Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Manuel Chaves González

Manuel Chaves González
© ONCE Andalucía
Política
Polític andalús.
Militant del PSOE i de la UGT des del 1968 i diputat al Congrés 1977-90, en 1986-90 fou ministre de Treball en el govern de Felipe González El 1990 guanyà les eleccions a la presidència de la Junta d’Andalusia, succeint Pedro Rodríguez de la Borbolla, càrrec que revalidà el 1994, el 1996, el 2000, el 2004 i el 2008 Secretari general del PSOE d’Andalusia 1994-2010, l’any 2000 rellevà Ramon Rubial com a president del PSOE, càrrec que ocupà fins el 2012 L’abril del 2009 cedí la presidència de la Junta a José Antonio Griñán quan José Luis Rodríguez Zapatero el nomenà vicepresident tercer al…
Alfonso de Zayas y de Bobadilla

Alfonso de Zayas
© Fototeca.cat
Història
Política
Militar
Polític i militar.
Marquès de Zayas, ingressà en l’exèrcit el 1913, i a l’adveniment de la República 1931 deixà el servei actiu quan era capità d’artilleria i pilot d’aviació, supernumerari a les Balears Al començament del 1934 formà part del primer triumvirat de FE y de las JONS a Mallorca, i en fou el primer cap provincial Fou redactor d’ Aquí Estamos , l’òrgan de Falange a les Balears A partir del gener del 1936 prengué part en mítings en diferents indrets de l’illa Fou detingut el 9 d’abril de 1936, durant quaranta-vuit hores, i un altre cop el 17 del mateix mes, traslladat al fort de Sant…
,
Germà Gordó i Aubarell

Germà Gordó i Aubarell
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Ciències Socials de Grenoble, i graduat en diverses titulacions per ESADE i IESE en gestió i administració d’empreses tant de l’àmbit públic com privat Afiliat a les Joventuts Nacionalista de Catalunya, fou gerent de Convergència Democràtica de Catalunya CDC Responsable de Relacions Institucionals 1988-93, i coordinador 1993-96 de la Secretaria General de la Conselleria d’Ensenyament, secretari general de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ACM del 1996 al 1999 i secretari…
Abdullahi Yusuf
Política
Polític i militar somali.
Format com a militar a Itàlia 1957, dins l’exèrcit somali ascendí al rang de coronel El 1969, en negar-se a prendre part en el cop d’estat liderat per Siad Barre , aquest el féu empresonar Alliberat el 1975 i exiliat a Kenya, des d’aquest país liderà una de les guerrilles contràries al règim de Barre amb el suport d’Etiòpia, però fou empresonat pel règim comunista de Mengistu el 1985 a causa de les seves reivindicacions territorials en territori etiòpic Alliberat novament el 1991, a la caiguda de Barre es convertí en líder de la regió semiindependent de Puntland , i el 1998 en declarà l’…
María Teresa Fernández de la Vega Sanz

María Teresa Fernández de la Vega Sanz
© 27 Intergovernmental Panel on Climate Change Session
Política
Política.
Llicenciada en dret a la Universidad Complutense de Madrid, posteriorment es doctorà a Barcelona, on entrà en contacte amb la política i ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , formació que abandonà el 1979 Començà a treballar en el món jurídic com a secretària judicial, i amb l’arribada del Partido Socialista Obrero Español encapçalat per Felipe González Márquez al govern espanyol el 1982 s’incorporà a l’administració com a cap de gabinet del nou ministre de Justícia, Fernando Ledesma Tres anys després fou designada directora general de serveis del mateix ministeri L’any 1990…
Castell d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
El lloc d’Adraén és documentat des del segle IX El castell és consignat des del segle XII en documents conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, que parlen de donacions d’alous i permutes Fou un dels castells inclosos dins el vescomtat de Castellbò, al quarter de Ciutat Segons Rocafort, el 1141, en el testament que va ser atorgat per Pere Ramon, vescomte de Castellbò, es nomena la seva muller Sibilla usufructuària fins que el seu fill fos armat cavaller, retenint mentretant, entre altres, el castell d’Adraén L’any 1185 Arnau de Castellbò donà Adraén a la seva muller A la…
Ángel Ossorio y Gallardo
Ángel Ossorio y Gallardo
© Fototeca.cat
Història
Polític i jurisconsult.
Afiliat al partit conservador i amic íntim del fill gran d’Antoni Maura, aquest el nomenà governador civil de Barcelona pel gener del 1907 Volgué lluitar contra el terrorisme anarquista i facilitar un apropament de la Lliga i Maura, però hagué de fer cara, successivament, a la constitució de Solidaritat Catalana, a l’afer Rull i, finalment, a l’esclat de la Setmana Tràgica Oposat al ministre de la governació, La Cierva, dimití en ésser posada la província sota el comandament militar el 26 de juliol de 1909 Posteriorment restà fidel a Maura i fou ministre de foment el 1919 El 1922 formà part…
Ascanio Maria Sforza
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya i bisbe…
Bernat de Santaeugènia
Història
Cavaller, governador de Mallorca i col·laborador íntim de Jaume I.
Era fill de Pere deTorroella, senyor deTorroelladeMontgrí, i germà de Ponç Guillem deTorroella, de Guillem deMontgrí , sagristà de Girona, i de Pere deTorroella o deMontgrí i Ramon deTorroella o de Santa Eugènia, bisbe de Mallorca Es casà amb Beatriu Prengué el cognom de…
Albrecht Eusebius Wenzel von Wallenstein
Història
Militar
Militar txec al servei del Sacre Imperi Romanogermànic.
Partidari de l’emperador Ferran II, que ajudà contra els bohemis 1618-25, fou nomenat governador de Bohèmia, membre de l’estat de prínceps de l’Imperi i príncep i duc de Friedland 1625 En iniciar-se la guerra danesa 1625-29, reclutà i equipà a càrrec seu un exèrcit i fou nomenat cap de totes les forces imperials Aconseguí la pau de Pressburg Porsony, 1626, expulsà els danesos de Silèsia i amb el general bavarès Tilly conquerí Mecklenburg, Holstein, Slesvig i la part continental de Dinamarca Obtingué el principat de Sagan i el ducat de Mecklenburg Com a general de l’armada imperial planejà una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina