Resultats de la cerca

Situació Ruïnes de la torre quadrangular que hi ha a l'extrem est del turó, amb la porta d’accés feta amb un arc de mig punt adovellat, mig colgada per la vegetació ECSA-JI Rodríguez Les ruïnes d’aquest castell són al cim del tossal que domina la vila de l’Albi, situada a 526 m d’altitud, al sector meridional del terme, prop de la riera dels Gorgs o de l’Albi Mapa 33-16 417 Situació 31TCF277878 Per a arribar-hi des de Lleida s’ha d’agafar la carretera N-240 en direcció a Tarragona, i un cop s’arriba a Vinaixa, cal desviar-se per la carretera LP-7032 que mena en pocs…

L’edifici Del conjunt de l’antic monestir es conserven l’església, que és l’element més important, i una bona part de les dependències monàstiques, totalment transformades en adaptar-les com a masoveria L’església, ben conservada gràcies a diverses campanyes de consolidació realitzades al llarg del segle XX, s’emplaça al sector nord de tot el conjunt És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de mig punt i dividida en tres trams per quatre arcs torals, amb una capçalera de tres absis de planta semicircular i un transsepte entre tots dos espais Una volta de canó…

Situació i presentació Dit també Martorelles de Baix en oposició al de Dalt o Santa Maria de Martorelles, limita amb els termes de Santa Maria de Martorelles SE, Sant Fost de Campsentelles SW, Mollet del Vallès NW, Montornès del Vallès NE i Montmeló N Martorelles s’emplaça a la vall baixa de la riera de les Canals, i és en part accidentat pels darrers contraforts interiors de la Serralada Litoral, excepte la part propera al riu, de terres planes, antigament conreades i ara ocupades per la indústria El curs del Besòs fa de límit amb el municipi de Mollet del Vallès, a ponent A llevant, el…

Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la torre mestra del castell a segon terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el recinte del castell de Boixadors Si hom vol visitar l’església, ha de demanar prèviament la clau al rector de Sant Pere Sallavinera FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 Història La notícia més antiga referent a l’església de Sant Pere data del 1015 i és coetània als primers esments del castell de Boixadors D’aquest primer període resta una part primitiva —que correspon al tram de ponent de la nau— amb fragments d’arcuacions…

Fill del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, Baldiri Aleu i Torres, fou un dels millors jugadors catalans dels anys cinquanta i seixanta Jugà en el primer equip de la Santboiana des del 1955 fins al 1967, època de grans èxits Jugant en la posició de mig d’obertura i essent una peça clau de l’equip, guanyà cinc Campionats d’Espanya consecutius entre el 1958 i el 1962 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

Desenvolupà la seva carrera al Centre Esportiu Europa, excepte en la campanya 1924-25, en què milità en el Reial Club Deportiu Espanyol Actuava de mig centre i fou capità de l’Europa en la seva època daurada, als anys vint Guanyà el Campionat de Catalunya 1923 i fou finalista de Copa 1923 Es retirà en acabar la temporada 1927-28 Jugà en nombroses ocasions amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926

Integrant del Club Natació Terrassa, fou especialista de crol en proves de mig fons, en què aconseguí tres Campionats de Catalunya dos cops de 400 m lliure 1977, 1978 i un cop de 800 m lliure 1977 Fou tres vegades campiona d’Espanya un cop a l’hivern, de 400 m lliure 1979 i dos cops a l’estiu, de relleus 4 × 100 m lliure amb l’equip del seu club 1977, 1979 Fou dues vegades internacional juvenil

Procedent del Sants, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1930-32 La seva posició era la de mig volant o davanter, i disputà 22 partits de Lliga Després marxà al Martinenc amb polèmica inclosa, ja que el jugador també havia signat pel Júpiter Després de la Guerra Civil jugà al Vic 1939-40, al Gimnàstic de Tarragona 1940-41 i al Vilanova 1941-42 Defensà en quatre ocasions la samarreta de la selecció catalana 1931-32

La matinada del 21 de gener és visible des de Catalunya un eclipsi de superlluna, conegut popularment com a Lluna de sang El nom es deu al to vermellós que adopta la Lluna quan la Terra se situa al mig de la Lluna i el Sol a causa de la interferència de l’atmosfera terrestre L'última Lluna de sang vista a Catalunya va ser el 27 de juliol de 2018, i la propera serà el 26 de maig de 2021

Al Regne de València rebia aquest nom el ral mexicà dels reis de la casa de Borbó, i el mig duro columnari valia 10 rals de billó A Mallorca reben aquest nom els doblencs o doblers , els senars o menuts i les malles , creats el 1300, amb llei de 3 diners menys una pugesa sobre 12 parts, 2 parts i 3 quarts d’argent fi i talla pel diner menut de 264 peces per marc uns 0,95 g