Resultats de la cerca
Es mostren 2403 resultats
Victor De Sabata
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Estudià al conservatori de Milà i fins el 1929 fou director de l’Opera de Montecarlo, amb la qual estrenà el 1925 L’enfant et les sortilèges , de MRavel Posteriorment fou director invitat en nombrosos concerts arreu del món, així com de l’orquestra de la Scala Compongué l’òpera Il macigno 1917 i tres poemes simfònics
Jean Babilée
Dansa i ball
Música
Ballarí i coreògraf francès, de nom real Jean-René-Albert-William Gutman.
Estudià al Théâtre de l’Opéra de París 1936-40 Com a ballarí estrella actuà en les millors companyies Ballets des Champs Élysées 1945, Ballets de París 1947, Ballet Théâtre i, en diverses ocasions, al Metropolitan Opera House de Nova York i a la Scala de Milà El 1956 fundà la seva pròpia companyia de ballet
Simplon
Pas
Pas dels Alps Penins, entre Itàlia i Suïssa, a 2 008 m d’altitud, entre la vall del curs superior del Roine i la vall del Toce, afluent del llac Major.
Fou obert al començament del s XIX Més tard hi fou construït un túnel ferroviari que comprèn dues galeries, una acabada el 1906 i l’altra el 1922 El túnel, amb més de 19 km de llargada, és considerat com el més llarg del món Serveix un tràfic bastant intens entre l’Europa del NW i Itàlia via Ginebra-Milà
Roberto Alagna
Música
Tenor francès.
Estudià a París i, als 26 anys, guanyà el concurs Pavarotti de Filadèlfia El 1989 debutà a la Scala de Milà amb La Traviata , de Verdi, dirigit per Ricardo Muti, i al Liceu, amb La bohème , de Puccini Considerat el millor tenor líric de la seva generació, el 1994 inicià una espectacular carrera discogràfica amb la seva muller, la soprano romanesa Angela Gheorghiu
Leontyne Price
Música
Soprano nord-americana.
Esdevingué cèlebre amb l’òpera Porgy and Bess , de Gershwin, i el 1957 es presentà a San Francisco Des d’aleshores cantà primers papers per tot Amèrica i als principals teatres d’Europa El 1959 debutà al Covent Garden de Londres i el 1962 al Teatro alla Scala de Milà Ha enregistrat diverses òperes en disc, especialment Aïda , una de les seves creacions
Mateu de Malferit
Història
Política
Diplomàtic i funcionari reial.
Jurista Ciutadà de Mallorca Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó prop del duc de Milà i de la república de Siena El 1442, conquerida Nàpols, en fou nomenat regent Fou un dels caps de la facció oligàrquica de la ciutat de Mallorca Escriví, sembla, uns comentaris a l’art lulliana i el tractat De temporibus , en el qual lloava Ramon Llull
Bruno Maderna
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Estudià composició amb GFMalipiero i direcció amb HScherchen Conreà la tècnica serial, i contribuí a radicalitzar-la Fundà, juntament amb LBerio, el Studio Fonologico di Musica, de Milà, on fou duta a terme la primera síntesi entre la música concreta i l’electrònica Escriví les obres Dimensioni 1952, un concert per a flauta 1952, Serenata IV 1961 i Hyperion II 1965
Foscari
Història
Família veneciana que data de vers el sXI.
La figura més rellevant fou Francesco Foscari Venècia 1373 — 1457, elegit duc el 1423, que promogué l’expansió veneciana cap a l’interior Aliat amb uns altres estats italians, lluità contra el ducat de Milà Fracassada la seva política, fou deposat el 1457 De la primera meitat del s XV data el palau gòtic, de la família, anomenat Ca'Foscari, al Canal Gran
batalla de Marengo
Història
Militar
Batalla lliurada el 14 de juny de 1800 a la plana de Marengo (localitat situada prop d’Alessandria, al Piemont) entre les tropes franceses, dirigides per Napoleó Bonaparte, i els austríacs.
Aquests s’havien establert a la regió piemontesa-lígur Bonaparte, havent travessat els Alps, arribà a Milà sense haver trobat resistència D’entrada, els austríacs enfonsaren les línies franceses, però les càrregues de la cavalleria de Kellermann i l’arribada de Desaix que morí en el combat amb tropes fresques, invertiren la situació i els austríacs sofriren una derrota greu
Carles Buxadé i Ribot
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Escola de Barcelona, on ocupa la càtedra d’estructures 1970, treballa associat amb Joan Margarit i Consarnau Obra conjunta és la cúpula metàllica del mercat de Vitòria, per la qual han rebut diversos premis 1977 Així mateix són coautors del projecte de l’estadi i de l’anell olímpic de Montjuïc juntament amb F Correa, A Milà i V Gregotti
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
