Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
Gozzo
Illa
Illa de la Mediterrània, al nord-oest de l’illa de Malta.
Produeix fruita i productes d’horta Hom hi practica la pesca El nucli principal és Rabat Fou conquerida el 1283, juntament amb l’illa de Malta, per l’almirall Roger de Lloria, i fou incorporada a les possessions catalanes de la Mediterrània, per tal d’impedir que servís de base als Anjou per a reconquerir Sicília Passà, juntament amb l’arxipèlag maltès, a ésser domini de l’orde de Malta, per donació de l’emperador Carles V 1522 Sofrí un saqueig turc l’any 1551 La seva història posterior és la mateixa de l’illa de Malta
Joaquim Vilaseca i Rivera
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1910 Començà amb l’estil modernista del temps, però aviat evolucionà cap a formes més clàssiques Arquitecte municipal, reformà —collaborant amb AFlorensa— la casa de la ciutat de Barcelona 1929 i en bastí l’escala d’honor Intervingué en la restauració de la sala del Tinell i de l’actual Museu Marès antic convent de Santa Clara El 1927 construí el convent del carrer de Santa Coloma-la Riera d’Horta i diverses cases d’habitatges, entre les quals les del xamfrà del carrer del Dos de Maig amb el del Consell de Cent 1924
Joan Vilanova i Piera
Geologia
Geòleg.
Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la Universitat de Madrid Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola , Teoría y pràctica de pozos artesianos , Origen, naturaleza y antigüedad del hombre , descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis Féu les descripcions geològiques de distintes províncies espanyoles, entre les quals les de Castelló 1859 i València 1893 El seu germà, Josep Vilanova i Piera València 1836 — Picassent, Horta 1884, enginyer de mines 1861, fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València…
etil clorpirifòs
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida no sistèmic actiu per contacte o ingestió.
És autoritzat en fruiters, avellaner, cítrics, vinya, olivera i plantes d’horta Hom també l’utilitza en tractaments insecticides del sòl en els conreus anteriors Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada en època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 21 dies en general i 30 dies en tractaments del sòl Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota noms diferents, segons la riquesa, la formulació granulat, líquid emulsionable o pols mullable i l’empresa que la…
escarabat de Sant Joan
Entomologia
Nom de diversos insectes de la família dels escarabeids que pertanyen als gèneres Amphimallon, Anoxia, Melolontha i Rhizotrogus
.
Són escarabats de 2 o 3 cm de llargària, amb el cap gros i quadrangular, que en els mascles és proveït d’unes antenes grosses i amb l’extrem eixamplat Tots ells tenen un vol lent i molt sorollós que inicien cada any cap al mes de juny, per Sant Joan, en sortir de les galeries subterrànies on han passat l’hivern en fase larval Les larves es nodreixen de les arrels de les plantes de l’horta, per la qual cosa són molt nocives Algunes de les espècies d’aquests gèneres són molt comunes als Països Catalans
Joan Baptista Benlloch i Vivó
Cristianisme
Cardenal (1921), administrador apostòlic de Solsona (1901-06), bisbe d’Urgell (1906-19) i arquebisbe de Burgos (1919-26).
Sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera Horta i a València, on ensenyà humanitats i metafísica Fou nomenat vicari general de Segòvia el 1900,i bisbe titular d’Hermàpolis i administrador apostòlic de Solsona el 1901 Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre també fundà l’Institut Obrer Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest 1899, en el Seminario de San Francisco…
Castell de Bot
Art romànic
El poble de Bot és situat al SW de Gandesa, a la dreta del riu de la Canaleta L’indret és esmentat per primera vegada el 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple Es té notícia del castell de Bot des del 1248, en què Elvira de Cervelló cedí a l’orde del Temple els seus drets sobre el castell i la vila de Nonasp, juntament amb el castell i la vila de Bot i altres possessions Bot formà part de la comanda d’Horta En l’actualitat no resta cap vestigi del castell
cotonet
Fitopatologia
Malaltia del taronger, el llimoner i la vinya.
Es manifesta per l’aparició d’una secreció cotonosa que empastifa els fruits, produïda per Pseudococcus citri , el qual hiverna entre l’escorça i als formigers que hi ha als peus dels arbres i és atacat per un enemic natural, el coccinèllid Cryptolaemus montrouzieri que, hom cria en insectaris, com el de l’estació fitopatològica de Burjassot Horta, per poder-los servir als citricultors que tenen arbres atacats no té, però, acció sobre les vinyes malaltes, que hom tracta amb polvoritzants d’oli mineral o aplicant una emulsió de calç, quitrà i aigua de cep i a les sarments
Montserrat Dalmau Sebastián
Patinatge
Patinadora artística.
Vinculada a la Unió Esportiva d’Horta, formà parella artística amb el seu germà Jordi, amb el qual es proclamà subcampiona d’Europa júnior 1982 i, ja en categoria absoluta, campiona d’Espanya durant cinc anys consecutius 1984-88 i d’Europa en tres ocasions 1985, 1986, 1988 També assolí la medalla de bronze per parelles al Campionat d’Europa 1987 En l’àmbit individual, el 1986 aconseguí el tercer lloc del Campionat d’Espanya i fou subcampiona de la Copa d’Europa Representà la selecció espanyola de patinatge entre el 1982 i el 1988 Té la medalla al mèrit esportiu
Olga Mur Pera
Patinatge
Patinadora i entrenadora de patinatge artístic sobre rodes.
S’inicià el 1967 a la Unió Esportiva Horta Formà parella artística amb el seu germà Carlos, i pujà al podi de totes les competicions estatals en què participaren Guanyà set medalles d’or al Campionat d’Espanya de primera categoria 1976-83 en l’especialitat de parelles Participà en sis Campionats del Món i en sis d’Europa En aquests darrers assolí dues medalles de bronze 1978, 1982 També fou subcampiona de la Copa d’Europa 1978 i guanyadora del Trofeu Internacional de Lido-Venècia i de Palermo 1978 Fou entrenadora internacional de parelles i individuals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
