Resultats de la cerca
Es mostren 1064 resultats
tragèdia
Teatre
Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver-hi una…
nadala
Literatura
Composició poètica que, amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o bé de manifestar l’estimació a les persones benvolgudes, acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociològics i polítics.
Als Països Catalans, el costum de la nadala s’ha estès darrerament, parallel a la divulgació del christmas , i constitueix una tradició Diversos autors JVFoix, TGarcés, JOliver, Francesc Garriga, etc han excellit en la seva realització A Catalunya, des de fa uns quants anys alguns prohoms han editat com a nadales autèntics volums de tema monogràfic commemoratius d’efemèrides nacionals
decabrista
Literatura
Poeta del grup literari enllaçat amb el moviment revolucionari dels decabristes, els principals representants del qual foren K.F. Rylejev, V.F. Rajevskij, V.K. K’ukhel’beker, A.A. Bestužev-Marlinskij i uns altres poetes pròxims ideològicament (A.S. Pu^skin, A.S. Gribojedov, N.M. Jazykov).
S'inspiraven en GR Deržavin i NK Batiu^skov i en recollien l’amor a la terra i l’ideal de la llibertat individual, que transformaven en el de la llibertat social del poble tiranitzat pel tsarisme Rebutjaven el classicisme francès i el formalisme poètic, tornaven a les fonts russes i als clàssics grecs i utilitzaven el llenguatge poètic, de caràcter romàntic, per a expressar llurs sentiments, principalment socials De la poesia decabrista, inici de la poesia revolucionària russa, sorgiren les primeres obres del realisme rus
Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells
Edicions Bromera
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…
, ,
Jaume Marc
Història
Funcionari reial.
Fill de Pere Marc Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…
Carme Riera i Guilera
Carme Riera i Guilera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora i professora.
El 1965 es traslladà a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona Dedicada a l’activitat docent, ha estat catedràtica de literatura i llengua castellanes en instituts d’educació secundària i, des del 1995, a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 2002 fou nomenada directora de la càtedra José Agustín Goytisolo El 1974, amb Te deix, amor, la mar com a penyora , guanyà el premi Puig i Llensa de la revista Recull , relat que donà títol al seu primer aplec 1975 Seguí un segon volum de narracions, Jo pos per…
,
Carles Salvador i Gimeno
Gramàtica
Literatura catalana
Poeta, gramàtic i activista per la llengua.
El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República…
,
Pere de Torroella
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i escriptor.
Vida i obra Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carlesde Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un quant temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim , on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà sota l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’…
,
Martí Genís i Aguilar
Literatura catalana
Narrador, novel·lista, poeta i publicista.
Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1873 en farmàcia, s’hi establí definitivament, hi exercí la professió en establiment propi, fou professor defisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal i hi desenvolupà la seva carrera literària Ja d’estudiant, collaborà amb articles a “El Eco de la Montaña” de Vic, el 1865, i a “La Barretina”, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa…
per cola et commata
Escriptura i paleografia
Dit d’una forma d’escriptura ajustada a unitats mètriques en poetes grecs i llatins, ja des del segle I, o en incisos de sentit complet, en els manuscrits bíblics, àdhuc en prosa, per tal de facilitar la lectura pública a lectors inexperts.
Jeroni és el primer llatí cristià que s’hi refereix a “nova forma d’escriure” La indicació d’unitats mètriques emprà després els punts alts, a fi d’estalviar espai, fins als segles XII-XIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina