Resultats de la cerca

Des de la infantesa mostrà unes aptituds inusuals per a la música, a la qual es dedicà empès per Marguerite Long A cinc anys fou deixeble de Lazare Lévy i a deu ingressà al Conservatori de París, on tingué com a mestres Yvonne Lefébure i Olivier Messiaen El 1972 participà en els Cursos de Darmstadt, on estudià amb Karlheinz Stockhausen i Iannis Xenakis Fou un dels membres fundadors de l’Ensemble L’Itineraire 1973, amb el qual actuà al Festival Internacional de Música de Barcelona l’any 1984 El 1974 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de París Ha compaginat la…

Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la majoria de…

De formació musical eclesiàstica, a vint-i-set anys era director de cor i organista de l’església de Sant Josep, a Boulogne, càrrec que abandonà set anys més tard per dedicar-se a la docència del piano i el cant La projecció internacional li arribà amb la publicació del Système nouveau pratique et populaire pour aprendre à accompagner tout plaint-chant à première vue au moyen d’un clavier transpositeur, sans savoir la musique et sans qu’il soit nécessaire de recourrir à aucun maître 1860 Amb Le pianiste virtuose 1873, se situà en el corrent de l’època que, amb un esperit positivista i…

Es formà al Conservatori Grossmann i amb F Pazofskij Posteriorment, el 1942 ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb Bruno Seidlhofer i teoria i composició amb Joseph Marx El 1946 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, fet que li comportà l’inici d’una important trajectòria internacional, amb una fita destacada en el debut, l’any 1950, al Carnegie Hall de Nova York L’any 1962 renuncià en part al concertisme i es dedicà a la composició, fet que marcà un punt d’inflexió en la seva carrera Atret cada vegada més pel jazz , inicià una nova etapa en la qual aquesta…

Desenvolupà la seva carrera sempre a cavall entre el piano i el clavicèmbal, sense renunciar mai a cap dels dos instruments El seu recorregut formatiu la portà a Lugano, Basilea i Berlín, i tingué professors tan prestigiosos com Rudolf Serkin, Albert Schweitzer, Anna Hirzel-Langenhan i Paula Roth-Kastner L’any 1937 guanyà el Concurs Internacional Fryderyk Chopin a Varsòvia, fet que donà un gran impuls a la seva carrera, iniciada amb el debut a Friburg el 1927 A partir d’aleshores oferí concerts de piano i clavicèmbal arreu d’Europa, l’Amèrica llatina i Àsia També interpretà música de cambra,…

Estudià a Varsòvia i Viena on debutà el 1887 i aviat esdevingué cèlebre com a virtuós del piano Dirigí el conservatori de Varsòvia En recuperar Polònia la independència 1918, fou cap de govern i ministre d’afers estrangers 1919-20, i com a tal signà en nom de Polònia el tractat de Versalles En canviar el govern reprengué la carrera artística 1922, que el dugué per tot el món El 1939 hagué d’exiliar-se Deixà l’òpera Manru , una simfonia, un concert per a piano i peces curtes, com el seu cèlebre Minuet

Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…

Fou un intèrpret i ensenyant de renom a París en 1790-97, i la seva òpera Romeu i Julieta 1790 obtingué un èxit remarcable S'establí posteriorment a Peterburg, on dirigí l’orquestra de la cort Compongué set concerts per a piano i una seixantena de sonates per a violí

Estudià a l’Escola Coral de Moscou i després ho feu amb Ju Šaporin al conservatori, on posteriorment impartí classes de composició Estudià amb profunditat la música popular russa Circumscrit als principis del realisme socialista compongué, entre d’altres, dues simfonies 1958 i 1965, el ballet Konyok-gorbunok 1959 i l’òpera Ne tol’o linbov 1961, en la línia de Prokof’ev i del primer Stravinskij Posteriorment, en un concert per a piano 1966 i a Zvony 1967, per a orquestra, assajà la introducció d’alguns elements de l’avantguarda occidental A partir del 1969 es dedicà a compondre i a interpretar…

Hereu de la doble escola de NRubinstein i de FLiszt, fou un dels grans pianistes del seu temps Autor de dues sonates, d’un concert i de vint-i-quatre estudis destinats al piano Actuà sovint a Barcelona 1910, 1921, etc