Resultats de la cerca
Es mostren 3458 resultats
La ràbia
Cinematografia
Pel·lícula del 1972-1977; ficció de 98 min., dirigida per Eugeni Anglada i Arboix.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ EAnglada, Miquel Porter, Josep Maria Hernan FOTOGRAFIA EAnglada i Tomàs Pladevall blanc i negre i Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Manolo Guizancos MÚSICA Lluís Vidal, Jordi Ballester SO José Fiestas INTERPRETACIÓ Darius Anglada Ferran, Mariàngels Codina Rosa, Marta May mestra, Maria Assumpció Sancho mare de Ferran, Alfred Lucchetti mestre segon, Francesc Jarque-Zurbano professor, Ramon Corominas el cacic, Carme Casanovas Montse, Patrici Anglada Josep ESTRENA Barcelona, 14091978 Sinopsi Retrat de l’evolució de…
Mañana...
Cinematografia
Pel·lícula del 1957; ficció de 92 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Miquel Polo INTERPRETACIÓ José María Rodero el noi de la nit, Manuel Díaz González Don Felipe, James Hayler Silvestre, Arturo Fernández l’aprenent de lladre, Carlos Otero el noi, Ana Amendola la noia, Josep Sazatornil, Saza el pallasso ESTRENA Barcelona, 14101957, Madrid, 6101958 PREMIS Sant Jordi de Cinematografia millor film espanyol Sinopsi L’anomenat…
En Baldiri de la costa
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 101 min., dirigida per Josep Maria Font i Espina.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de Joaquim Muntañola GUIÓ José María Ricarte, Francesc Pérez-Dolz, Antonio Isasi-Isasmendi, JMFont Espina FOTOGRAFIA Luis Cuadrado Eatmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Àngels Grau, Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Joan Capri Baldiri, Alícia Tomàs, Pilar Velázquez, Carles Saldaña Alady , Maria Matilde Almendros, Luis Ciges, Montserrat Julió, Joan Fernández, Ángel Álvarez ESTRENA Barcelona, 12071968, Madrid, 07081972 Sinopsi Baldiri, un…
Maurici 2017
Estat
El Govern va obtenir una important victòria diplomàtica en el contenciós que l’enfronta al Regne Unit per la sobirania de Chagos Amb el vot en contra del Regne Unit i els seus aliats, entre els quals destaquen els Estats Units, Israel, el Japó i Corea del Sud, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar una resolució, al juny, per la qual autoritzava el Govern de Maurici a recórrer al Tribunal Internacional de Justícia per la qüestió de la sobirania de l’arxipèlag de Chagos En una mesura controvertida, el 1965, el Regne Unit va separar Chagos de Maurici, al qual va concedir la…
Simó Salvador
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era doctor en dret per Bolonya i el 1395 entrà al servei de Benet XIII a Avinyó Entre els anys 1397 i 1408 féu d’ambaixador directe seu a Roma, en quatre ocasions, per a obtenir una entrevista del papa de Roma amb Benet XIII, cosa que mai no aconseguí Es trobava a Avinyó durant el setge francès 1398-99 i en el confirmament del papa 1399-1403 que acabà amb la seva fugida a Castellrenard Durant la residència a Perpinyà, sobretot en el concili del 1408, continuà les seves gestions pacificadores i en pro de la unió, fins el 1412, que se n'anà amb Benet XIII a Peníscola A partir d’aquest moment s’…
Bernat de Vilamarí
Història
Militar
Almirall, senyor de Palau-saverdera i de Boadella i fill de Joan Vilamarí i de Sagarriga, senyor de Boadella.
Capità de la galera on, a Porto Pisano, es feu la concòrdia entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el duc Felip Maria I de Milà 1462 Des de Nàpols, anà amb les galeres a prestar ajut al duc Lluís I de Savoia 1449 A Orient, defensà dels atacs dels turcs les illes de Rodes i Xipre i Constantinoble A l’illa de Castellroig, donada al rei Alfons pels cavallers de Rodes 1450, Bernat feu construir un castell, dit castell Alfonsí, on fou establerta una guarnició catalana Com a capità general de l’armada, intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d’Alfons IV, i obligà a…
Josep Sadoc Alemany i Cunill
Cristianisme
Bisbe.
Cursà els seus estudis eclesiàstics al seminari diocesà de Vic 1824-28 Rebé també formació als convents de Tremp, Girona i Viterbo Itàlia, on, l’any 1837, s’ordenà de sacerdot Destinat a les missions dominicanes d’Amèrica, hi arribà el 1840, i s’establí a Ohio, Estats Units, al convent de Sant Josep de Somerset El 1845 fou nomenat rector de Memphis, on fundà un convent dominicà, que arribà a ser un centre important per a l’evangelització d’aquella zona del Mississipí A partir del 1847 es dedicà a la formació dels religiosos al noviciat de Kentucky Fou elegit superior provincial de la…
oboè d’amor
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble pertanyent a la família de l'oboè.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic És, de fet, un oboè mezzosoprano, instrument transpositor en la, que sona una tercera menor més greu que l’oboè estàndard oboè soprano Construït de fusta i proveït actualment de claus, té aproximadament uns 70 cm de llargada i posseeix un pavelló esferoidal en forma de pera El seu so és més dolç i tancat que el de l’oboè, i fou molt apreciat per JS Bach, que l’emprà principalment en la seva música religiosa La designació d' amore en italià…
Richard Kane

R. Kane
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar, governador britànic de Menorca.
Participà en les lluites pel domini anglès a Irlanda i al continent fou ferit a Namur el 1702 passà al Canadà Participà en la batalla d’Almansa 1707 Passà a Menorca amb el grau de coronel a les ordres del duc d’Argyle, el qual substituí com a governador el 1712 Inicià l’ampliació del castell de Sant Felip Fou novament governador interí en 1716-18 i en 1720-25 En 1725-27 residí a Gibraltar i posà la fortalesa en estat de defensa Tornà a Menorca, on substituí el governador lord Charpentier Fou nomenat governador efectiu el 1730 La seva activitat, malgrat les intermitències de la seva gestió,…
Sant Tomàs de Casarilh

Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església romànica del poble de Casarilh (Viella, Vall d’Aran), a l’oest del nucli del poble.
L’edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva base, prop de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina