Resultats de la cerca
Es mostren 14064 resultats
seguretat viària
Transports
Conjunt de condicions de la via pública que garanteix als seus usuaris un risc mínim de patir un accident de trànsit.
Depèn en gran mesura del bon estat de les vies i els vehicles, i del respecte a les normes de conducció També té relació amb l’educació viària, en què s’incorporen i es transmeten coneixements i actituds de responsabilitat i convivència viàries A Catalunya, el Servei Català de Trànsit impulsà el Pla de Seguretat Viària 2008-10, que té com a principal objectiu assolir com a mínim una reducció de la meitat de la sinistralitat viària de l’any 2000
terrer
Urbanisme
Espai tancat a la via pública, amb estaques o troncs que simulen arbres perquè els gossos hi facin les seves necessitats.
xarxa privada virtual
Electrònica i informàtica
Tecnologia que permet utilitzar una xarxa de comunicacions pública, com ara internet, per a interconnectar diferents parts d’una xarxa privada.
Empra diversos mecanismes, com l’encriptació, per a evitar l’accés d’usuaris no autoritzats a la xarxa privada
propaganda
Sociologia
Manera d’influir en l’opinió pública a fi d’aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, etc.
La propaganda difereix profundament de l’educació que crea actituds, conviccions, creences i es basa en eslògans, en l’ostentació i en la reiteració, cercant nous continguts de creences i actituds amagades que suposa La propaganda, en aquest sentit, actua subreptíciament, fomentant l’emotivitat, reduint el camp de la visió i amagant les seves darreres motivacions o intencions, o simplificant-les per fer-les més planeres, comprensibles i acceptables publicitat La seva finalitat és convèncer i aconseguir una acció immediata En particular, la propaganda política , fruit de les democràcies, és el…
Llibertat
Periodisme
Diari en català aparegut a Mataró el 23 de juliol de 1936 com a òrgan del Comitè Local de Salvació Pública.
Substituí el “Diari de Mataró”, emparat pel comitè local antifeixista, i fou, de fet, la continuació del setmanari “Combat” abril-juliol del 1936 A partir del 9 de novembre de 1936 fou l’òrgan oficial antifeixista del consell municipal En foren redactors Julià Gual, de l’Esquerra Republicana de Catalunya, que el dirigí, JCases i Busquets, de la UGT, i Pedemonte, de la CNT Hi collaboraren regularment Joan Peiró, Julià Cuadras, Pelegrí Carran, Santiago Lleonart, etc Desaparegué pel gener del 1939
acord administratiu
Dret administratiu
Decisió de l’administració pública, adoptada preferentment per un òrgan col·legiat (consell de ministres, consell executiu, òrgans dels ens locals, etc.).
Les lleis estableixen si aquests acords han d’ésser adoptats per majoria o per un altre règim de votació, àdhuc els altres requisits per a llur validesa jurídica acte administratiu
Centre d’Estudis del Mar
Pedagogia
Ecologia
Entitat científica i pedagògica pública, instal·lada a Sitges el 1983, dependent del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
Té com a fites les tasques d’investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics Ha patrocinat la publicació de diferents obres
tallafoc
Electrònica i informàtica
Sistema que hom col·loca entre una xarxa d’àrea local i una xarxa pública com internet, per tal d’assegurar que totes les comunicacions entre la xarxa local i la pública es realitzen segons les polítiques de seguretat de l’organització propietària de la xarxa local.
L’ús cada cop més freqüent d’internet, l’establiment de xarxes privades virtuals VPN i l’abundor d’intrusions, atacs, virus, etc ha fet que apareguin més i millors versions de tallafocs de maquinari, de programari i combinats Si bé inicialment l’ús era per a xarxes, ja abunden avui en dia els tallafocs per a ús del PC individual tallafocs personals, i fins i tot alguns sistemes operatius com el Windows XP ja incorporen un tallafocs propi Segons la capa OSI sobre la qual treballen, es poden classificar en tallafocs de capa de xarxa fan filtratge de paquets, de capa d’aplicació i segons els…
sistema de telecomunicacions aire-terra
Sistema europeu de radiotelefonia digital dissenyat per a connectar avions en vol amb estacions terrestres amb accés a la xarxa telefònica pública.
Opera en la banda L d’1,67 a 1,8 GHz Malgrat el nom, el TFTS és bidireccional terra-aire i aire-terra Utilitza multiplexat TDMA i fa servir un tipus de modulació QPSK anomenada pi/4 diferencial pi/4 DQPSK que suavitza les transicions entre símbols i facilita el disseny de les etapes de potència modulació El TFTS és un sistema cellular, i quan es vol trucar des de terra és tractat com un operador més de telefonia mòbil GSM El TFTS també es denomina GSM-A, que vol dir GSM aeronàutic
bandereta
Ensenya de drap o paper que hom duu generalment fixada a la solapa com a distintiu de col·laboració en una capta pública.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina