el visitant fa un passeig per la història del pensament i la societat moderna El centre també acull diverses sales d’exposicions temporals, una sala d’actes multifuncional, una biblioteca i la institució d’estudis Alfons el Magnànim
Auditòrium de Palma
Història
Auditori de Palma construït en 1967-69 per l’industrial i melòman Marc Ferragut i Fluixà (1901-1981).
Bastit sense ajut institucional, fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Herbert von Karajan Consta de la Sala Magna, amb capacitat per a 1 700 oients i un escenari de 800 m 2 , i la Sala Mozart, concebuda com a teatre i amb 331 localitats, a més de set sales més i diverses dependències És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears Actualment és dirigit pel fill del seu fundador, Rafael Ferragut
Beatus de la Seu d’Urgell
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell del final del segle X (anònim)
© (Museu Diocesà de la Seu d’Urgell) Arxiu
Manuscrit miniat anònim del final del segle X, d’importació mossàrab, conservat a la catedral de la Seu d’Urgell.
Pertany a un estil avançat de l’evolució dels Beatus i es caracteritza per l’acusada estilització de les figures Consta de 239 folis i conté 79 miniatures El 1996 fou robat del Museu Diocesà d’Urgell i no fou recuperat fins al cap d’un any, amb una pàgina mutilada Des d’aleshores, l’obra s’exposa en facsímil En 2014-16 fou sotmès a un procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC de Valldoreix
Estudis Franciscans
Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues el 1907.
El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947 Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya Ha pres denominacions diverses Revista de Estudios Franciscanos 1907-13, Estudios Franciscanos 1912-22, Estudis Franciscans 1923-36 i Estudios Franciscanos des del 1947 Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó 1913, Miscellània tomista 1924, Franciscàlia 1928, i Miscellània lulliana 1935 La collecció consta de més de setanta-quatre volums
Església episcopaliana
Organització eclesial dels EUA establerta amb la primera colònia anglesa de Jamestown (1607).
Després de la guerra d’independència s’estengué per tots els estats americans Actualment forma part de la Comunió Anglicana i consta de més de 75 diòcesis Doctrinalment accepta l’Escriptura com a única font de revelació, reconeix el símbol de fe apostòlic i el de Nicea, així com els sagraments del baptisme i de l’eucaristia, i pren per base la forma episcopal de govern En la litúrgia oficial segueix el Common Prayer Book Els anys noranta aprovà el sacerdoci femení
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina