Resultats de la cerca
Es mostren 2195 resultats
Josep Bertran i Musitu

Josep Bertran i Musitu
© Fototeca.cat
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Fill de Felip Bertran i d’Amat , es llicencià en dret 1898 a Barcelona S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d’empreses importants El 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista Des d’aleshores secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus collaboradors més fidels Quan Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances 1921 del govern Maura, ocupà el càrrec de sotssecretari i reprimí eficaçment el contraban Fou ministre de gràcia i justícia del govern Sánchez Guerra 1922, però dimití al cap de tres setmanes A l’adveniment de la Dictadura…
Baldomer Lostau i Prats
Història
Política
Republicà federal.
Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’oposà a la…
Pere Alexandre de Larrard i de Llauder
Economia
Comerciant matriculat (1794), fill de Joan Alexandre de Larrard i Claveria.
La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat 1811 i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812 però no arribà a ocupar la vacant El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento mort el 1887, heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment…
Josep de la Concepció
El campanar de Vilanova i la Geltrú, obra de fra Josep de la Concepció
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom del religiós de Josep Ferrer, arquitecte.
Professà com a carmelità, a Mataró, a vint-i-cinc anys Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei 1663, edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1670, que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega 1672, les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona 1673 i del Santíssim a Sant Pere de Reus executada del 1694 al 1696 i la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona 1676 Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova 1679 —que no foren duts a terme—, el convent de Sant Jeroni…
Celestí Sadurní i Gurguí
Música
Director i compositor.
Es formà al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig i piano, i obtingué la Medalla d’Argent en finalitzar els estudis, i fou deixeble de J Rodoreda Fou professor de solfeig a l’Acadèmia d’Euterpe i l’Acadèmia Musical de Barcelona, i professor auxiliar de la Casa de Caritat El 1886 fou nomenat sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i el 1896 obtingué la plaça de músic major d’aquesta formació Fou també catedràtic de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on ocupà el càrrec de secretari En 1897-1900 i 1906-08 estigué al capdavant de la Societat Coral Euterpe Al llarg…
,
Jesús Farga i Muntó

Jesús Farga
© Farga Barcelona
Economia
Futbol
Empresari i dirigent esportiu.
Es formà com a pastisser al negoci que la seva família tenia a Lleida, i l’any 1957 s’establí a Barcelona, on obrí una pastisseria al carrer Gran de Gràcia, a partir de la qual creà una xarxa d’establiments de botigues i passà a la confecció industrial de pastissos i al sector dels gelats Introductor dels gelats i de la pastisseria congelada per a la restauració i l’hostaleria, l’any 1982 obrí una fàbrica a Montgat Maresme i el 1993 fundà la filial Farggi, dedicada als gelats de qualitat, amb la qual accelerà el creixement de la seva empresa i es convertí en un dels líders del sector a la…
Teatre Novetats

Míting Catalanista el juliol de 1886 en el teatre Novetats de Barcelona, segons un dibuix de Pellicer Montseny publicat en la Il·lustració Catalana
© Fototeca.cat
Teatre
Nom de dos locals d’espectacles de Barcelona.
El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1 200 persones, inaugurat el 1869 inicialment amb el nom de Saló de Novetats, on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes Fou enderrocat el 1884 El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre MPons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista d’Ibsen, de Guimerà, etc i hi actuaren Eleonora Duse 1900 i Loïe Fuller 1901 Hom hi…
Castells d’Arties (Salardú)
Art romànic
A Arties, a l’Alt Aran, hi havia dos castells Un era el castell d’Entransaigües l’emplaçament no es coneix, però sens dubte era a prop de l’aiguabarreig de la Garona i el Valarties prop de l’actual Parador Gaspar de Portolà Segons que sembla, fou expugnat i destruït pels francesos l’any 1283 L’atre castell és el de Peralèr, el qual resta situat en un replà, entre la Garona i el Valarties, al cap de la vila Fou bastit pels templers, segons privilegi d’Alfons el Cast, i vers l’any 1379 fou concedit per Pere III als hospitalers Segons la descripció de Francisco de Gracia, aquest castell constava…
Castell de Rocallaura (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Bé que el lloc i el terme de Rocallaura són coneguts des del segle XII, no es té referència del castell fins l’any 1214, en què Hug de Torroja vengué a carta de gràcia a Pere d’Oluja els drets que tenia als castells i les viles de Rocallaura i Tarroja per 200 morabatins En el testament d’Hug de Torroja de l’any 1218 també se’n fa esment El 1258, Bertran de Belltall, en les seves capitulacions matrimonials amb Sibilla, filla de Berenguer d’Oluja, aportà com a dot part de les rendes del castell de Rocallaura El 1261, aquests drets foren donats als hospitalers Durant el segle XIII el monestir de…
Josep Roig i Bergadà

Josep Roig i Bergadà
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Quan Canalejas formà la fracció liberal-demòcrata, s’hi adherí i fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1898-99, 1901-03, 1905-07 i alcalde de Barcelona 1910, càrrec que dimití al cap d’uns mesos Es decantà per l’autonomisme i formà part de l' Assemblea de Parlamentaris l’evolució posterior d’aquest moviment el portà a ésser nomenat ministre de Gràcia i Justícia novembre del 1918 —càrrec des del qual creà els tribunals de menors—, però l’actitud hostil de Santiago Alba envers l’autonomia catalana el decidí a dimitir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina