Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, i posteriorment ingressà al Conservatori de Moscou El 1949 guanyà el Concurs de Piano F Chopin de Varsòvia, i un any més tard debutà a Itàlia Després d’una brillant trajectòria com a concertista en països de l’Europa de l’Est, el 1978 s’installà a Nova York Debutà al Carnegie Hall el 1979 i inicià una notable carrera als EUA, on interpretà amb èxit obres d’autors russos Al principi dels anys vuitanta començà a especialitzar-se també en l’obra pianística de George Gershwin Des del 1983 és professora a la Juilliard School de Nova York La temporada…

A sis anys començà a tocar el piano i quan en tenia deu escriví les primeres composicions Fins el 1951 estudià a l’Escola Gnessin de Moscou, formació que completà posteriorment al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué Aleksandr Gauk entre els seus mestres Gauk l’influí poderosament, i feu possible que la seva carrera professional s’iniciés amb un càrrec important assistent de la Gran Orquestra Simfònica de la Ràdio de Moscou 1953-55 El mateix Gauk el recomanà després com a mestre d’assaig al Teatre Bol’šoj de Moscou, del qual arribà a ser director principal durant deu anys Fou també…

Fill del compositor Dmitrij Šostakovič , ha estat considerat un dels més destacats intèrprets de l’obra del seu pare, del qual ha estrenat peces tan importants com la Simfonia núm 15 i el Concert per a piano i orquestra núm 2 De molt jove decidí dedicar-se a la direcció d’orquestra, i es formà musicalment a Moscou Amplià coneixements amb directors tan eminents com G Roždestvensijy i I Markevitch El 1963 fou nomenat director assistent de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, i tres anys després, de l’Orquestra Simfònica Estatal de l’URSS, de la qual arribà a ser el titular —el darrer abans de…

Estudià a la seva ciutat natal i, a vuit anys, debutà com a nen prodigi dirigint la Sisena simfonia , ’Patètica’ de PI Cajkovskij Posteriorment amplià la seva formació a França, on, durant els anys trenta, fou contractat per FI Šal’apin per a dirigir l’orquestra de la Gran Òpera Russa Després fou reclamat per L Massine, que el contractà el 1937 per als Ballets Russos de Montecarlo, amb els quals viatjà als EUA El 1940 es traslladà a Anglaterra, on fixà la seva residència Exercí la seva tasca sempre com a director convidat, a excepció d’una breu titularitat al capdavant de l’Orquestra…

Inventà la pantalla d’agulles imatges compostes per milers d’agulles que, més o menys enfonsades, modifiquen la superfície a filmar segons una illuminació rasant Les seves obres més remarcables són Une nuit sur le mont Chauve 1933, La belle au bois dormant 1935, el prefaci de Procès 1962 d’Orson Welles i Le nez 1963, sobre l’obra de Gogol Tots els seus films seguiren la tècnica de filmació imatge per imatge

Autor de Vosstanije ‘La insurrecció’, 1919, Utro ‘El matí’, 1921 i Veter ‘El vent’, 1925, cultivà temes inspirats en la guerra civil i en els problemes del treball a la nova societat

D’estil refinat i subtil, l’any 1927 assolí el campionat del món en guanyar el cubà José Raúl Capablanca i tret dels anys 1935-37 es mantingué campió fins a la seva mort

Metropolita de Novgorod 1648-52 i patriarca de Moscou 1652-66, fou conseller del tsar Aleix de Rússia , del qual obtingué tasques de govern Emprengué una important reforma litúrgica i disciplinària que provocà el moviment cismàtic conegut amb el nom de Raskol Havent entrat en conflicte amb el tsar, es retirà a un monestir 1658, i posteriorment 1666 fou deposat per un sínode

Treballà al National Bureau of Standards 1920, a la Carnegie Institution 1924-29 i en diferents universitats nord-americanes Minnesota, Nova York, Wisconsin, Yale El 1924 participà en el projecte Manhattan però més tard l’abandonà S'interessà per l’estudi del magnetisme terrestre i de la ionosfera, i participà en el desenvolupament de la teoria de les ressonàncies de les reaccions nuclears teoria de Breit-Wigner

Dins una atmosfera surrealista, la seva obra inicial interpretava màquines i productes industrials Parade , 1930, Museum of Modern Art, Nova York És autor de The Eternal City 1934-37, Museum of Modern Art, evocació sarcàstica de la Roma mussoliniana Posteriorment preferí la interpretació d’elements naturals dins un cert realisme màgic Key West Beach , 1940, collecció Thrall Soby L’any 1972 féu una sèrie de bronzes sobre la bellesa i la sensualitat, els Bronzes de Venus , a partir del tema clàssic grec