Resultats de la cerca

El 1909 s’uní al moviment independentista irlandès Sinn Fein Prengué part en l’aixecament del dia de Pasqua de 1916 a Dublín Diput at per Cork 1918, proclamà, al capdavant del Sinn Fein, la República d’Irlanda Ministre de l’interior i de finances, organitzà els serveis secrets de l’IRA exèrcit republicà irlandès El 1921 signà el tractat de Londres, que acceptava la separació de l’Ulster, i fou proclamat cap de govern 1922 Llavors hagué de combatre els extremistes que reclamaven la unió amb Irlanda del Nord Fou assassinat per aquests quan efectuava una inspecció militar

Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione di Milano nel 1848 1849

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa tardana de la…

Contribuí amb els seus articles periodístics a la victòria del Romanticisme sobre el pseudoclassicisme Després de la insurrecció del 1830 es dedicà a la lluita per l’alliberament nacional del seu país, i hagué d’exiliar-se a França, on esdevingué cap dels activistes polonesos exiliats Una obra lloable per la seva objectivitat és L’insurrection de la nation polonaise en 1830-31 1834, inacabada Cal esmentar també O duchu i źródłach poezji w Polszce ‘El geni i les fonts de la poesia polonesa’, 1825 i O literaturze polskiej w XIX ‘Literatura polonesa del segle XIX’, 1830

Sostingué la política de neutralitat grega i hagué d’exiliar-se quan abdicà el rei Constantí I Retornat definitivament el 1926, propugnà la restauració monàrquica President del consell el 1936, es proclamà dictador, instaurà un règim totalitari i es féu nomenar cap de govern vitalici Bé que prudent en la política internacional, la seva actuació a l’interior del país fou nefasta i es distingí per una sèrie de brutals repressions, dirigides particularment contra els intellectuals i polítics dissidents Es mostrà inflexible davant l’ultimàtum de Mussolini 1940 i morí quan les tropes hellèniques…

De professió maquinista de tren, participà activament en la política barcelonina i fou regidor de la ciutat 1903 Pertanyent a l’ala més radical i extremista del lerrouxisme, el 1907 protagonitzà un assalt a trets a la redacció del setmanari Metralla activament antisolidari, fou processat per rebellió militar arran dels fets de la Setmana Tràgica , i s’hagué d’exiliar a França El 1915, amb Santiago Valentí i Camp, se separà del Partit Radical Publicà els llibres Esperanza, la cautiva del Mediterráneo 1907, Veinte años de vida ferroviaria y diez y seis después 1911, i diversos treballs tècnics…

Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir-li un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte abril del 1809, s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matías Vinuesa

Format a Llotja, d’on fou professor des del 1787 Fou pensionat per la Junta de Comerç a Roma 1790-95 Del 1808 al 1814 estigué separat de la docència per la seva negativa a jurar fidelitat a Josep I Dirigí l’escola de Llotja del 1821 al 1840, etapa en què hagué d’encapçalar les tasques de salvament de les obres d’art malmeses durant la crema de convents del 1835 En queden algunes obres, còpies de pintures clàssiques, i retrats, entre els quals sobresurt el seu magnífic Autoretrat Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Començà a collaborar de molt jove en publicacions socialistes, participà en nombroses activitats polítiques d’esquerra i tingué un paper destacat en la fundació del partit comunista unificat nord-americà Fou corresponsal de la revolució mexicana i de la Primera Guerra Mundial i recollí les seves experiències en Insurgent Mexico 1915 i The War in Eastern Europe 1916 El seu llibre més conegut és Ten Days That Shook the World 1919, sobre la revolució russa, a la qual s’adherí entusiàsticament De tornada als Estats Units d’Amèrica, fou perseguit i hagué de tornar a l’URSS, on morí

Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37