Resultats de la cerca

Fill del duc Hug el Gran, vassall del rei Lotari I i després de Lluís V, rebé el vassallatge de nombrosos nobles del N de França, especialment del duc Ricard I de Normandia El 987 morí Lluís V, darrer carolingi Hug es proclamà rei amb l’ajut de l’arquebisbe de Reims i vencé i empresonà el duc Carles I de la Baixa Lorena, oncle seu, que reclamava la corona Fou l’iniciador de la dinastia dels Capet

Inspirat en els principis del despotisme illustrat, concedí la llibertat de premsa 1747 i la tolerància religiosa 1781 i fundà l’Òpera i l’Acadèmia Sueca Després de vèncer els danesos imposà l’acta d’unió i seguretat 1789, per la qual obtenia poders absoluts i establia la igualtat jurídica de tots els ciutadans Morí assassinat per un oficial mogut per l’aristocràcia Aquest fet, modificat, esdevingué l’argument de l’òpera Un ballo in maschera , de Verdi

El 1311 fou elegit abat de La Cava Itàlia, dignitat que renuncià Intentà, sense èxit, d’afranquir el priorat montserratí de la dependència de l’abadia de Ripoll i, per tal de facilitar als pelegrins l’accés al santuari, començà 1317 el pont de Monistrol sobre el Llobregat Morí a Avinyó, on havia anat per sincerar-se davant el papa Joan XXII dels greus càrrecs adduïts contra ell pel rei Jaume II, sense haver estat rehabilitat

Prengué part en la primera guerra Carlina, que acabà essent capità Passà a l’exèrcit isabelí, ascendí a coronel, a ajudant del general Joan Prim i a brigadier el 1868 Conspirà a favor del pretendent Carles VII, que el destinà a l’exèrcit de Catalunya 1872 en substitució del general Díaz de Cevallos, durant la tercera guerra Carlina, però pel seu prestigi entre els navarresos fou traslladat a Navarra Morí en el combat de San Pedro Abanto

Ministre d’afers estrangers 1862-63, ocupà alts càrrecs entre el 1868 i el 1878 i sostingué una política expansionista i de reivindicacions territorials, sobretot a Tessàlia al Congrés de Berlín es mostrà radicalment nacionalista 1878 Primer ministre 1885-86, 1890-92 i 1895-97, provocà la guerra grecoturca a causa de Creta 1896-97 La derrota grega l’obligà a dimitir, però tornà a ocupar la presidència en 1902-03 i en 1904-05 Morí assassinat

Fou nomenat almirall l’any 1929 Comandant en cap de la flota des del 1939, collaborà amb el govern de Pétain i fou nomenat ministre de marina i vicepresident del govern 1941-42 facilità diversos avantatges als alemanys, però aquests l’obligaren a dimitir Es traslladà a Alger, on, a l’arribada dels nord-americans, acceptà el càrrec de comandant en cap de les forces franceses lliures del nord d’Àfrica novembre del 1942 Poc temps després morí assassinat

Era pagès quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida 1872 Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València Ascendí a brigadier Fou ferit en la batalla de Minglanilla 1873 i derrotat a Iecla 1874 Morí a l’exili

Fill natural d’Alfons, segon duc de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós Intervingué en les empreses italianes d’Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça 1435 Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464 Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei

Es casà amb Carles VIII, rei de França 1491 aquest matrimoni, que fou precedit de moltes intrigues i de temptatives fallides, representava l’associació de Bretanya a la monarquia francesa Governà aquests països durant les guerres estrangeres del rei Quan aquest morí, hom obtingué l’anullació d’un primer lligam del nou rei de França, Lluís XII, cosí del precedent, per casar-lo amb Anna de Bretanya 1499 per tal d’assegurar la unió de Bretanya amb França

S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Debutà en el Concurs Hípic del Prat de Llobregat muntant Temerario Obtingué la medalla d’or en els Campionats d’Espanya de salt d’obstacles muntant Typiton 1983 Guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de Productes Nacionals 1982, 1983 Abandonà l’alta competició i es dedicà a la formació de joves genets a l’RCPB Entrenà l’amazona Virginia Graells Morí després de caure del seu cavall